dimecres, de juliol 03, 2019

Lo perfum del raȉm fraula



Lo perfum del raȉm fraula

Dansen al cap
les fulles d'un autunjo llunyà.
De la parra verda baixen a pluja
los bodronis del raȉm fraula.
Les mans canistrus plens de lleugeresa,
los meus ulls húmits de somriures i rosara.
Al vial arbrat l'herba bril·la d'un or intens,
sempre més ombrívola en proximitat del bosc.
Un ritxo cau de l'arbre i rodola a vall,
un remor sord
i al músquio obri lo sou cor.
Los tous ulls castanyes madures,
les tues mans músquio i móres.
L'herba creixida al vial
ara crepita sota lo pes del temps.
Teranynes de lianes
munten i davallen a la mia ment.
Impotent, de la nua parra
me'n vaig al profund bosc que dona retalls de cel.
Si lo riu sona encara argentí
l'orella riu plena de joia,
al ventre trema un record.




Il profumo dell'uva fragola

Danzano in testa
le foglie d'un autunno lontano.
Dal verde pergolato scendono a pioggia
i grappoli di uva fragola.
Le mani canestri colmi di spensieratezza,
i miei occhi inzuppati di sorrisi e rugiada.
Nel viale alberato l'erba brilla d'un oro intenso,
sempre più scuro in prossimità del bosco.
Un riccio cade dall'albero e rotola a valle,
un cupo tonfo
e al muschio apre il suo cuore.
I tuoi occhi castagne mature,
le tue mani muschio e more.
L'erba cresciuta nel viale
ora crepita sotto il peso del tempo.
Ragnatele di liane
salgono e scendono nella mia mente.
Impotente, dal nudo pergolato
mi avvio nel fitto bosco che offre allo sguardo ritagli di cielo.
Se il fiume suona ancora argentino
l'orecchio ride felice,
in pancia trema un ricordo.






3 Comments:

Blogger Vicent Llémena i Jambet said...

A la meua manera de vore, has retractat un amor amb la natura, d'aquell que ens queden resquicis, troços xicotets de quan érem infants.


Molt bon poema, Cinzia.

Vicent Adsuara i Rollan

6:36 p. m.  
Blogger xavier pujol said...

Una delícia llegir un poema en alguerès. Vàrem ser a l'Alguer el setembre del 2017 i en guardem un bell record.

8:05 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

moltes gràcies :)
Los meus poemes parlen sovint dels records...de la mia minyonia ( infantesa) a la mia terra d'origin, la Liguria amb los perfums de la vida de avui a la mia terra adoptiva, la Sardenya.

10:18 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home