POEMES DES DE L'ALGUER

...

2012-01-15T22:00:00.003+01:00

Il cristallo filtra la mia luce,

bevi anche tu dal calice freddo

e sfiora con lo sguardo la neve.

Labbra danzanti in cerca di un approdo.

Bolle di sapone giocano negli occhi

cerchi di vapore disegnano la fronte …

ardua l’ascesa sui miei capelli,

deponi le tue braccia sui mie angoli di luna

e lascia che scivoli a terra il mantello.

El cristall filtra la meva llum,

beu també tu un calze fred

i frega la neus amb la mirada.

LLavis dansant busquen un atracament.

Bombolles de sabó juguen dins els ulls

cercles de vapor dibuixen el front…

àrdua la pujada als meus cabells,

deposa els teus braços sobre els meus angles de lluna

i deixa que rellisqui l’abric al terra.

NADAL/ NATALE

2011-12-21T23:56:00.002+01:00

NADAL

En el meu pobre Nadal

és poca cosa això que puc donar.

Aquest capvespre negre

amb un estrip de cel vermell .

Un núvol de cristall

que flota dins

el murmuri del vent.

El meu turment

d’espines punyents i silenci.

La tebior d’una mà

sobre l’ala frustada per la gelor.

I una nit de vida

lluita i pregària,

paraules com flames…

el somriure mateix de les estrelles

NATALE

Nel mio povero Natale

è poca cosa ciò che posso donare.

Questo tramonto nero

con uno squarcio di rosso cielo

Una nuvola di cristallo

che galleggia nel

bisbiglio del vento.

Il mio tormento

di spine pungenti e silenzio.

Il tepore di una mano

sull’ala frustata dal gelo.

E una notte di vita

lotta e preghiera,

parole come fiamme…

il sorriso stesso delle stelle.

Dialogare col buio/ Dialogar amb la foscor

2011-12-18T21:38:00.002+01:00

DIALOGARE COL BUIO

Membra dorate

di un giorno spento

bagliore fulmineo

della notte nera.

Gelo e grandine sul

corpo deserto.

Pupille di vetro

attraversano

suoni ed immagini.

Abbeverarsi nel pozzo del cuore

al riparo della tormenta.

Dialogare col buio.

DIALOGAR AMB LA FOSCOR

Membres daurats

d’un dia apagat

Lluor fulminant

dins la nit negre.

Gelor i granís

sobre el cos desert.

Pupil.les de vidre

travessen

sons i imatges.

Abeurar-se dins el pou del cor

a recer de la tempest.

Dialogar amb la foscor.

RUGGISCE IL CIELO RUGEIX EL CEL

2011-12-11T21:55:00.001+01:00

RUGGISCE IL CIELO IN QUESTA NOTTE DAGLI UMIDI PENSIERI.
DI ROSSO BAGLIORE SI TINGE IL CAMPANILE NASCOSTO.
BREVE LA DURATA DEL FRAGORE CHE INONDA IL MIO PETTO.
BRANDELLI DI RICORDI ROSSEGGIANO NEI CUPI PENSIERI.
CORVI NERI SPAZIANO DALLA MIA MENTE AL CIELO.
LE MIE ALI, LA TUA OMBRA.

RUGEIX EL CEL EN AQUESTA NIT DE PENSAMENTS HUMITS.
DE VERMELL RESPLENDOR ES TENYEIX EL CAMPANAR AMAGAT.
BREU LA DURADA DEL FRAGOR QUE INUNDA EL MEU PIT.
ESQUINÇALLS DE RECORDS S’ENROGEIXEN DINS ELS FOSCOS PENSAMENTS.
CORBS NEGRES VOLETEGEN DES DE LA MEVA MENT AL CEL.
LES MEVES ALES, LA TEVA OMBRA.

LO MEU SENTIR/ IL MIO SENTIRE

2011-09-30T14:22:00.003+02:00

2° CLASSIFICADA AL PREMI RAFAEL SARI 2011

LO MEU SENTIR

Un crit trenca lo silenci.

Un cant de llibertat

d’una nova vida

que saluda la llum.

Un pèndol vacil.la

al ritme constant

d’una pena lenta

que mos amonesta.

Un batec cruel

de notes desentonades

viola lo fluir de l’existència.

Un, dos. tres…mil passos

de petites formigues

que conquesten el seu futur.

Vacil.lem, mos perdem

dins foscos recorreguts

per tornar a la il.lusió

d’una llum de redenció.

Mirades que s’envolen al cel,

perfectes i netes

com pura paraula,

com l’alè d’un nou respir…

primer vagit

esclau del prejudici.

IL MIO SENTIRE

Un grido rompe il silenzio.

Un canto di libertà

di una nuova vita

che saluta la luce.

Un pendolo oscilla

al ritmo costante

di una pena lenta

che ci ammonisce.

Un battito crudele

di note stonate

viola lo scorrere dell’esistenza.

Uno, due, tre…mille passi

di piccole formiche

che conquistano

il proprio futuro.

Vacilliamo, ci perdiamo

in oscuri meandri

per tornare alla illusione

di una luce di redenzione.

Sguardi che s’innalzano al cielo,

perfetti e immacolati

come pura parola,

come l’alito di un nuovo respiro…

primo vagito

schiavo del pregiudizio.

2011-09-01T22:48:00.003+02:00

ERBA

Bramosa del cielo m’abbandonavo nell’erba,

nel soffio lieve della primavera

precipitavo sul fresco tappeto,

nell’ombra incerta dei fiori.

E l’occhio annegava nel blu,

il blu annegava in gola…

La bocca spalancata al cielo

agli insetti e alle illusioni.

Una strana stanchezza s’abbandona oggi in me,

brandelli di nuvole

ed il ronzio di un’ape sul mio vestito a fiori,

fili d’erba nel cuore.

HERBA

Delerosa del cel em reparava en l’herba,

dins la lleu bufada de la primavera

precipitava sobre la fresca catifa,

dins l’ombra incerta de les flors.

I l’ull ofegava dins el blau,

el blau ofegava a la meva gola…

La boca oberta al cel

als insectes i a les il.lusions.

Un estrany cansament es repara avui dins de mi,

trossos de núvolsi el brunzit d’una abella

sobre el meu vestit de flors,

fils d’herba dins el cor.

Le inquiete stanze/ Les inquietes habitacions

2011-09-01T17:21:00.006+02:00

Le inquiete stanze

Nelle inquiete stanze della mia mente

si affollano spettri rumorosi

come un cavallo selvaggio scalpitante.

Nelle inquiete stanze della mia bocca

un ingorgo di soffici sogni

dal sapore di manna e albicocca

Nelle inquiete stanze del mio cuore

un subbuglio di sangue

lame di luce ed amore..

Les inquietes habitacions

Dins les inquietes habitacions de la meva ment

s’apleguen espectres sorollosos

com un cavall selvatge piafant.

Dins les inquietes habitacions de la meva boca

un embús de suaus somnis

amb el sabor de mannà i albercoc.

Dins les inquietes habitacions del meu cor

un aldarull de sang

llames de llum i amor.

............

2011-08-20T14:23:00.001+02:00

Crateri di sale

sulla nostra via.

Il vento lambiva

i nostri silenzi.

Sospesi tra acqua e cielo

i nostri sguardi.

Cràters de sal

sobre el nostre camí.

El vent llepava

els nostres silencis.

Suspeses entre aigua i cel

les nostres mirades.

conchiglia/ conquilla

2011-07-22T19:17:00.002+02:00

Lo senti il canto del mare? –dissi.

Poi ti presi la mano

e la conficcai nel mio cuore.

Tu ed io anfratti di conchiglia.

L’onda restituì perle

ai nostri sogni.

Pots sentir el cant de la mar? vaig demanar.

Després et vaig prendre la mà

i la vaig clavar dins el cor.

Tu i jo gorges de conquilla.

L’ona va tornar perles

als nostres somnis.

LA TUA ASSENZA/ LA TEVA ABSÈNCIA

2011-07-17T19:07:00.002+02:00

LA TUA ASSENZA

Cosa rimane

nel pugno

della sabbia rovente

che cogliemmo?

Dell’acqua che evapora

sulla pelle imperlata?

Cosa rimane negli occhi

dopo giochi di luce

e scie di gabbiani?

Dei fiori che brillavano

nei nostri sorrisi

e del bacio ch annunciava il silenzio?

La tua assenza si è fatta parola.

Ora sei luce, verbo, oro.

LA TEVA ABSÈNCIA

Què resta

dins el puny

De la sorra roent

que vam collir?

De l’aigua que evapora

sobre la pell emperlada?

Què resta dins els ulls

després jocs de llum

i deixants de gavines?

De les flors que brillaven

dins els nostres somriures

i del bes que anunciava el silenci?

La teva absència s’ha fet paraula.

Ara tu ets llum, verb, or.

ABBANDONARSI -LLIURAR-SE

2011-07-17T18:48:00.002+02:00

ABBANDONARSI

Intreccio di mani

nell’abbraccio del maestrale,

ridono i brividi sulla pelle sudata,

l’onda salta su e giù,

avanza e si ritrae.

L’arena l’attende,

quasi impaziente

si lascia lambire,

prendere a morsi.

Di schiuma argentata

ricopre il suo letto di alghe.

Geme il gabbiano in fuga

tra pennellate di sole.

LLIURAR-SE

Trenat de mans

dins l’abraçada del mestral,

riuen els tremolors sobre la pell suada,

l’ona salta amunt i avall,

avança i es fa enrere.

L’arena l’espera,

quasi impacient,

es deixa llepar,

prendre a mossegades.

D’escuma argentada

recobreix el su llit d’algues.

Gemega la gavina en fuga

entre pinzellades de sol.

2011-07-03T21:52:00.002+02:00

ÉS UNA TARDA…

Aquesta és una tarda que irradia el seu or al voltant,

als ulls tancats roba els colors,

al cos rendit gemecs i sospirs

i després vol les mans…

és una tarda que rasca els pensaments,

despentina els cabells,

roba el respir supera els records…

pretén sanglots.

Aquesta és una tarda que irradia tremolors al voltant,

a la boca tancada roba silencis,

a la cara èbria, somriures enrarits

i després vol el ventre…

és una tarda que pretén refugi,

despentina els desitjos,

roba carícies, supera emocions…

pretén el meu mar.

És una tarda que es capbussa dins el meu pit…

Ė UNA SERA…

Questa è una sera che spande il suo oro d’intorno ,

agli occhi chiusi ruba i colori,

al corpo arreso gemiti e sospiri

e poi vuole le mani …

è una sera che graffia i pensieri,

scompiglia i capelli,

ruba il respiro, scavalca ricordi…

pretende singhiozzi.

Questa è una sera che spande brividi d’intorno,

alla bocca chiusa ruba silenzi,

al volto inebriato ,rarefatti sorrisi

e poi vuole il ventre,

è una sera che pretende rifugio,

scompiglia i desideri,

ruba carezze, scavalca emozioni…

pretende il mio mare.

Ė una sera che si tuffa nel mio petto…

2011-06-23T17:42:00.004+02:00

El silenci

El silenci és d’or…

Si puc escoltar els batecs del teu cor

i la musica del teus ulls…

ara el teu silenci

és terra amarga

dins les meves mans.

Il silenzio

Il silenzio è d'oro...

Se posso ascoltare i battiti del tuo cuore

e la musica dei tuoi occhi...

ora il tuo silenzio

è terra amara

nelle mie mani.

DOV’Ė LA MIA MENTE?/ON ĖS LA MEVA MENT?

2011-06-02T23:10:00.002+02:00

DOV’Ė LA MIA MENTE?

Dov’è la mia mente?

Nel pensiero di te che sei oltre il mare…

laggiù, avvinghiata a stracci di nuvole e brandelli di cielo.

Oscilla tra il sole lucente ed il torbido abisso.

Ė volata via sull’accordo di una chitarra

ed il lamento di un pianto…

L’io di oggi non è più quello di ieri e domani sarà altrove…

dentro il tuo sole, lontano dalla mia luna…

ma ora dov’è la mia mente?

ON ĖS LA MEVA MENT?

On és la meva ment?

Dins el pensament de tu que ets ennllà del mar.

Allà baix, agafada a draps de núvols I esquinçalls de cel.

Fluctua entre el sol brillant I el tèrbol abisme.

Ės volada d’aquí sobre l’acord d’una guitarra i el lament d’una aflicció.

El jo d’avui no és més aquell d’ahir i demà serà en un altre lloc…

a dins del teu sol, luny de la meva lluna,

però ara on és la meva ment?

LA NOTTE/ LA NIT

2011-06-02T22:00:00.003+02:00

LA NOTTE

Mentre la notte scendeva placida sul mare in fermento,

ho chiuso gli occhi sussurrando il tuo nome alla luna.

Un battito d’ali ha rotto il silenzio

ed il mio corpo ha tremato come aria calda della sera.

Dolci brividi ci animavano tra i flutti delle onde

e sulle ali d’un sogno ecco l’incanto d’una lucciola

regalare luce al mio cuore.

Nel silenzio di un orizzonte lunare

per un interminabile istante ho scrutato il tuo viso

che ho visto spegnersi all’alba sulle mie gelide labbra.

LA NIT

Mentre la nit baixava plàcida sobre el mar agitat,

he tancat els ulls murmurant el teu nom a la lluna.

Un esbatec d’ales ha trencat el silenci

i el meu cos ha tremolat com aire calent a la tarda.

Suaus calfreds ens animaven entre les onades

i sobre les ales d’un somni vet aquí l’encant d’una lluerna

regalar llum al meu cor.

Dins el silenci d’un horitzó lunar

durant un instant interminable, he escrutat el teu rostre

que he vist apagar-se a l’alba sobre els meus gèlids llavis.

I NOSTRI SORRISI/ ELS NOSTRES SOMRIURES

2011-05-29T22:01:00.004+02:00

I NOSTRI SORRISI

I miei passi son musica

sul sentiero antico che conduce al cielo.

Ombre di piante secolari danzano

come una ridda di fantasmi leggeri

su sentieri smaltati di fiori.

Salgo dove gli occhi brillano di sole

e dove il respiro ha il profumo del cielo.

La pace avvolge il mio cuore

e mi commuovo ascoltando l’immane silenzio.

Quando il sole splende, la quieta superficie

sembra una colata d’oro fuso

ed i sospiri son soffi di brezza.

Nulla mi fa più paura

e volo sicura come un falco re degli spazi…

Tu scendi negli anfratti della terra

con la curiosità del sole

che al tramonto si tuffa nel mare.

Lanci il tuo sguardo nelle viscere della terra,

la dove ruggisce il vento e la luce s’intorbida.

Nella penombra, la malinconia dell’anima

resta sospesa nel buio come tenero pipistrello

ed il respiro diventa profondo

nel passaggio tra le tenebre e l’azzurro.

La potenza della natura ci domina e sconfigge i nostri sensi…

Come rocce scintillanti s’incontrano i nostri sorrisi

nel tepore dell’aria, nel ronzio di un insetto,

nel balsamo di un fiore.

ELS NOSTRES SOMRIURES

Els meus passos són musica sobre l’antic camí

que condueix al cel.

Ombres d’arbres seculars

dansen com un remolí de fantasmes lleugers

sobre senderes pintades de flors.

Pujo on els ulls brillen de sol

i on el respir té el perfum del cel.

La pau envolta el meu cor

i m’emociono escoltant l’immens silenci.

Quan el sol resplendeix, la quieta superfície

pareix una colada d’or fos

i els sospirs són bufades de brisa.

Res em fa més por

i volo segura com un falcó rei de l’espai…

Tu baixes dins les gorges de la terra

amb la curiositat del sol

que al capvespre es capbussa dins la mar.

Llances la teva mirada dins les entranyes de la terra,

allà on rugeix el vent i la llum s’enterboleix.

Dins la penombra, la malenconia de l’ànima

queda suspesa dins la foscor com tendre ratpenat

i el respir es fa profund

en el passatge entre les tenebres i l’atzur.

La potència de la natura ens domina i derrota els nostres sentits…

Com roques espurnejants conflueixen els nostres somriures

dins la tebior de l’aire,dins el brunzit d’un insecte,

dins el bàlsam d’una flor.

L'OMBRA DEL PASSAT

2011-01-30T16:16:00.002+01:00

L'OMBRA DEL PASSAT

S'aboquen dins el somni
les ombres del passat
i recorren el meu cos
com tremolor d'acer,
pesades com un vortex de pensaments,
fosques com núvols de soroll.
L'abans, l'avui i el demà,
estranyes imatges que
pinten la foscor.
Camins recorreguts,
emocions viscudes,
persones estimades.
Albes de color de rosa,
cels morats al capvespre,
nits de lluna o de lament.
I rius de paraules desmesurades,
sufocades a la gola.
Buscava la perfecció,
la flor delicada que perfuma de bo
que delecta la mirada.
Però,braços d'esbarzers
cobreixen el meu rostre,
envolten les meves mans
que mai més tu estrenyeràs...
els meus ulls no seran mai més els teus.
I espines, com claus sobre els llavis,
mossegaran les paraules que jo no t'he dit,
sucumbiran com la nostra història,
com el nostre passat.
En despertar-me bressaré
a poc a poc la meva vida
en un balanceig d'avenir i pols.

L'OMBRA DEL PASSATO

Si affacciano nel sonno
le ombre del passato
e percorrono il mio corpo
come brividi d'acciaio,
pesanti come un vortice di pensieri,
scure come nuvole di rumore.
L' ieri, l'oggi e il domani,
strane immagini
che colorano il buio.
Sentieri percorsi,
emozioni vissute,
persone amate.
Albe tinte di rosa,
cieli viola al tramonto,
notti di luna o di lamento.
E fiumi di parole smisurate
soffocano in gola.
Cercavo la perfezione,
il fiore che profuma di buono
che diletta lo sguardo.
Ma braccia di rovi
coprono il mio volto,
avvolgono le mie mani
che più non stringerai...
I miei occhi non saranno più i tuoi.
E spine, come chiodi sulle labbra,
morderanno le parole che non ti ho detto,
soccomberanno come la nostra storia,
come il nostro passato.
Al mio risveglio cullerò
pian piano la mia vita
in un dondolio di futuro e polvere.

LA META

2011-01-30T15:37:00.005+01:00

LA META

Navego la meva vida
amb l ίmpetu dels dies
benaurats i la lentitud
dels instants pesats.
Abraço tot i tothom
sense fer distinció.
No turmentar-te
pel gris dels
meus ulls,
es tornaran cels clars.
M'he engolit massa fang
i una moltitud de llàgrimes
ha jugat sobre la meva pell.
A dins sόc tot un ferment
mentre insidiósa
arribaré a la meta
com un riu en plena

LA META

Navigo la mia vita
con l'impeto dei giorni
felici e la lentezza
dei momenti pesanti.
Abbraccio tutto e tutti
senza far distinzioni.
Non darti pena
per il grigio dei miei occhi,
torneranno cieli sereni.
Ho ingoiato troppo fango
e una moltitudine di lacrime
ha giocato sulla mia pelle.
Dentro son tutto un fermento
mentre insidiosa
arriverò alla meta
come un fiume in piena.

ANNA CINZIA PAOLUCCI

LLADRAR A LA LLUNA/ ABBAIARE ALLA LUNA

2010-10-24T00:07:00.004+02:00

LLADRAR A LA LLUNA

Baixa la nit sobre meu
més freda que les teves paraules.
Blancs núvols, que un dia van acariciar les estrelles,
corren com il.lusions fugisseres.
Quin pes el teu esplendor
oh blanca lluna…
A dins meu hi ha només la foscor,
l’angoixa que em despulla del passat.
La teva llum fereix la meva fràgil nuesa,
dibuixa els passos sobre l’asfalt
on juguen estranyes ombres
de llàgrimes i ratapinyades

ABBAIARE ALLA LUNA

Scende la notte su di me
più fredda delle tue parole.
Bianche nuvole, che un giorno accarezzarono le stelle,
corrono come fuggevoli illusioni.
Quale peso il tuo splendore o bianca luna…
Dentro di me c’è solo il buio,
l’angoscia che mi spoglia del passato.
La tua luce ferisce la mia fragile nudità,
disegna i passi incerti sull’asfalto
dove giocano strane ombre
di lacrime e pipistrelli.

ESPERANT LA TARDOR/ ASPETTANDO L'AUTUNNO

2010-09-15T00:14:00.003+02:00

ESPERANT LA TARDOR

La brisa pessigolleja les palmes
i de besos rients despentina
les blanques dunes de sorra.
Espurneja l’ona sota l’ala del cormorà.
A l’horitzó, placides barques de vela,
saluden ordenades la fi de l’estiu.
Petjades, dibuixen damunt l’arena
el traçat de la vida
que s’atura a descansar
sobre inermes catifes d’algues.
La mà podria fregar
aquella esfera de foc que baixa
a poc a poc plena de pau i calor.
Però resta àlgida i immòbil
com relicte abandonat dins el silenci lunar.

ASPETTANDO L’AUTUNNO

La brezza solletica le palme
e di baci ridenti scompiglia
le bianche dune di sabbia.
Scintilla l’onda sotto l’ala del cormorano.
All’orizzonte placide barche a vela
salutano ordinate la fine dell’estate.
Orme,disegnano sulla sabbia
il tracciato della vita
che si ferma a riposare
su inermi tappeti di alghe.
La mano potrebbe sfiorare
quel globo di fuoco che scende
pian piano carico di pace e calore.
Ma resta algida ed immobile
raccolta nella preghiera della sera
come relitto abbandonato nel silenzio lunare.

L'AVI / IL NONNO

2010-09-05T00:37:00.004+02:00

L’AVI

He vist el somriure d’un nen
abraçar l’arribada de l’avi
com fa l’arc de San Martí
amb el gris del cel.
Acords de piano
jugaven sobre blancs dents petits
que de sol encenien
les pàl.lides galtes de l’home.
M’he retingut l’alè
per sentir dins el cor
aquelles mirades i aquelles mans,
per respirar la malenconia del record
pintant un somriure
sobre la tela d’un capvespre.

IL NONNO

Ho visto il sorriso di un bimbo
abbracciare l’arrivo del nonno
come fa l’arcobaleno
col grigio del cielo.
Accordi di piano
giocavano sui bianchi dentini
che di sole accendevano
le pallide gote dell’uomo.
Ho trattenuto il fiato
per sentire nel cuore
quegli sguardi e quelle mani,
per respirare la malinconia del ricordo
dipingendo un sorriso
sulla tela di un tramonto.

Pàgina blanca/ Pagina bianca

2010-08-29T21:58:00.004+02:00

PÀGINA BLANCA

Só així cansada,
voldria dir-te moltes paraules
però deixaré que una pàgina blanca
engoleixi cada meu inútil temptatiu
de parlar-te encara de mi.
Al cap i a la fi
el blanc és més lleuger
del gris dels meus pensaments,
del negre de l'amargura mia,
del vermell de les meves culpes.
Si la mia ànima te semblarà així fosca
te quedarà almenys aquesta pàgina blanca.
La podràs amplir amb l’il.lusió
d’això que no sóc.

PAGINA BIANCA

Sono così stanca,
vorrei dirti molte cose
ma lascerò che una pagina bianca
ingoi ogni mio inutile tentativo
di parlarti ancora di me.
In fin dei conti
il bianco è più leggero
del grigio dei miei pensieri,
del nero della mia amarezza,
del rosso delle mie colpe.
Se la mia anima
ti sembrerà così scura
ti resterà almeno questa pagina bianca.
La potrai colmare con l’illusione
di ciò che non sono.

COM ESTELS/ COME AQUILONI

2010-08-29T21:07:00.003+02:00

COM ESTELS

Com grans estels colorats
fluctuem dins el vent
la dansa de la vida.
Vam ser el groc del sol
dels dies serens.
Som el gris de núvols
d’avorriment i incertesa.
Serem el blau d’un cel il.limitat
on perdre’s o retrobar-se.

COME AQUILONI

Come grandi aquiloni colorati
fluttuiamo nel vento
la danza della vita.
Fummo il giallo del sole
dei giorni sereni.
Siamo il grigio di nubi
di tedio ed incertezza.
Saremo l’azzurro d’un cielo sconfinato
dove perdersi o ritrovarsi.

APRÈN DEL VENT/IMPARA DAL VENTO

2010-07-25T00:22:00.006+02:00

APRÈN DEL VENT

Aprèn del vent,
allibera el cos cansat
dels vels de malenconia.
Aprèn del vent,
excava amb murmuris la pedra
i enfonsa amb mans ràbioses l’ànima.
Aprèn del vent,
devora a petites mossegades la nit
que envaeix de silenci la vida.
Aprèn del vent,
bufa carícies sobre el cos apagat
besant les seves cicatrius.
Aprèn del vent,
escampa perfum dins l’aire
de fulles, cel, flors I desig.
Aprèn del vent,
desperta el cos del torpor
tatuant la paraula amor.
Aprèn del vent,
gronxa sobre gronxadors d’oblit
i terranynes de fol.lia.
Aprèn del vent,
vola planar com una gavina
que obre les ales sobre l’ombra d’un somriure.

IMPARA DAL VENTO

Impara dal vento,
libera il corpo stanco
da veli di malinconia.
Impara dal vento,
scava con sussurri la pietra
e affonda con mani rabbiose nell’anima.
Impara dal vento,
divora a piccoli morsi la notte
che invade di silenzio la vita.
Impara dal vento,
soffia carezze sul corpo spento
baciando le sue cicatrici.
Impara dal vento,
cospargi profumo nell’aria
di foglie,cielo, fiori e desiderio.
Impara dal vento,
sveglia le membra dal torpore
tatuando la parola amore.
Impara dal vento,
dondola su altalene d’oblio
e ragnatele di follia.
Impara dal vento,
vola planare come un gabbiano
che apre le ali sull’ombra d’un sorriso.

BAIXA LA TARDA/ SCENDE LA SERA

2010-07-07T23:45:00.004+02:00

SCENDE LA SERA

Scende la sera sulla tela di un tramonto,

s'insinua nel silenzio il mormorio dell'onda

BAIXA LA TARDA

Baixa la tarda sobre la tela d'un capvespre,

s'insinua dins el silenci el murmuri de l'ona.

Lo viatge del Retrobament

2010-06-22T18:00:00.001+02:00

Del 23 al 26 de juny de 2010, se celebra el 50 aniversari del "viatge del Retrobament". L’any 1960 un centenar de catalans, alguns d’ells reconeguts intel·lectuals i destacades personalitats de la societat civil, van decidir organitzar un vaixell per viatjar a la ciutat de l’Alguer, on feia poc que s’havia redescobert que s’hi parlava català. Al port de l'Alguer els esperava tota la ciutat, expectant, onejant banderes catalanes, per "retrobar-se" amb els germans de ponent. Un esdeveniment històric que enguany compleix 50 anys.L'Ajuntament de l'Alguer, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, ha organitzat una sèrie d'activitats culturals, lúdiques, acadèmiques, literàries, turístiques, gastronòmiques i festives amb l'objectiu de celebrar aquesta important data, que va obrir una nova etapa de relacions entre l’Alguer i Catalunya. Aquí podreu trobar una informació més detallada del programa, així com el pla de viatge adreçat a totes les persones interessades en participar en aquest "nou" viatge del Retrobament.

http://www.retrobamentalguer.cat/

TEMPORAL

2010-06-16T14:33:00.004+02:00

TEMPORAL

Estimo la pluja
que arpeja dins l’aire
sobre acords d’inquietud.
Els núvols que
guixen el cel
amb esquitxos de follia.
La veu rogallosa del vent
que regala la passió
del seu cant selvatge.
La tempesta que turmenta
el silenci de la monotonia.
El llampec que tenyeix
de vermell resplendor
el cel deprimit.
I l’afany dins el pit
d’un respir curt
a l’espera de l’oblit infernal…
després l’electroxoc del tro.

TEMPORALE

Amo la pioggia
che arpeggia nell’aria
su accordi di inquietudine.
Le nuvole che
scarabocchiano il cielo
con schizzi di follia.
La voce rauca del vento
che regala la passione
del suo canto selvaggio.
La tempesta che tormenta
il silenzio della monotonia.
Il lampo che tinge di
rosso bagliore
il cielo depresso.
E l’affanno nel petto
d’un respiro corto
nell’attesa dell’oblio infernale…
poi l’elettroshock del tuono.

SOLITUD/ SOLITUDINE

2010-06-05T21:19:00.003+02:00

SOLITUD
La brisa corre dins la tarda,
els meus pensaments són guspires dins la foscor.
Saborejo la solitud
com un fruit amb un nou gust,
dins els seus braços m’abandono.
Mastego il.lusions
i escolto la vida.
És estrany…brilla més que la lluna,
una llàgrima.

SOLITUDINE
La brezza corre nella sera,
i miei pensieri son scintille nel buio.
Assaporo la solitudine
come un frutto dal gusto nuovo
e nelle sue braccia m’abbandono.
Mastico illusioni
e ascolto la vita.
È strano…brilla più della luna,
una lacrima.

BON ANIVERSARI ANTONI CANU!

2010-05-19T13:52:00.004+02:00

http://web.tiscali.it/antonicanu/

un poema d'Antoni Canu

L'altre cel

La falç talla les testes grogues

del forment.

Esverades

miren les sàvies rugues de la terra

i l'infinit.

Una bandera de calandries

s'agita en el cel,

vola sobre l'humiliada esperança

que vaga entre els rostolls

i el cruixir del sol.

En l'aire el fresc olor de la palla

pareix purificar les ànimes

que vanen vers l'altre cel

on no hi ha germà de matar,

on la secreta llum

ostenta tot el seu poder

a segellar la Veritaten el silenci.

L'amor pansit

2010-05-07T23:21:00.004+02:00

L’AMOR PANSIT

Pau, un home d’uns trenta anys, ateu, treballador i una mica bleda, va arribar al poble on havia de fer-se càrrec d’un nou treball.
El caràcter salvatge del jove rossenc , limitava les seves relacions socials. Tenia orígens nobles però havia assecat tota la limfa del patrimoni heretat dels avis. Durant el recorregut accidentat de la joventut, no havia estat mai capaç de cap sentiment. Con un paràsit s’havia aprofitat dels amics i parents, com una heura que s’enrama pertot arreu.No s’havia preguntat mai el motiu que l’allunyava de les persones que l’estimaven. En el seu cor germinava la indiferència i l’arrogància.
La gent d’aquest poble però era diferent, regalimava alegria i simplicitat. Pau va quedar-se sorprès en veure com sempre hi havia solidaritat entre els pagesos. Ells li donaven atenció encara que ell els rebutgés.
Passava les tardes a prop del foc ballant i cantant sota el cel estrellat.
La fotosíntesi dels elements va fer que s’enamorés de la Rosa, una flor de noia que però estava compromesa amb Joan Roure.
La Rosa començà a jugar amb ell per tastar quelcom de nou. Pau no havia vist mai tanta candor i no havia olorat mai un perfum tan suau.Tenia el cap als núvols pensant en els besos robats dins el vell graner.
Cada abraçada era una tortura, cada adéu una espina dins el cor.
Essent un amor impossible, ell va enfrontar-se amb la frustració de no poder cultivar cap il.lusió i despullat de totes les esperances , decideix anar-se’n a treballar a lluny.
Després d’un temps va tornar al poble mantenint la seva pena per l’amor no correspost.
Aquest sofriment constant va degastar la seva moral i el seu ànim.
A l’horta dels seus somnis van trobar-lo pansit amb un punxó d’abella dins el cor.

excursió a Punta Catirina

2010-04-21T23:34:00.012+02:00

La darrera excursió del centre escursionista de l’Alguer va ser diumenge passat al Mont Albo al centre de l’illa de Sardenya a prop del poble de Lula (Nu).
Vam pujar des d’una alçaria de 600 mt fins a Punta Catirina 1127 mt. al llarg d’un recorregut que pareixia un paisatge llunar.Llàstima que a dalt hi fos la boira que ens va amagar l’espectacle del mirador de la sencera cadena muntanyenca. A la tornada vam agafar un camí colorat per les flors que ens va conduir a un altre paisatge més vert i selvatge com un’ oasi encantadora al mig d’un desert.
Vam consumar els nostres entrepans sobre pedres gigants amb el gust de saborejar també el nostre voltant de roques càlcaries sota un cel que a poc a poc va desdevenir blau.
Durant el recorregut vam veure també unes Pinnette ( cases dels pastors) i moltes cabres. En aquesta zona hi viuen els mufloni o cabres selvatges i la rara àguila del Bonelli.
Vam acabar l’excursió amb la visita a l’antic santuari de S.Francesc a la falda del mont on al setembre s’hi festeja nostra Senyora del miracle.

TOTES LES SORTIDES DIGNES

2010-04-15T16:48:00.004+02:00

HAVIA COMENçAT AIXI:

JESUS TIBAU ens convida a"Una sortida digna"
Jesus Tibau,ens convida a escriure poemes per fer un nou recull amb el titol "Una sortida digna"Ens explica això:"Una de les iniciatives de més èxit que vaig tenir l'any passat i que es va compartir amb més il·lusió fou l'edició del llibre Totes les baranes dels teus dits. Per tant, enguany hi torno i us convido a escriure un poema que inclogui l'expressió "una sortida digna", el títol del meu darrer recull de contes. Entre tothom que participi sortejaré un exemplar del llibre homònim i, sobretot, el recull de poemes s'editarà gràcies a Petròpolis, de forma que el llibre es podrà llegir o baixar l'arxiu de forma gratuïta, i també es podrà aconseguir en paper a preu de cost.O sigui que poseu-vos a la feina, i envieu-me els versos abans del 14 de febrer. Evidentment, si teniu un blog, us proposo que difongueu la idea i que hi aneu penjant els poemes.El primer poema del llibre no podrà ser altre que el del músic Jesús Fusté, que es titula precisament així, que va musicar al seu primer disc i que m'ha cedit com a títol del meu recull de contes i del blog http://unasortidadigna.blogspot.com/ Més informació a : http://jmtibau.blogspot.com/2010/01/versant-una-sortida-digna.html

jO VAIG ENVIAR AQUEST POEMA:

EL DIA DE LA MEMÓRIA

Des del cel negre

plouen gotes d’aigua fosca

com llàgrimes centenàries

que troben desfogament

en una sortida digna.

Els homes necessiten

d’un món nou…

de sortir del gel de la solitud,

de la foscor de la indiferència.

Baixa des del cel

el plor que fa soroll…

s’aplaca, sanglota.

Moviments llargs i lents

bressolen veus sobre veus

del mateix timbre i color.

Al costat del foc, un vell narra

els horrors del passat.

Dins l’espetec de la flama

ressona la seva veu feble.

Paraules que tremolen en l’aire,

que mouen la consciència.

El nen que escolta en silenci

ajupit als seus peus

dibuixa sobre un full blanc

l’esperança d’un demà millor.

IL GIORNO DELLA MEMORIA

Dal cielo nero

piovono gocce d’acqua scura

come lacrime centenarie

che trovano sfogo

in un’uscita degna.

Gli uomini hanno bisogno

di un mondo nuovo…

di uscire dal gelo della solitudine,

dal buio dell’indifferenza.

Scende dal cielo il pianto

che scroscia…rallenta,singhiozza.

Movimenti lunghi e lenti

che cullano voci su voci

d’uguale timbro e colore.

Accanto al fuoco, un vecchio narra

gli orrori del passato.

Nel crepitio della fiamma

riecheggia la sua flebile voce.

Parole che tremano nell’aria

e scuotono la coscienza.

Il bimbo che ascolta in silenzio

accovacciato ai suoi piedi,

disegna su di un foglio bianco

la speranza di un domani migliore.

ara s'ha publicat el llibre TOTES LES SORTIDES DIGNES,

un recull de poemes enviats mitjançant internet.

Ahir, obrint un link he trobat un regal que m'ha fet gràcia...

vull compartir la meva joia amb vosaltres amics:

http://www.basar.cat/

senyalacció al xxiv concurs de poesia sarda Antoni Andria Cucca de Ossi

2010-04-10T22:25:00.007+02:00

L’ALBA D’UN NOU DIA

En un moment d’amargor

amago les meves llàgrimes

cobrint la cara amb una manta.

Ajaguda al llit

intento buscar confort

dins la foscor que m’envolta.

Quin és el confí

entre viure i morir?

Ofego les meves ansies dins les tenebres

allunyant-me de la resta del món.

Però,com la nit

anhela la llum de la lluna,

també els ulls

esperen un somriure solar,

s’inebrien d’un raig lluent.

Sóc immòbil aquí

a dos passos de l’oblit,

celada dins la mata ombrívola

amb la por de la flor

que sa d’anar perdent el seu color.

Si les mans s’acaricien

encara dins la penombra,

serà més suau tremolar

en la brisa d’un nou dia

L’ALBA D’ UN NUOVO GIORNO

In un momento di amarezza

nascondo le mie lacrime

coprendo il volto con una coperta.

Sdraiata sul letto

provo a trovare conforto

nel buio che mi avvolge.

Qual è il confine

tra vivere e morire?

Affogo le mie ansie nelle tenebre

allontanandomi dal resto del mondo.

Ma,come la notte

anela la luce della luna,

anche gli occhi

aspettano un sorriso solare,

s’inebriano di un raggio lucente.

Sono immobile qui

a due passi dall’oblio,

celata nell’ombroso cespuglio,

con la paura del fiore

che sa di perdere il suo colore.

Se le mani si accarezzano

ancora nella penombra,

sarà più dolce rabbrividire

nella brezza di un nuovo giorno.

TERME DI MESUMUNDU/ SILIGO

2010-04-06T17:40:00.005+02:00

http://it.wikipedia.org/wiki/Mesumundu

ESGLESIA DE S.LUCIA MORES

2010-04-06T17:26:00.004+02:00

http://www.comune.mores.ss.it/?modulo=contenuti&id=8

DOLMEN DE SA COVECCADA ( MORES) ILLA DE SARDENYA

2010-04-06T17:15:00.008+02:00

AQUEST DOLMEN éS EL MéS IMPORTANT DE L'ILLA .
ES TROBA A PROP DEL POBLE DE MORES
http://it.wikipedia.org/wiki/Sardegna_prenuragica

excursio' al monte santo a l'esglesia dels sants elia i enoch (siligo)

2010-04-05T22:30:00.011+02:00

http://ca.wikipedia.org/wiki/Siligo

http://www.az-sardinia.com/html/comuni/siligo.htm

Bona Pasqua a tots/ Buona Pasqua a tutti

2010-04-02T17:38:00.002+02:00

MOLTA LLUM

Sepulcre és la foscor del cor.
Allà a fora és ja primavera…
ho diuen les violes,
ho canten els ocells.
El sol que juga sobre la tela
fugaç del cel i del mar.
L’angoixa és la pedra
que oprimeix la nit.
Pintures d’ombres
i agulles de pluja
dins el niu d’afectes perduts.
Campanes desentonades
agredeixen l’ordre
natural de la vida.
Vull dormir i
despertar-me demà
amb el perfum de
les flors de camp.

MOLTA LUCE

Sepolcro è il buio del cuore.
Là fuori è già primavera…
lo dicon le viole,
lo cantan gli uccelli.
Il sole che gioca sulla tela
fugace del cielo e del mare.
L’angoscia è la pietra
che opprime la notte.
Affreschi di ombre
e spilli di pioggia
nel nido di affetti perduti.
Campane stonate
aggrediscono l’ordine
naturale della vita.
Voglio dormire e
svegliarmi domani
col profumo dei
fiori di campo.

EXCURSIó SEDILO/ VALL DEL TIRSO

2010-03-31T22:14:00.010+02:00

http://it.wikipedia.org/wiki/Sedilo

Sedilo (sard Sèdilo) és un municipi italià, dins de la província d'Oristany. L'any 2007 tenia 2.445 habitants. Es troba a la regió de Barigadu. Limita amb els municipis d' Aidomaggiore, Bidonì, Dualchi (NU), Ghilarza, Noragugume (NU), Olzai (NU), Ottana (NU) i Sorradile.

Teranyines dins la nit/ Ragnatele nella notte Mencio al premi de poesia sarda "A PES DE SANTU PADRE" BORTIGALI

2010-03-24T16:17:00.004+01:00

TERANYINES DINS LA NIT

Esquerdes sobre els murs

dins el fosc silenci.

Paraules callades,respirs ofegats…

L’afany dins el pit

d’una tremolor cansada.

El lliri selvàtic

estripat a la sorra,

reclina el cap derrotat.

El mussol ara riudins la nit inquieta.

Teranyines de llàgrimes dins els ulls.

Es bressa l’aranya

sobre un raig de lluna.

L’incertesa del demà

és la mossegada que destrossa la carn.

Els pensaments són

esquerdes sobre els murs

dins el silenci més amarg.

RAGNATELE NELLA NOTTE

Crepe sui muri

del nero silenzio.

Parole taciute,respiri soffocati…l

’affanno nel pettodi un brivido stanco.

Il giglio selvatico

strappato alla sabbia,

reclina il capo sconfitto.

Il gufo ora ridenella notte inquièta.

Ragnatele di lacrime negli occhi.

Dondola il ragno

su un raggio di luna.

L’incertezza del domani

è il morso che dilania la carne.

I pensieri son crepe sui muri

nel silenzio più amaro.

4°Concurs de poesia sarda Sàsser Li Punti menció d'honor

2010-03-07T14:33:00.008+01:00

A LA MEVA ILLA

Un jardí preciós la meva illa

la quietud i el perfum selvatge

d’un entorn tancat que brilla

un sol que pinta d’or el paisatge.

Memòries d’antiga gent gronxades

en el vent de maestral com un estel

que no siguin oblidades

i per sempre reflectides al mirall del cel.

Dins el cor d’aquesta serra

ploren pedres de soledat

la veu de boca de la terra

desperta l’intima veu de llibertat.

Miro amb respecte aquest encant

el seu cos generós d’herba blonda

amb l’ull curiós d’un enfant

llum d’esperança dins la calma de l’onda.

ALLA MIA ISOLA

( la traduzione purtroppo non rispetta la rima)

Un giardino prezioso la mia isola

la quiete e il profumo selvaggio

d’un intorno che brilla

un sole che dipinge d’oro il paesaggio.

Memorie d’antica gente dondolate

nel vento di maestrale come un aquilone

che non siano mai dimenticate

e per sempre riflesse nello specchio del cielo.

Nel cuore di questa catena di monti

piangono pietre di solitudine

la voce di bocca della terra

risveglia l’intima voce di libertà.

Guardo con rispetto questo incanto

il suo corpo generoso d’erba bionda

con l’occhio curioso di un bimbo

luce di speranza nella calma dell’onda.

recital dedicat a les dones dilluns 8 de març 20.30

2010-03-02T16:01:00.004+01:00

(Alda Merini)

(...) Riottosa a ogni tipo di amore
sei entrato tu a invadere il mio silenzio
e non so dove tu abbia visto le mie carni
per desiderarle tanto.
E non so perché tu abbia avuto il mio corpo
per poi andartene
con il grido dell'ultima morte.
Se mi avessi strappato il cuore
o tolto l'unico arto che mi fa male
o scollato le mie giunture
non avrei sofferto tanto
come quando tu un giorno insperato
mi hai tolto la pelle dell'anima.

…Rebel a tot tipus d’amor
has entrat a envair el meu silenci
I no sé on has vist les meves carns
per desitjar-les tant.
I no sé perquè has tingut el meu cos
per després anar-te’n
amb el crit de l’última mort.
Si m’haguessis estripat el cor
o tret l’únic membre que em dol
o separat les meves juntures
no hauria patit tant
com quan tu un dia inesperat
em vas treure la pell de l’ànima.

ALDA MERINI
(traducció d’ Anna Cinzia Paolucci)

Recital di Pere Lluis Alvau " I lunedi con la poesia" Charles Baudelaire

2010-02-24T22:01:00.009+01:00

EL VERÍ

Charles Baudelaire

El vi sap revestir la més llorda cabana

d’un luxe miraculós,

i fa sorgir més d’un peristil fabulós

de l’or del seu vapor grana,

igual que un cel que es colga dins un cel nebulós.
L’opi fa molt més gran allò que no té límits,

allarga l’il.limitat,

aprofundeix el temps,cava la voluptat,

i de negres plaers tímids

omple el cor més enllà de sa capacitat.
Tot això no val pas el verí que traspua

dels teus ulls, ulls maragdins,

llacs on trem el meu cor i, invertit, s’hi veu dins...

Els meus somnis en corruavan

a desalterar-se en aquests gorgs salins.
Tot plegat el terrible prodigi no valdria

de ta saliva mordent,

que en l’oblit sumeix l’ànima sense remordiment,

i, traginant la follia,

als verals de la mort se l’enduu defallent!

(Versió de Xavier Benguerel)

Il veleno di Charles Baudelaire

Il vino sa rivestire il più sordido tugurio,
d'un lusso miracoloso,

e innalza portici favolosi,

nell'oro del suo rosso vapore,

come un tramonto in un cielo annuvolato.

L'oppio ingrandisce le cose che già non hanno limite,

allunga l'infinito,

approfondisce il tempo, scava nella voluttà

e riempie l'anima al di là delle sue capacità

di neri e cupi piaceri.

Ma tutto ciò non vale il veleno che sgorga

dai tuoi occhi, dai tuoi occhi verdi,

laghi in cui la mia anima trema specchiandovisi rovesciata...

I miei sogni accorrono,

a dissetarsi a quegli amari abissi.

Tutto questo non vale il terribile prodigio

della tua saliva che morde,

che sprofonda nell'oblìo la mia anima senza rimorso,

e trasportando la vertigine,

la rotola estinta alle rive della morte!

EXCURSIó AL MONT RUJU

2010-02-21T20:38:00.010+01:00

EXCURSIó AL MONT RUJU

Viddalba és un poble situat al nord de l’illa de Sardenya a l’extrem oest de la Gallura.
És contornat d’un preciós paisatge de turons amb unes localitats situades a nivells més alts com Punta Salici ( 911m.), Mont Gavino (800m.)i Mont Ruju (600m.)
Mont Ruju és així anomenat pel color vermell de les seves roques de pòrfir(una varietat de roca ígnia).
Aquí es troben les escultures naturalistiques de Lu Frati, La Monza, Lu Monti Stampatu.
El recorregut que costeja el llac Coghinas,entre plantes de llentiscle, murta, euphorbia, arbusts de cistàcies, alzines sureres, condueix al cim del mont on a l’antigor hi havia una torre de guaita que servia com lloc d’albirament i a nosaltres avui ha regalat un espectacular mirador!

LO CARRAIXALI DE L'ALGUER

2010-02-14T13:57:00.009+01:00

Més informació a : http://jmtibau.blogspot.com/2010/01/versant-una-sortida-digna.html

2010-01-27T16:41:00.005+01:00

EL DIA DE LA MEMÓRIA

Des del cel negre
plouen gotes d’aigua fosca
com llàgrimes centenàries
que troben desfogament
en una sortida digna.
Els homes necessiten
d’un món nou…
de sortir del gel de la solitud,
de la foscor de la indiferència.
Baixa des del cel
el plor que fa soroll…s’aplaca, sanglota.
Moviments llargs i lents
bressolen veus sobre veus
del mateix timbre i color.
Al costat del foc, un vell narra
els horrors del passat.
Dins l’espetec de la flama
ressona la seva veu feble.
Paraules que tremolen en l’aire,
que mouen la consciència.
El nen que escolta en silenci
ajupit als seus peus
dibuixa sobre un full blanc
l’esperança d’un demà millor.

IL GIORNO DELLA MEMORIA

Dal cielo nero
piovono gocce d’acqua scura
come lacrime centenarie
che trovano sfogo
in un’uscita degna.
Gli uomini hanno bisogno
di un mondo nuovo…
di uscire dal gelo della solitudine,
dal buio dell’indifferenza.
Scende dal cielo il pianto
che scroscia…rallenta,singhiozza.
Movimenti lunghi e lenti
che cullano voci su voci
d’uguale timbro e colore.
Accanto al fuoco, un vecchio narra
gli orrori del passato.
Nel crepitio della fiamma
riecheggia la sua flebile voce.
Parole che tremano nell’aria
e scuotono la coscienza.
Il bimbo che ascolta in silenzio
accovacciato ai suoi piedi,
disegna su di un foglio bianco
la speranza di un domani migliore.

JESUS TIBAU ens convida a"Una sortida digna"

2010-01-26T14:28:00.002+01:00

Jesus Tibau,
ens convida a escriure poemes per fer un nou recull amb el titol "Una sortida digna"
Ens explica això:

"Una de les iniciatives de més èxit que vaig tenir l'any passat i que es va compartir amb més il·lusió fou l'edició del llibre Totes les baranes dels teus dits. Per tant, enguany hi torno i us convido a escriure un poema que inclogui l'expressió "una sortida digna", el títol del meu darrer recull de contes. Entre tothom que participi sortejaré un exemplar del llibre homònim i, sobretot, el recull de poemes s'editarà gràcies a Petròpolis, de forma que el llibre es podrà llegir o baixar l'arxiu de forma gratuïta, i també es podrà aconseguir en paper a preu de cost.O sigui que poseu-vos a la feina, i envieu-me els versos abans del 14 de febrer. Evidentment, si teniu un blog, us proposo que difongueu la idea i que hi aneu penjant els poemes.El primer poema del llibre no podrà ser altre que el del músic Jesús Fusté, que es titula precisament així, que va musicar al seu primer disc i que m'ha cedit com a títol del meu recull de contes i del blog http://unasortidadigna.blogspot.com Més informació a : http://jmtibau.blogspot.com/2010/01/versant-una-sortida-digna.html

EXCURSIÓ AL MONT MANNU ( diumenge 24 de gener)

2010-01-23T23:28:00.003+01:00

EXCURSIÓ AL MONT MANNU

La costa entre L’Alguer i Bosa és dominada del mont Mannu ( 802 m.)
Els seus relleus de roca volcànica ( trachys), donen al paisatge un aspecte suggerent de veritat.
Aquí el maestral ha treballatla roca, al llarg del temps i aquesta erosió ens ha regalat figures surreals.
Aquest territori és regne d’ocells de cada espècie com el voltor griu, el milà real, l’àguila real, el falcó pelegrí etc.
Pel que fa als mamífers, aquí es poden trobar la guineu, la marta, el gat selvàtic i el porc senglar.
La vegetació compren formacions de garriga costera i vegetació mediterrània, alzines i praderia muntanyenca.
La dificultat de l’excursió és representada del desnivell de més o menys 800 m. que interessa la primera part del recorregut.

ESCURSIONE AL MONTE MANNU

La costa tra Alghero e Bosa è dominata dal monte Mannu ( 802 mt.)
I suoi rilievi trachitici donano al paesaggio un aspetto veramente suggestivo.
Qui il maestrale ha lavorato la roccia nel corso del tempo e questa erosione ci ha regalato figure surreali.
Questo territorio è regno di uccelli di ogni specie come l’avvoltoio grifone, il nibbio reale, l’aquila reale, il falco pellegrino etc.
Per quel che concerne ai mammiferi, qui si possono trovare la volpe, la martora, il gatto selvatico ed il cinghiale.
La vegetazione comprende formazioni di gariga costiera e macchia mediterranea,lecci e prateria montana .
La difficoltà dell’escursione è rappresentata dal dislivello di circa 800 mt. che interessa la prima parte del percorso.

MAMOIADA Concurs de poesia sarda S.Antoni de su ou

2010-01-15T16:11:00.004+01:00

M'han atorgat el 4° premi al concurs de poesia sarda S.Antoni de su ou a Mamoiada (NU) Dissabte 16 de gener Hores 9.30 Mamoiada (NU)

http://www.luigiladu.it/mamoiada/concorso_poesia.htm

EL DIA QUE MOR

Rellisco sobre murs d’avorriment

i escales de tristesa

en l’acabar d’un altre dia cansat.

Suspesa sobre teranyines del passat

i molses del present

volo sobre les meves pors,

ensopego en les derrotes.

Nedo amb fatiga

en aquest cel fosc

perseguint l’ona

amb jocs, salts

i curses de nena.

Si caic m’aixeco,

si ploro després ric,

si fujo, retorno immòbil

al fons del pantà,

inútil com pedra de riu.

Rellisco

sobre la imatge entelada

del dia que mor,

sobre la llum feble

dels ulls de la malenconia.

IL GIORNO CHE MUORE

Scivolo su muri di noia

e scale di tristezza

sul finire di un altro giorno stanco.

Sospesa su ragnatele del passato

e muffe del presente

volo sulle mie paure,

inciampo nelle sconfitte.

Nuoto a fatica in questo cielo scuro

inseguendo l’onda con giochi,

salti e corse di bimba.

Se cado mi rialzo,

se piango poi rido

se fuggo, ritorno immobile

sul fondo del pantano,

inutile come pietra di fiume.

Scivolo sull’immagine sfocata

del giorno che muore,

sulla fioca luce

degli occhi della malinconia.

L'hivern dins el cor/ L'inverno nel cuore (El meu homenatge a Fabrizio De Andrè)

2010-01-10T23:29:00.003+01:00

L’HIVERN DINS EL COR

Esquitxos de mar dins els cabells,
peuades damunt la platja
sota el cel color betum.
Murmuris de paraules s’espesseixen
en bombolles de vapor
i dansen en el vent.
Acords de guitarra
dins el lament de l’ona,
dins els fils sibilants dels cables elèctrics,
dins les capçades dels pins,
dins l’ala d’una gavina.
Una mirada lívida entre els núvols
estripa la trist solitud
amb suaus jocs de llum
que donen a la boira
un cos nou,
ferm, brusc.
Gèlides galtes
i ulls d’espasa.
Més llunyà de la lluna,
el teu bes és dins la nit,
l’hivern és dins el cor.

L’INVERNO NEL CUORE

Schizzi di mare nei capelli,
impronte sulla spiaggia
sotto il cielo color catrame.
Sussurri di parole si addensano
in bolle di vapore
e danzano nel vento.
Accordi di chitarra
nel lamento dell’onda,
nei fili sibilanti dei cavi elettrici,
nelle chiome dei pini,
nell’ala di un gabbiano.
Uno sguardo livido tra le nuvole
squarcia la triste solitudine,
con giochi di luce
che danno alla nebbia
un corpo nuovo,
fiero, scontroso.
Gèlide guance
e occhi di spada.
Più lontano della luna,
il tuo bacio è nella notte,
l’inverno è nel cuore.

ESPERA/ ASPETTA

2010-01-06T18:28:00.003+01:00

ESPERA

Miro de la finestra
el gris del cel.
Els arbres alineats pentinen
els núvols dins l’horitzó
mentre la terra nua
es queda en silenci a mirar.
Davalla sense pausa
el riu dins la vall.
Salten i esquitxen
les aigües impetuoses
sobre grosses pedres,
lluiten I juguen amb plantes silvestres.
Les esperances afalagadores
canten sense aturar el seu camí,
ignares d’aquell mar
que està esperant.
respiro aquest aire bo
que perfuma de llenya cremada.
Rondina la pòlenta al foc,
al teu suau mesclar.
Et miro encara una vegada mare,
després el mar m’engolirà per sempre.

ASPETTA

Guardo dalla finestra
il grigio del cielo.
Gli alberi allineati pettinano
le nuvole nell’orizzonte
mentre la terra nuda
rimane in silenzio a guardare.
Scorre senza pausa
il fiume nella valle.
Saltano e schizzano
le acque impetuose
su grossi macigni,
lottano e giocano con piante selvatiche.
Le speranze lusinghiere
cantano senza fermare il loro cammino,
ignare di quel mare che resta ad aspettare.
Respiro quest’aria buona
che profuma di legna bruciata.
Borbotta sul fuoco la polenta
al tuo dolce mescolare.
Ti guardo ancora una volta madre,
dopo il mare mi inghiottirà per sempre.

BON NADAL A TOTS! BLOG TANCAT PER LES FESTES...

2009-12-19T15:58:00.004+01:00

NADAL

La ciutat és una festa de llums,
el silenci de la nit engoleix els meus passos.
Canto a cau d’orella la cantarella senzilla
que té el so del mar,
el color de les estrelles,
l’emoció del cor.
Quin fred i poesia hi ha en aquesta nit dins l’aire !
El Nadal és esperança,
és la demora de l’infantesa
que torna a la ment,
la carícia que desgela el cor més dur.
La barreja de brases incandescentes i cendres,
l’efímera inquietud d’una fràgil rosa
que pinta de vermell el trist ebarzer.

NATALE

La città è una festa di luci,
il silenzio della notte inghiotte i miei passi.
Canto sottovoce la semplice nenia
che ha il suono del mare,
il colore delle stelle,
l’emozione del cuore.
Quanto freddo e poesia c’è stanotte nell’aria!
Il Natale è speranza,
è la dimora dell’infanzia
che torna alla mente,
la carezza che scongela il cuore più duro.
L’insieme di braci incandescenti e cenere,
l’effimera irrequietezza d’una fragile rosa
che tinge di rosso il triste rovo.

Excursio' a Osilo, Vall dels molins.

2009-12-13T21:04:00.010+01:00

Avui amb el centre excursionista de L'Alguer he anat a Osilo.Osilo (sard Osile) és un municipi italià, dins de la província de Sàsser. L'any 2007 tenia 3.498 habitants. Es troba a la regió del Tataresu. Limita amb els municipis de Cargeghe, Codrongianos, Muros, Nulvi, Ploaghe, Sàsser, Sennori i Tergu.

Hem començat la marxa des de S Lorenzo costejant l'afluent del riu Silis, hem pujat al nuraghe Barunalzu i al nuraghe Conca Omine fins a la Roca Blanca . Hem arribats fins a la regio' Pirastreddu ( en sard terra de les peres ). Hem visitat un dels ultims molins que han estat en funcio' dins el territori.Tornant enrere hem fet el cami' dels molins. Al llarg de 12 km hem trobat una quinzena de molins abandonats en un paisatge precios i ple de colors encara que fos una diada ennuvolada.Abans de tornar a l'Alguer hem fet una cita al centre de Osilo per pujar al castell medieval dels Malaspina. Les restas dels murs perimetrals i dues torres es troben al mont Tuffudesu sobre un dels tres. cims Aquest poble té un centre historic de veritat precios on hi ha també l' esglesia de la Immacolata Concezione del segle XVIII sobre una installacio' del segle XV amb una façana molt suggerent. A banda del seu paisatge Osilo és famos també pel seu formatge Pecorino Fiore sardo i per la festa dels anells, un torneig equestre on guanya el cavaller que anant al galop enferra la majoria d'anells.

La tardor dins el cor/ L'autunno nel cuore

2009-12-04T22:35:00.003+01:00

LA TARDOR DINS EL COR

La plaja desolada
és flagellada pel mar mogut.
Contemplo la meva vida
dins el gris horitzó
a través les barres del
record de tu que m’empresona.
Estimo la tardor que
confon llàgrimes i pluja,
cel i mar,
amor i dolor.
L’ímpetu estiuenc s’aplaca
dins l’ombra del bosc
on el riu dispersa el so argentí
en la molsa tova.
S’aplaca en el cor
guardat dins el cau
protegit del llamp i del tro.
En letargia per no pensar,
per no sentir el temps que passa
i m’allunya de tu.
De tu que ets solitud sobre la pell,
gust de nespra selvàtica sobre els llavis,
boira envoltant que embraça el meu cos,
aquell velari de malenconia dins la mirada.
Ignars, els teus passos lleugers
prossegueixen el camí
sobre catifes de fulles daurades.
El teu somriure és el capvespre més bell pintat al cor.

L’AUTUNNO NEL CUORE

La spiaggia desolata
è flagellata dal mare agitato.
Contemplo la mia vita
nel grigio orizzonte,
attraverso le sbarre del
ricordo di te che m’imprigiona.
Amo l’autunno che
confonde lacrime e pioggia,
cielo e mare,
amore e dolore.
L’impeto estivo si placa
nell’ombra del bosco
dove il rio disperde
il suono argentino
nel soffice muschio.
Si placa nel cuore racchiuso nel covo
al riparo dal lampo e dal tuono.
In letargo per non pensare,
per non sentire il tempo che scorre
e mi allontana da te.
Da te che sei solitudine sulla pelle,
sapore di nespola selvatica sulle labbra,
nebbia avvolgente che abbraccia il mio corpo,
quel velario di malinconia nello sguardo.
Ignari, i tuoi passi leggeri
proseguono il cammino
su tappeti di foglie dorate.
Il tuo sorriso è il tramonto più bello dipinto nel cuore.

EXCURSIO' S. MARIA COGHINAS LAGO CASTEL DORIA

2009-11-15T22:15:00.011+01:00

Santa Maria Coghinas (gal·lurès Cuzina) és un municipi italià, dins de la Província de Sàsser. Es troba a la regió d'Anglona i s'hi parla gal·lurès. Limita amb els municipis de Bortigiadas (OT), Bulzi, Perfugas, Sedini, Valledoria i Viddalba.La nostra excursio' ha començat de S. Maria Coghinas.Hem pujat fins al nuraghe Concatile i després d'una pausa hem caminat per 16 km costejant el llac Castel Doria.El dia de sol i 20° de temperatura han fet d'un dia de novembre un quadre de primavera.Hem pujat encara al castel i desprès hem baixat a les termes de Castel Doria .Aqui l'aigua calenta crema les mans i tot aquell vapor dona al paisatge un aspecte surreal.

Acabada l'excursio' passant pel poblet hem fet una cita a l'esglesia romànica de S. Maria.

Al costat hi havia un monument als militars caiguts i un carruatge per a la guerra del '41.He volgut acabar l'excursio' amb aquest pensament...poseu flors als vostres canons.

Felicitats al Victor Pàmies pels 300000 registres!

2009-11-14T23:03:00.004+01:00

el logo és de:

http://www.pallidisseny.com/

LA MEVA ENHORABONA!

Raons que rimen:

http://vpamies.blogspot.com/

TARDOR/AUTUNNO

2009-11-07T22:55:00.002+01:00

TARDOR

El cor s’omple d’arbres i cel,
baixa la pluja des dels ulls
sobre catifes de fulles i records.
Una llum feble i refinada
juga sobre les ones tèrboles i fosques.
El vent bufa tristesa
dins l’últim anhelit de l’exausta vida.
Dins l’ombra de brunes coníferes
encadeno somnis del passat.
Aquesta sensació de fi
té sobre els llavis paraules
que mai t’he dit…
corren com núvols
cap crepuscles glacial.

AUTUNNO

Il cuore si riempie di alberi e cielo,
scende la pioggia dagli occhi
su tappeti di foglie e ricordi.
Una luce fioca e raffinata
gioca sulle onde torbide e cupe.
Il vento soffia tristezza
nell’ultimo anelito dell’esausta vita.
Nell’ombra di brune conifere
incateno sogni del passato.
Questo senso di fine
ha sulle labbra parole
che mai ti ho detto…
corrono come nuvole
verso crepuscoli glaciali.

« Non cercate di prendere i poeti perché vi scapperanno tra le dita"

2009-11-03T09:30:00.003+01:00

La mia poesia è alacre come il fuoco
trascorre tra le mie dita come un rosario
Non prego perché sono un poeta della sventura
che tace, a volte, le doglie di un parto dentro le ore,
sono il poeta che grida e che gioca con le sue grida,
sono il poeta che canta e non trova parole,
sono la paglia arida sopra cui batte il suono,
sono la ninnanànna che fa piangere i figli,
sono la vanagloria che si lascia cadere,
il manto di metallo di una lunga preghiera
del passato cordoglio che non vede la luce.

Alda Merini, da "La volpe e il sipario"

3°classificata al Premio letterario MONTANARU di DESULO

2009-11-01T09:33:00.008+01:00

DINS LA NIT

Dins la nit un mussol
trenca el mur del silenci.
Una reverència a la lluna,
la mirada brillant i diabòlica
cap el firmament,
el murmuri d’un cant melangiós.
D' Atena la mirada glauca,
de la terra la saviesa,
de l’ombra el misteri ancestral,
de l’infern l’udol lacerant.
L’aire es mou
al seu vol imperceptible,
la por és un batec d’ales
que fa camí al lament dels morts.
La foscor que roba certeses
s’escampa pels boscos,
sobre les aigües negres,
dins el bufec lleuger del vent
i arriba per màgia al cor.

3° premi seccio' "Poesia sarda"

NELLA NOTTE

Nella notte una civetta
rompe il muro del silenzio.
Un inchino alla luna,
sguardo luccicante e diabolico
rivolto al firmamento,
il sussurro di un
malinconico canto.
Di Atena lo sguardo glauco,
della terra la saggezza,
dell’ombra l’ancestrale mistero,
degli inferi l’ululato lacerante.
L’aria si muove
col suo passo felpato,
la paura è un battito d’ali
che fa strada al lamento dei morti.
Il buio che ruba certezze
si spande nei boschi,
sulle acque nere,
nel soffio leggero del vento
e arriva per magia nel cuore.

3° classificata sez. "Poesia in lingua sarda"

EL MEU SENTIR/IL MIO SENTIRE

2009-10-22T18:39:00.005+02:00

EL MEU SENTIR IL MIO SENTIRE
Un crit trenca el silenci. Un grido rompe il silenzio.
Un cant de llibertat Un canto di libertà
d’una nova vida d’una nuova vita
que saluda la llum. che saluta la luce.
Un pèndol vacil.la Un pendolo oscilla
al ritme constant al ritmo costante
d’una pena lenta di una pena lenta
que ens amonesta. che ci ammonisce.
Un batec cruel Un battito crudele
de notes desentonades di note stonate
viola el fluir de l’existència. viola lo scorrere dell’esistenza.
Un, dos, tres…mil passos Uno, due, tre…mille passi
de petites formigues di piccole formiche
que conquesten el seu futur. che conquistano il proprio futuro .
Vacil.lem, ens perdem Vacilliamo, ci perdiamo
dins foscos recorreguts in oscuri meandri
per tornar a la il.lusió per tornare all’illusione
d’una llum de redenció. d’una luce di redenzione.
Mirades que s’envolen al cel, Sguardi che s’innalzano al cielo,
perfectes i netes perfetti e immacolati,
com pura paraula, come pura parola,
com l’alè d’un nou respir… come l’alito d’un nuovo respiro…
primer vagit primo vagito
d'un esclau del prejudici. d’uno schiavo del pregiudizio.

A la meva illa

2009-10-11T23:28:00.005+02:00

A LA MEVA ILLA

Un jardí preciós la meva illa
la quietud i el perfum selvatge
d’un entorn tancat que brilla
un sol que pinta d’or el paisatge.

Memòries d’antiga gent gronxades
en el vent de maestral com un estel
que no siguin oblidades
i per sempre reflectides al mirall del cel.

Dins el cor d’aquesta serra
ploren pedres de soledat
la veu de boca de la terra
desperta l’intima veu de llibertat.

Miro amb respecte aquest encant
el seu cos generós d’herba blonda
amb l’ull curiós d’un enfant
llum d’esperança dins la calma de l’onda.

ALLA MIA ISOLA

( la traduzione purtroppo non rispetta la rima)

Un giardino prezioso la mia isola
la quiete e il profumo selvaggio
d’un intorno che brilla
un sole che dipinge d’oro il paesaggio.

Memorie d’antica gente dondolate
nel vento di maestrale come un aquilone
che non siano mai dimenticate
e per sempre riflesse nello specchio del cielo.

Nel cuore di questa catena di monti
piangono pietre di solitudine
la voce di bocca della terra
risveglia l’intima voce di libertà.

Guardo con rispetto questo incanto
il suo corpo generoso d’erba bionda
con l’occhio curioso di un bimbo
luce di speranza nella calma dell’onda.

Mencio' d'honor al premi de poesia sarda Sedilo duemizaenoe

2009-10-11T20:25:00.003+02:00

Chiesa di S. Antonio SEDILO

SOBRE LES ALES DELS PENSAMENTS

He vist els meus pensaments erigir-se en vol

sobre distensions d'azur i xafogor...

el meu cor ara és més blanc i lleuger.

Gavines gallardes com somnis d'estiu

juguen dins el blau dels meus ulls...

Dins els reflexos del sol hi ha el tresor de la vida

que rellisca preciosa sobre la meva pell...

Dins l'argent de la lluna hi ha la passio'

que rellisca preciosa en la paraula...

He vist les meves paraules erigir-se en vol

sobre distensions d'azur i xafogor

i replegar les ales dins el bressol de la nit.

SULLE ALI DEI PENSIERI

Ho visto i miei pensieri ergersi in volo

su distese d'azzurro e afa...

il mio cuore ora è più bianco e leggero.

Gabbiani leggiadri come sogni d'estate

giocano nel blu dei miei occhi...

Nei riflessi del sole c'è il tesoro della vita

che scivola preziosa sulla mia pelle.

Nell'argento della luna c'è la passione

che scivola preziosa nella parola...

Ho visto le mie parole ergersi in volo

su distese d'azzurro e afa

e ripiegare le ali nella culla della notte.

EXCURSIO' AGGIUS -LE CRESTE

2009-10-04T21:58:00.007+02:00

1 Premi a la XXVI edicio' del Premi de poesia i prosa Rafael Sari (seccio' català estandard)

2009-09-28T23:57:00.008+02:00

LA CASA DINS LA BOIRA

Amb passos atutits de gat

refaig el camí que condueix a la meva casa.

Em delecta des del cel

el somriure de l’arc llunar,

la fantasia d’una titella de llum.

On vaig la nit és encara més fosca,

el plor és encara més amarg.

El meu nom és ningú i

la meva casa és dins la boira.

Sense remor els meus passos,

sense veu les meves paraules,

sense fils la meva vida.

Recórro el vent amb la mirada

ballant lleugera sobre l’ànsia de la tarda.

La boira s’imprimeix com silenci a la meva pell,

m’envolta entre els seus braços freds.

Em despulla dels colors,

em priva del respir.

M’ajeu en un bressol eteri

i dins el somni me’n volo.

A fora el vent gemega,

el món plora.

LA CASA NELLA NEBBIA

Con passi felpati di gatto

riprendo il cammino

che conduce alla mia casa.

Mi delizia dal cielo

il sorriso dell’arco lunare,

la fantasia di un burattino di luce.

Dove vado la notte è ancora più buia,

il pianto è ancora più amaro.

Il mio nome è nessuno e

la mia casa è nella nebbia.

Senza rumore i miei passi,

senza voce le mie parole,

senza fili la mia vita.

Percorro il vento con lo sguardo

ballando leggera sull’ansia della sera.

La nebbia s’imprime come

silenzio sulla mia pelle,

mi avvolge tra le sue fredde braccia.

Mi spoglia dei colori,

mi priva del respiro.

Mi adagia in una culla eterea

e nel sonno volo via.

Fuori il vento geme,

il mondo piange.

traduzione in sardo:

Domo intro ‘e neula

Cun trattas lepias
torro in caminu chi ‘atit a domo mea.
Gosare mi faghet dae aeras
s’iscanzidu arcu de luna..
joghitos d’una pupia ‘e lughe.
A ue ando bat iscurigore a mummutu
est prus ranchidu prangher .
Nissunu.. mi gramo
e domo mea est intro ‘e neula.
Lepios sun sos passos
chentza oghe sas paraulas
sa vida ..chentz’ ordidu.
Cun s’ogriada sigo s’ ‘entu
in custu sero a pistighinzu... lepia ballo.
Est mudine ‘e neula ch’intrat in sa pedde
mi cuguzat e istringhet in mermeros frittos.
De coloridas tintas m’ispozat
mi ch’andat s’alenu.
Intro ‘e unu lacheddu ‘e aèras mi lassat
e in bolu ‘e sonnu mi ch’ando.
Su ‘entu in fora tunchiat...
e succutat custu mundu.

Giuanne Chessa
Torpè 01/10/2009

video homenatge de l'Obra Cultural de L'Alguer:GRàCIES!!!

Premiazione " Poetas in Orane" ORANI 20 settembre 2009

2009-09-20T23:26:00.006+02:00

1° Premio per la poesia "Pels camps a la tarda"

Motivazione:

nell'armoniosa lingua catalana, riesce a fondere magistralmente tre momenti: quello naturale, quello panico, quello idilliaco. Un tutt'uno felice dove l'io poetico è parte vibrante di una natura pacificata e serena. ( Eliano Cau)

DINS LA NIT/ NELLA NOTTE

2009-09-19T19:31:00.005+02:00

DINS LA NIT

Nella notte una civetta
rompe il muro del silenzio.
Un inchino alla luna,
sguardo luccicante e diabolico
rivolto al firmamento,
il sussurro di un
malinconico canto.
Di Atena lo sguardo glauco,
della terra la saggezza,
dell’ombra l’ancestrale mistero,
degli inferi l’ululato lacerante.
L’aria si muove
col suo passo felpato,
la paura è un battito d’ali
che fa strada al lamento dei morti.
Il buio che ruba certezze
si spande nei boschi,
sulle acque nere,
nel soffio leggero del vento
e arriva per magia nel cuore.

Avui és el meu...aniversari!

2009-09-12T14:44:00.001+02:00

2009-09-07T00:00:00.001+02:00

EL TEMPS DE LES FLORS

Eren els dies
de les flors i colors.
El cel era pur
confort dins la mirada.
El cor s’enlairava
i atterrava dins el teu somriure
que de nit la lluna
cobria de poesia.
I després de nou el sol
escampat com or sobre la pell.
Les teves mans eren
flors i colors.
Els teus ulls cel I llum.
Ara és ja fosc sobre
el camp moixi i angost
de la solitud.

IL TEMPO DEI FIORI

Erano i giorni
dei fiori e colori.
Il cielo era puro
conforto nello sguardo.
Il cuore decollava
e atterrava nel tuo sorriso
che di notte la luna
ammantava di poesia.
E poi nuovamente il sole
cosparso come oro sulla pelle.
Le tue mani erano
fiori e colori.
I tuoi occhi cielo e luce.
Ora è già buio sul
campo mesto e angusto
della solitudine.

1° Premio nella sezione versi sciolti del concorso" Poetas in Orane"

2009-08-22T15:22:00.004+02:00

Amb aquest poema he guanyat el

1° Premi al concurs de poesia sarda" Poetas in Orane"

Premiaccio'a les 9.30 del dia 20 de setembre a Orani ( Nuoro)

PELS CAMPS A LA TARDA

Pels camps a la tarda

sota el cel viola

es difon la pau.

Canten els grills entre els meus cabells

dins l’hora beata del silenci

.Quina dolcesa el trepig

de les fulles sobre el cor…

la brisa que frega la pell

després d’haver esfullat pètals de flors.

Perles de suor dins la humitat de l’aire

fan pessigolles al meu esperit

i cauen gota a gota

tocant fils d’herba.

Pels camps a la tarda

es calma la terra inflamada,

la nit escampa els seus perfums

i encén la lluna dins els meus ulls.

Con questa poesia ho vinto il

1° premio nella sezione versi sciolti

del concorso di poesia sarda " Poetas in orane"

premiazione alle 9.30 del giorno 20 settembre ad Orani ( Nuoro)

PER I CAMPI DI SERA

Per i campi di sera

sotto il cielo viola

si diffonde la pace.

Cantano i grilli tra i miei capelli

nell’ora beata del silenzio.

Quale dolcezza il fruscio

delle foglie sul cuore…

La brezza che sfiora la pelle

dopo aver sfogliato petali di fiori.

Perle di sudore nell’umidità dell’aria

pizzicano il mio spirito

e cadono goccia a goccia

suonando fili d’erba.

Per i campi di sera

si calma la terra infiammata,

la notte sparge i suoi profumi

e accende la luna nei miei occhi.

Lamento/ lament

2009-08-17T23:41:00.004+02:00

LAMENT

Lent mou la nit
el negre ventall.
El cos s’abandona
sota el pes de la calor.
Corre dins la ment
la follia de l’estiu jocós.
La mirada cap a la lluna
crema dins els records del passat.
El cor s’apaga
encadenat a la solitud.
Batega violent dins el cap
el desig de renaixença.
El respir ofegat
envolta la lluna de vels i malenconia.
Penjada sobre emocions reprimides,
amors negats,
llibertat aparent,
precipito dins el vòrtex
de la set que tinc de tu.
Lent es mou dins la nit
l’animal guardat dins meu.
Gemega, implora, desgasta la carn…
i flors vermelles de sang
incendien l’obscuritat.
Cansada es rendeix la fera
al foc de la ment
Lentament s’ajeu
el ventall sobre el cos de la nit.

LAMENTO

Lento muove la notte
il nero ventaglio.
Il corpo s’abbandona
sotto il peso dell’afa.
Corre nella mente
la frenesia dell’estate giocosa.
Lo sguardo rivolto alla luna
brucia nei ricordi del passato.
Il cuore si spegne
incatenato alla solitudine.
Pulsa violento nella testa
il desiderio di rinascita.
Il respiro affannoso
avvolge la luna di veli e malinconia.
Sospesa su emozioni represse,
amori negati,
libertà apparente,
precipito nel vortice
della sete che ho di te.
Lento si muove nella notte
l’animale racchiuso in me.
Guaisce, implora,logora la carne…
e fiori rosso sangue
incendiano l’oscurità.
Stanca s’arrende la belva
al fuoco della mente.
Lentamente s’adagia
il ventaglio sul corpo della notte.

TIME IN JAZZ: MAGICO MORGAN!

2009-08-15T17:25:00.004+02:00

TIME IN JAZZ
“NON AL DENARO NON ALL’AMORE NÉ AL CIELO”
MORGAN RENDE OMAGGIO A FABRIZIO DE ANDRÈ NELLA TENUTA DELL’AGNATA

Nel 1971 Fabrizio De Andrè pubblicò l’album “ Non al denaro non all’amore né al cielo”liberamente tratto dall’antologia di Spoon River di Edgar Lee Masters. Il cantautore scelse 9 delle 244 poesie e ne fece 9 canzoni che toccano due grandi temi: l’invidia e la scienza.
“Il suonatore Jones” è il personaggio che meglio rappresenta De Andrè per il quale fare musica non era un mestiere ma una scelta di libertà.
Questo è un album al quale sono molto affezionata perché oltre ad emozionarmi, mi fu regalato al mio 18° compleanno
.Nel 2005 Morgan nome d’arte di Marco Castoldi, reinterpretò in maniera originale questo capolavoro senza snaturare o svilire la sua essenza. Sentirlo cantare nella suggestiva tenuta dell’Agnata nei pressi di Tempio Pausania è stato davvero sublime!
La sua voce, il suono di un pianoforte, l’eco della tromba di Paolo Fresu ed ecco nell’aria tutta quella dolce malinconia di cui è pervaso il disco.
“ Tu prova ad avere un mondo nel cuore e non riesci ad esprimerlo con le parole…”
Complimenti al maestro Morgan e al mitico Paolo Fresu che ogni anno oganizza in maniera esemplare l’appuntamento col Time in jazz.

( catalano)
TIME IN JAZZ
“ NO ALS DINERS NO A L’AMOR NI AL CEL”
MORGAN FA UN HOMENATGE AL FABRIZIO DE ANDRÈ A LA MASIA DE L’AGNATA

Al 1971 Fabrizio De Andrè va publicar l’àlbum “ No als diners no a l’amor ni al cel” lliurement tret de l’antologia de Spoon River del Edgar Lee Masters.El cantautor va escollir 9 dels 244 poemes i va fer-ne 9 cançons que tracten dos grans temes: l’enveja i la ciència.
“Il suonatore Jones”és el personatge que més representa De Andrè perquè per ell fer música no va ser un treball però una escollida de llibertat.
Aquest és un àlbum al qual sóc massa afeccionada perquè a banda d’emocionar-me va ser un regalal del meu 18° anniversari.
Al 2005 Morgan, nom d’art de Marco Castoldi, va reinterpretar d’una manera molt original aquesta obra mestra sense desnaturalitzar o desmillorar la seva essència.Escoltar-lo a la suggerent masia de L’Agnata a prop de Tempio Pausania ha estat sublim!
La seva veu, el so d’un piano, la eco de la trompeta de Paolo Fresu i vet aquí a l’aire tota aquella suau malenconia de la qual el disc és ric.
“ Tu intenta tenir un món dins el cor i no pots expressar-lo amb les paraules…”
Felicitats al mestre Morgan i al mitic Paolo Fresu que cada any organitza d’una manera exemplar aquesta cita del Time in Jazz!

Una il.lusio' compartida

2009-08-11T01:30:00.003+02:00

Avui ha tingut lloc a la web de l'Editorial Petròpolis la presentació virtual del poemari

Totes les baranes dels teus dits,

en el qual hem participat 55 persones (la majoria blocaires) arran d'una

iniciativa del blog Tens un raco' a dalt del mo'n. .
El llibre es pot llegir o baixar gratuïtament, i també es pot demanar en paper a la web de l'editorial.

Oggi ha avuto luogo nella web dell'editoriale Petròpolis la presentazione virtuale del libro di poesie

Totes les baranes dels teus dits

Tutte le ringhiere delle tue dita

nel quale abbiamo partecipato 55 persone(la maggior parte deteniamo un blog) dopo l'iniziativa lanciata dal blog tens un raco' a dalt del mo'n

Il libro si può leggere o scaricare gratuitamente, inoltre si può ordinare in materiale cartaceo alla web dell'editoriale

tots els noms i enllaços dels blocs dels participants:
tutti i nomi dei partecipanti:
Tomàs Camacho, Frannia, Papallones en la llum, Thera, Transparència, Xarel_10, Col·lecció de moments, Poesiaula, Friccions, La gavina, Menjalletres, Planeta Clàudia, Mortadel·la casolana, Lluís Subirana, Poemes des de l'Alguer, Personal i transferible, Llum de dona, Un lloc per nosaltres, De res, massa, Tumateix llibres, Et vaig veure en un somriure, A peu coix, La Cerdanya des de can Fanga, Mentre la roba s'eixamora, Ara mateix, Josepa Ribera, Obstinacions, En un lloc de la Vall d'Aro, Res, El bar dels poetes, Brisalls de mar, Ricderiure bloc, Agustí Masip, Cap a la A, Horitzons inesperats, Paraules i mots, El pensador, Paraules despullades, El meu món - Luluji, Sentiments, Sònia Rigola, Si dubto és que sóc, Lo blòg deu Joan, Blog de l'Assumpta, Malerudeveure't, Do you want to know a secret?, Lletra nua, Escris del fum, El gatot, Alegria de la Huerta, La mirandolina, Des d'on neixen tots els somnis, Marta Pérez i Sierra, Agus Giralt, Rebaixes

ROCK!

2009-08-09T19:47:00.005+02:00

“UN GIORNO ANCHE LA GUERRA S’INCHINERÀ AL SUONO DI UNA CHITARRA”
(Jim Morrison)

Sabato 8 agosto sul palco del Forte della Maddalena sono salite quattro delle nove bands selezionate nella complilation “ Rock Island” i cui brani sono stati registrati nello studio della Soun Room .
La rassegna dei gruppi musicali emergenti locali e non è stata organizzata dall’associazione culturale Primigenia e dall’assessorato al turismo del Comune di Alghero.
Lo spettacolo è iniziato alle 22 con gli Almost done for seguiti dai Tortuga,dai Rol sino al gran finale su brani dei Deep Purple e Led Zeppelin eseguiti magistralmente dagli Slaves, schiavi in questo caso solo della loro bravura.
Onore a tutte le bands e a quanti si sono prodigati per la riuscita della serata nella fattispecie il sig Pinna insieme a Davide Ruda cantante degli Slaves che oltre ad averci animato con la sua voce, ha curato questa iniziativa all’insegna del rock, nata e vissuta con tutta l’energia e la forza dei giovani!
A settembre con l’uscita del CD Rock Island!

“ IL CAMMINO è LUNGO PER ARRIVARE AL TOP, SE SI VUOLE FARE ROCK’NROLL!”
( Da IT’S A LONG WAY TO THE TOP IF YOU WANNA ROCK’NROLL AC/DC)

“UN DIA TAMBÉ LA GUERRA S’AGENOLLERÀ AL SO D’UNA GUITARRA”
(Jim Morrison)

Dissabte 8 agosto d’agost han pujat a l’escenari del Fort de la Madaleneta 4 de les 9 bandes seleccionades per la compilation Rock Island.Les seves cançons s’han gravat dins l’estudi de la Sound Room.

La ressenya de les bandes del lloc i non, s’ha organitzat per l’Associació cultural Primigenia i l’assessorat al turisme del Municipi de l’Alguer.
L’espectacle ha començat a les 22,00 amb els Almost done for seguits pels Tortuga, Rol fins al gran final sobre músiques dels Deep Purple i Led Zeppelin intrerpretades magistralment pels Slaves, esclaus en aquest cas només de la seva bravesa.
Honor a totes les bandes i a tothom s’ha prodigat per l’èxit de la tarda, sobretot al senyor Pinna junt a Davide Ruda cantant dels Slaves que a banda d’haver-nos animats amb la seva veu, ha curat aquesta iniziativa a l’ensenya del rock, nascuda i viscuda amb tota l’energia i la força dels joves!
Fins al settembre amb la sortida del CD Rock Island!

“ EL CAMĺ ÉS LLARG PER ARRIBAR AL TOP,SI VOLS FER ROCK’NROLL”
(De IT’S A LONG WAY TO THE TOP IF YOU WANNA ROCK’NROLL AC/DC)

Presentació de «Totes les baranes dels teus dits»

2009-08-05T14:09:00.003+02:00

Directament del blog Petròpolis:

Invitació a la presentació en línia de «Totes les baranes dels teus dits»

Editorial Petròpolis

es complau a convidar-vos a la presentació en línia del llibre Totes les baranes dels teus dits, de diversos autors, editat a cura de JM Tibau.

El llibre recull les obres presentades a un concurs en línia realitzat al bloc Tens un racó dalt del món, en què els participants havien de crear un poema amb el vers «a la barana dels teus dits», que és el títol d'una obra del curador de l'edició.

Jo També he participat amb un poema breu

La presentació es durà a terme en esta mateixa pàgina web el propvinent dilluns dia 10 d'agost a les 20.30 h.

Podreu llegir el llibre en línia, descarregar-lo en pdf o bé comprar-lo en format paper.

Aquí teniu un targetó amb la invitació per si voleu fer-la còrrer per la xarxa i pels vostres contactes.Us hi esperem!
Enviat per Jacme a 10:21

2009-08-02T19:24:00.006+02:00

1° AGOSTO
SERATA DI ROCK E SOLIDARIETÀ AL FORTE DELLA MADDALENA DI ALGHERO.

L’associazione ONLUS “Una mano tesa” ha organizzato una serata all’insegna della solidarietà il cui incasso sarà devoluto per le cure di una sfortunata bimba danneggiata da un vaccino.
Sul palco si sono esibite diverse rock band locali come i Broken Melody, Tortuga, Sterling , Joker MC ecc.
I ragazzi non si sono persi d’animo neppure di fronte ad un disguido diciamo “tecnico” che li ha costretti ad esibirsi per almeno metà della serata praticamente al buio.
Nonostante questo, la loro musica ha squarciato la notte, le barriere del silenzio e delle convenzioni e spero sia arrivata al cuore di molte persone, anche di quelle non proprio estimatrici di questo genere musicale.
Grazie agli organizzatori, all’associazione, agli artisti. Forza ragazzi! Sempre Avanti!
Un abbraccio tenero e sincero alla bimba.
Cinzia

1° D’AGOST
VETLLADA DE ROCK I SOLIDARITAT AL FORT DE LA MADALENETA

L’associació ONLUS “ Una mano tesa” ha organitzat una vetllada de beneficència, el cobrament de la qual serà donat per les cures d’una nena invalidada a causa d’una vacuna.
A l’escenari s’han exhibits bandes rock locals com Broken Melody, Tortuga, Sterling, Joker MC etc
Els nois no s’han descoratjats ni tan sols per un contratemps diem “tecnic” que els ha obligats a exhibir-se per almenys meitat de la tarda pràcticament a la foscor.
No-obstant això, la seva música ha trencat la nit, les barreres del silenci i de les convencions i espero hagi arribat al cor de molts persones, també d’aquelles que no estimen gaire aquest gènere musical.
Gràcies als organitzators, a l’associació, als artistes.Força nois! Sempre endavant!
Una abraçada tendre i sincera per la nena.
Cinzia

LES ILLES

2009-08-02T18:49:00.003+02:00

LES ILLES “ DES DE MALLORCA A L’ALGUER”

Aquest ha estat el tema de les dues cites amb la cançó algueresa de Francesc Ballone i aquella tradicional mallorquina de Maria del Mar Vanrell.
La primera exhibició dijous a les 19.00 a L’Ateneu i la segona dissabte a les 21.00 a L’Obra Cultural de L’Alguer.
Francesc, fotògraf, companys d’excursions però primer de tot bon amic, ens ha monstrat una nova cara.Amb la guitarra i la veu emocionada ens ha cantat la seva sobre la nostra ciutat que ha de defensar en qualsevol manera la propia llengua i les seves arrels.
Entre el seu repertori hi ha una cançó que ha tingut un èxit, ”La cara de San Pere”. Un homenatge al cantautor Pino Piras desaparegut fa anys que en uns dels seus versos deia : “gent de l’Alguer al Paradís no n’hi va”.Francesc aquí canta:….”Fóra volgut veure la cara de San Pere quan te sés al cel presentat-I ara, com la posem?-t’haurà dit rient, deixant-te entrar…”
A més hi ha una cançó intrumental dedicada a dues dones Una és la Eleonora D’Arborea, sobre l’altra ens ha deixat amb un punt interrogatiu.
Maria del Mar Vanrell és originaria de Llucmajor, un poble de l’illa de Mallorca.Ha conegut Francesc a la Universitat per motius d’estudis i veient que compartiven els mateixos interessos juntament han decidit de donar vida a aquesta aliança musical.
Amb veu suau, un clarinet i una flauta de canya,ens ha fet arribar els colors, les vibracions, la poesia de la seva encantable illa.Les imatges fortes dels moros contra els cristians, la dolcesa d’una cançó de bressol tradicional arranjada per ella mateixa . Ha tancat la tarda ambe el ritme d’una jota, un ball antic i popular que encara es balla sobretot al levant de l’illa mallorquina.

SOBRE LES ALES DELS PENSAMENTS

2009-07-14T22:27:00.008+02:00

SOBRE LES ALES DELS PENSAMENTS

He vist els meus pensaments erigir-se en vol
sobre distensions d'azur i xafogor...
el meu cor ara és més blanc i lleuger.
Gavines gallardes com somnis d'estiu
juguen dins el blau dels meus ulls...
Dins els reflexos del sol hi ha el tresor de la vida
que rellisca preciosa sobre la meva pell...
Dins l'argent de la lluna hi ha la passio'
que rellisca preciosa en la paraula...
He vist les meves paraules erigir-se en vol
sobre distensions d'azur i xafogor
i replegar les ales dins el bressol de la nit.

SULLE ALI DEI PENSIERI

Ho visto i miei pensieri ergersi in volo
su distese d'azzurro e afa...
il mio cuore ora è più bianco e leggero.
Gabbiani leggiadri come sogni d'estate
giocano nel blu dei miei occhi...
Nei riflessi del sole c'è il tesoro della vita
che scivola preziosa sulla mia pelle.
Nell'argento della luna c'è la passione
che scivola preziosa nella parola...
Ho visto le mie parole ergersi in volo
su distese d'azzurro e afa
e ripiegare le ali nella culla della notte.

Questa è la traduzione in sardo a cura di Giovanni Chessa:

In alas de pessares.
Apo idu sos pessos meos pesendesi in bolu
in pranos de chelu e d’affogu....
custu coro est como prus alvu
e lepiu.
Caos marinos in sa muda
e su tempus
s’apentan in sos ogros meos pintos..
Isperas de sole sun posidos
de vida
chi illassinan che prendas
in sa pedde.
Sa prata ‘e sa luna at
su sentidu viu
e illassinat che prend’in sa paraula...
Apo ‘idu sa paraulas meas
in bolu
in biaitos chelos incaldanados
pijende sas alas in su laccheddu
‘e s’intrinada.

Giuanne Chessa

Teranyines dins la nit/ Ragnatele nella notte

2009-07-03T19:21:00.003+02:00

TERANYINES DINS LA NIT

Esquerdes sobre els murs
dins el fosc silenci.
Paraules callades,
respirs ofegats…
L’afany dins el pit
d’una tremolor cansada.
El lliri selvàtic
estripat a la sorra,
reclina el cap derrotat.
El mussol ara riu
dins la nit inquieta.
Teranyines de llàgrimes dins els ulls.
Es bressa l’aranya
sobre un raig de lluna.
L’incertesa del demà
és la mossegada que destrossa la carn.
Els pensaments són
esquerdes sobre els murs
dins el silenci més amarg.

RAGNATELE NELLA NOTTE

Crepe sui muri
del nero silenzio.
Parole taciute,
respiri soffocati…
l’affanno nel petto
di un brivido stanco.
Il giglio selvatico
strappato alla sabbia,
reclina il capo sconfitto.
Il gufo ora ride
nella notte inquièta.
Ragnatele di lacrime negli occhi.
Dondola il ragno
su un raggio di luna.
L’incertezza del domani
è il morso che dilania la carne.
I pensieri son crepe sui muri
nel silenzio più amaro.

identitat/ identità

2009-06-15T23:12:00.004+02:00

IDENTITAT

Rebel jo,
que per ser mi mateixa
ric al front dels
compromisos.
Un poc santa I maleïda,
bes, bufec , després carícia.
Llesta, savia i un poc ignorant,
obedient i reservada,
si tu vols desinhibida
i encara controlada.
Aquest cor té un moviment,
complicat de gestionar,
però si pitges el comandament
puc ser això que vols…
calma, dòcil, ponderada,
irriverent i arriscada.
Boira, pluja,
fang i foc.
Muller, amant,
mare i pare.
Blanc, negre,
deler i buit.
Rebel jo,
que per estimar-me
vull ser mi mateixa,
sola i muda dins la cambra,
darrere núvols de fum
em dissolc en una dansa.

IDENTITÀ

Ribelle io,
che per essere me stessa
rido in faccia ai
compromessi.
Un po’ santa e maledetta,
bacio, schiaffo e poi carezza.
Furba, saggia e un po’ ignorante,
obbediente e riservata,
se tu vuoi disinibita,
poi di nuovo controllata.
Questo cuore ha un movimento
Complicato da gestire
Ma se premi il telecomando
Posso esser ciò che vuoi…
Calma mite, ponderata,
irriverente ed azzardata.
Nebbia, pioggia,
fango e fuoco.
Moglie, amante,
madre e padre.
Bianco e nero,
appagamento e vuoto.
Ribelle io,
che per amarmi
voglio essere me stessa,
sola e muta nella stanza,
dietro nuvole di fumo
mi dissolvo in una danza.

Nàufrag de la nit

2009-06-09T23:43:00.005+02:00

NÀUFRAG DE LA NIT

Caic dins la foscor si
sobre les ales de la nit
No aconsegueixo arribar fins a tu.
No hi ha terra sota els peus,
no hi ha paraula que consoli.
Ànsies, dubtes i malenconies
escampats en el cel
com incens de pètals negres.
El meu cos és música,
és la força oculta
que arriba fins a tu.
La veu del ràpid llamp
que penetra el silenci,
l’ardor que s’encén
dins la teva mirada de lluna.
Caic dins la foscor
si dins l’incendi de les estrelles
no aconsegueixo arribar fins a tu.

NAUFRAGO DELLA NOTTE

Precipito nel buio se
sulle ali della notte
non riesco ad arrivare a te.
Non c’è terra sotto i piedi,
non c’è parola che consoli.
Ansie dubbi e malinconie
sparsi nel cielo
come incenso di petali neri.
Il mio corpo è musica,
è la forza occulta
che arriva a te.
La voce del rapido fulmine
che penetra il silenzio,
l’ardore che si accende
nel tuo sguardo di luna.
Precipito nel buio
se nell’incendio delle stelle
non riesco ad arrivare a te.

Premi A la barana dels teus dits

2009-05-27T23:46:00.002+02:00

Jesús M. Tibau ha organitzat el premi

" A LA BARANA DELS TEUS DITS":

http://jmtibau.blogspot.com/2009/05/premi-la-barana-dels-teus-dits.html

Relluu la passió
a la barana dels teus dits
Senyals de vida
imploren la ràbia del vent
que espanti l’estàtica pols.

MONT SIXERI

2009-05-16T22:50:00.007+02:00

Monuments oberts a L’Alguer

EXCURSIó del CEALGUER AL MONT SIXERI

DISSABTE 15.30

DIUMENGE AL MATI' A LES 10 I A LA TARDA A LES 15.30

La ciutadella nuragica de mont Sixeri a prop de L’Alguer ,encara que sigui desconeguda a la moltitud, és sense dubte la més gran de Sardenya. Va ser contruida a l’antigor sobre un desnivell de 14 metres, cosa que la feia un punt d’observaciό pels habitants. Al voltant es pot veure una vasta vila formada de nombroses cabanes. A més o menys 30 passos de la torre es poden mirar dos recintes destinats amb probabilitat a ús cerimonial i col.lettiu.

Monumenti aperti ad Alghero

ESCURSIONE DEL CEALGUER AL MONTE SIXERI

SABATO ORE 15.30

DOMENICA ORE 10 E ORE 15.30

La cittadina nuragica di monte Sixeri, sebbene sia ancora a molti sconosciuta, è una delle più grandi della Sardegna.Fu costruita nell’antichità su un dislivello di 14 metri, cosa che la rendeva un buon punto d’osservazione per gli abitanti. Nella zona circostante si può notare un vasto borgo formato da numerose capanne. A circa 30 passi dalla torre si possono scorgere due recinti adibiti con molta probabilità ad uso cerimoniale e collettivo

Auguri Mamma!

2009-05-07T23:49:00.003+02:00

MAMA

Estimo la tardor que
ha oït el so de la
teva veu aplacar
el meu plor dins el bressol.
Estimo la tarda que
inunda l’ànim
de suaus malenconies i
pàl.lides visions.
Estimo les ombres del bosc
que envolten l’abisme
de les meves fantasies.
Estimo la casa de pedra
i les veus dels pagèsos
que pugen al cel turquí.
Estimo el temporal i
la pluja que fa soroll sobre
els meus pensaments desordenats.
Estimo l’horta simple i curada
on les flors xiuxiuen
a cada alè de brisa.
Estimo el rierol que canta
a la vall el seu
ímpetu de libertat.
Estimo el bes del sol
que em recorda la teva calor,
el somriure de la lluna reflectit
dins la tendresa de la teva cara.
T’estimo MAMA..

MAMMA

Amo l’autunno che
ha udito il suono della
tua voce placare
Il mio pianto nella culla.
Amo la sera che
inonda l’animo
di dolci malinconie
e pallide visioni.
Amo le ombre del bosco
che avvolgono l’abisso
delle mie fantasie.
Amo la casa di pietra
e le voci dei contadini
che salgono al cielo turchino.
Amo il temporale e
la pioggia che scroscia sui
miei pensieri disordinati.
Amo l’orto semplice e curato
dove i fiori sussurrano
ad ogni alito di brezza.
Amo il ruscello che
canta alla valle
il suo impeto di libertà.
Amo il bacio del sole
che mi ricorda il tuo calore,
il sorriso della luna riflesso
nella tenerezza del tuo viso.
Ti amo MAMMA…

3° concorso di poesia sarda CIRCOSCRIZIONE n.2 di Sassari

2009-04-25T23:10:00.005+02:00

Amb molt plaer avui a Sàsser he rebut una mencio' d'honor per aquest meu poema que parla de llibertat:

Corre per la teva vida

He demolit murs
d’avorriment i hipocresia.
He desfet vidres que
oprimien el respir.
A poc a poc sento sospirs
entre les ruïnes i
passatges em condueixen cap a la llum.
Demà correré nua en el vent,
perdré la mirada en el sol.
Mai més cinturons als flancs,
mai més cadenes al cor.
He renegat també el desig i la passió
per por de l’amor.
Quan la lluna sospira,
podries robar-me un bes
profund com la nit.
Podries mirar-me en silenci per hores i hores
i des dels meus ulls relliscar en el cor.
A l’alba però correré nua en el vent,
i només els meus ulls es perdran en el sol

Corri per la tua vita

Ho demolito muri
di noia e ipocrisia.
Ho infranto vetri che
opprimevano il respiro.
A poco a poco sento sospiri
fra le macerie e
cunicoli mi riportano alla luce.
Domani correrò nuda nel vento
e perderò il mio sguardo nel sole.
Mai più cinture ai fianchi,
mai più catene nel cuore.
Ho rinnegato anche il desiderio e la passione
per paura dell’amore.
Quando la luna sospira,
potresti rubarmi un bacio
profondo come la notte.
Potresti guardarmi in silenzio per ore ed ore
e dai miei occhi scivolare nel cuore.
All’alba però correrò nuda nel vento
e solo i miei occhi si perderanno nel sole.

musica consigliata dall'amico Pierluigi Zanata:

http://www.blogger.com/profile/04055609347515024496

Aquest poema és un regal d'Onatge:

Penyora d’amor...

Els murs
sempre oprimeixen,
l’avorriment és un càncer,
i la hipocresia
és un mal vestit...

Respira, que sempre
hi ha un alè d’aire,
i una flama per
acompanyar el teu foc.

Vés nua de tot
el que et lliga,
t’esclavitza i et
nega com a dona-persona...

Que els cinturons
només siguin per
acompanyar la teva cintura.

I les cadenes, ni al cor
ni enlloc, ni
que siguin d’or...

La por de l’amor
només és un pol·len
que passada l’al·lèrgia
tot és llibertat.

Quan la lluna respira
que et robi tot
el que tu vulguis,
però que sigui
amb penyora d’amor...

onatge, maig 2009

25 d'abril aniversari de la liberacio'

2009-04-24T21:17:00.002+02:00

Il Sindaco di Alghero accoglie l´invito di unire e non dividere e permette di inserire nella scaletta delle celebrazioni ufficiali per il 25 aprile la canzone simbolo della Liberazione
Ad Alghero si canta "Bella Ciao"

L'alcalde de L'Alguer permet a la Banda musical de tocar la canço' dels partesans

BELLA TXAU!

us deixo amb un conte meu, escrit ja fa uns anys:

RES ÉS PER CASUALITAT

Estimat oncle Dino,et vas morir.

Fa més de seixanta anys que vas anar-te’n en la tristesa profunda d’ una postguerra que havia de significar renaixement, I és difícil acceptar la mort, quan s’és jove, fort i ple de belles esperances. Tenies vint anys, Dino, i en lloc de partir cap a Rússia, des d’on pensaves que no podries retornar a la pàtria, vas escollir d’embarcar-te cap a Sardenya. Tu eres un “fante” de l’exèrcit utilitzat en les obres de bonificació de la nostra bella illa.El més gran de cinc fills, tu eres de família pobra, però noble de sentiments. Tenies molts somnis i projectaves el teu futur: estudiar, treballar, crear la teva família. Qui sap quantes noies hauràs encantat amb aquells ulls profunds i magnètics, contornats d’ un encarnat pàl-lid ,com la cara d’un àngel, amb aquell cos prim i esvelt perdut dins els pantalons amples de llana. Com a mi, t’agradava molt escriure i tenies una escriptura precisa i elegant, tant que col-laboraves amb el personal de l’ajuntament del teu poble, escrivint als registres civils….

Miro l’àlbum on pacientement has col-leccionat plantes i flors seques,recollides dins la nostra terra, i l’estrenyo gelosament contra el meu cor imaginant-te a l’obra, en el complir aquells gestos tan delicats.I després et veig amb uniforme militar mentre portes el fusell que et fa por, que em fa por,que fa por….

La lluna és ben alta al cel,ja dorm la mar en el bes de la nit, i la xibeca canta immergida en un gran somni: també nosaltres anem a poc a poc, com en un somni. Les teves paraules en aquell llit d’hospital esdevenen lentes, la malària les fa cada vegada més febles, i a Sàsser el somni s’esvaeix. En va van esperar-te els teus familiars, en va, van envocar el teu nom i la teva cara amb els lineaments gentils, perquè només va restar un record en els cors de les noies.

Temps difícils, aquells de la postguerra, i la meva àvia encara jove però vídua i amb moltes boques que atipar, acceptà que fos sepultat més enllà de la mar, amb la pena de no poder plorar sobre la teva tomba. I tu ara, desprès molts anys, ets aqui davant de mi, immòbil .perdut darrere aquesta llosa de marbre, que conserva això que resta visibile de tu: un nom i un cognom. Aquest nom que amb tanta gràcia traçaves amb les mans, quan escrivies lletres plenes d’afecte als teus estimats. Miro estranyament aquell nom i em sembla inexplicable que tot sigui veritat, així al de fora de cada possibilitat humana que el destí m’hagi guiat aquí a Sardenya i ens hagi fet retrobar. Amb el silenci del cementeri militar, on ningú t’ha plorat durant decennis,penso en l’esforç de tots aquells joves,pensant en reconstruir moralment i materialment la pròpia patria.Quantes vides s’hauran estingit per devoció a l’ideal de justícia!He signat emocionada,el registre dels visitadors amb la convicció que “res és per casualitat ”.

El dia en què, després de diverses i inútils recerques, vaig presentar-me al conserge del cementeri de Sàsser per poder consultar els registres dels soldats morts. Recordo que corria com enfollida entre les làpides, per sota d’ una pluja densa que m’ofuscava la vista, quan, heus aquí el teu nom posant-se sobre els meus ulls, sobre el meu cor, travessant el meu cos amb un llarg i calent tremolor.

T’he retrobat per mi mateixa, ningú més enllà de la mar sabia on reposaves. Et creien en un ossera comuna del sud de l’illa i en canvi tu eres a prop de l’Alguer, al meu costat, i ara aleteges al meu voltant en un aire de confort. També jo, que visc lluny dels meus estimats, tinc una tomba sobre la qual plorar, sobre la qual portar una flor, d’enfront a la qual els afanys, les preocupacions i els problemes de la vida quotidiàna, semblen mesquins i insignificants. Per això ara vull donar-te honor, per a tu que en el teu breu camí, has oferit un gran tribut que t’ha fet immortal. Per allunyar els núvols de foscos pensaments, les flors de gessamí que avui t’he portat, comencen a exhalar un perfum suau: és, poster, l’alè d’un angel adormit.I el sol d’allà dalt em llança un somriure tebi.

23 d'abril S.JORDI el dia del llibre i de la rosa

2009-04-22T23:24:00.002+02:00

BON S.JORDI A TOTHOM!

Il Giorno di San Giorgio (in catalano San Jordi) è una delle feste più apprezzate e popolari in Catalogna. Si incontrano in armonia i più diversi elementi. Quello tradizionale: San Jordi è patrono della regione del nordest iberico, protagonista di una famosa leggenda, secondo la quale il cavaliere Giorgio combatté con il drago per salvare una bella principessa dalle sue grinfie. Quello culturale: il 23 aprile coincide con la Festa del Libro Quello sentimentale: è un po’ la versione catalana della festa degli innamorati del 14 febbraio. Infine, l’aspetto rivendicativo: durante la dittatura franchista il 23 aprile si trasformò in un giorno di lotta simbolica per la democrazia e le libertà civili e identitarie.

La diada de Sant Jordi, per aquells que viuen a Catalunya, no cal que sigui explicada perquè és una de les festes populars més apreciades. I es que combina perfectament diversos elements: el tradicional, Sant Jordi és el patró de Catalunya i també protagonista d'una famosa llegenda que explica com el cavaller va matar al drac,salvant així a una bonica princesa; el cultural ja que és la festa del llibre el sentimental perquè es la versió catalana del més comercial Sant Valentí i, finalement, té un fort element reivindicatiu ja que durant el franquisme, el 23 d’abril fou un dia de lluita simbòlica en pro de la democràcia i les llibertats civils i identitàries.

JoanSalvat-Papasseit

PERQUÈ HAS VINGUT

Perquè has vingut han florit els lilàs

i han dit llur joia

envejosa

a les roses:

mireu la noia que us guanya l'esclat,

bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora el seu pas

—qui no la sap quan la veu s'enamora.

Perquè has vingut ara torno a estimar:

diré el teu nom

i el cantarà l'alosa.

(El poema de la rosa als llavis)

Excursió a Punta Cugnana

2009-04-20T15:51:00.010+02:00

ESCURSIONE A PUNTA CUGNANA ( S.PANTALEO)

A circa 20 km da Olbia c’è un paese d’altri tempi caratterizzato da un pittoresco paesaggio con panorami granitici e boschi di sugheri e lecci, meta abituale di pittori e scultori.
È sovrastato dai monti di S.Pantaleo che raggiungono i 450 m. alla Punta Muvrone.
In paese, gli artigiani lavorano il granito, il ferro, il legno ed il grès, una particolare argilla ottenuta dalle rocce locali simile alla ceramica.
Fra le ardite “torri granitiche”, si trovano anche gli imponenti speroni rocciosi alti circa 200 m. di Punta Cugnana. Arrivati in cima si può godere di un panorama mozzafiato con vista su tutta la Gallura.

Excursió a Punta Cugnana ( S. Pantaleo)

A més o menys 20 km d' Olbia hi ha un poble d’altre temps caracteritzat per un paisatge pintoresc, amb panorames granítics i boscs de suros i alzines , meta habitual de pintors i escultors.
És dominat pels monts de S. Pantaleo que s’eleven per 450 m. a la Punta Muvrone.
Al poble, els artesans treballen el granit, el ferro, la fusta i el gres una argila particular obtinguda de les roques locals similar a la ceràmica..
Entre les ardides “ torres granítiques”, es troben també els imponents esperons rocosos d'uns 200 m.d'alçada del cim “ punta Cugnana”.
Arribats a dalt es pot gaudir d’un panorama superb amb mirador sobre tota la Gallura.

concert de Clara Andrés

2009-04-17T22:03:00.004+02:00

Aquesta tarda la cantautora Clara Andrés ha presentat les seves cançons en la seu de l´Ateneu Alguerès a L'Alguer.

He pogut gaudir d'un espectacle de rara preciositat, de musica i poesia.

"Dies i dies" és el seu primer disc, autoeditat i enregistrat a la Fournier (La Garriga) a la tardor del 2007, on es recullen part de les cançons de la maqueta i altres de noves.

Preciosa i clara la veu de Clara Andrés acompanyada per German Ycobalzeta amb el cavakinho.

Us deixo amb les notes de Hui fa vent:

"Menys mal que avui fa vent i corre l'oratge"...lalalalala

...i la teva veu Clara, corre en el vent i bressa l'aire i els cors

Llàgrimes des de la terra

2009-04-16T00:05:00.004+02:00

LLÀGRIMES DES DE LA TERRA

L’home és cec
o no vol veure.
Inquieta la terra
es reflecteix al mirall,
un toc de lluna vela les ansietats.
El mar llepa les formes,
els núvols coronen el cap.
El vent escampa la sorra
i entela d’ofec el cor.
La nit explora la seva nua pell,
només una ensenya brilla al pit…
Llibertat és el seu espasme
en la lluita que sap
d’aigua i foc,
amor i follia.
Es trenca el mirall
en la nit inquieta
dins els ulls de l’home que és cec
o que no vol veure.

LACRIME DALLA TERRA

L’uomo è cieco
o non vuole vedere.
Inquieta la terra
si riflette nello specchio,
una sfumatura di luna
vela le ansie.
Il mare lambisce le forme,
le nuvole incoronano il capo.
Il vento sparpaglia la sabbia
e appanna d’affanno il cuore.
La notte esplora
la sua nuda pelle,
un solo vessillo scintilla sul seno…
Libertà è il suo sussulto
nella lotta che sa
d’acqua e fuoco,
amore e follia.
S’infrange lo specchio
nella notte inquieta,
negli occhi dell’uomo che è cieco
o non vuole vedere.

L'HORA DEL SILENCI/ L'ORA DEL SILENZIO

2009-04-09T23:36:00.003+02:00

L’HORA DEL SILENCI

És l’hora del silenci,
del dolor, de la reflexió.
La terra ha parlat,
ha anunciat,
ha condemnat.
Ara el cel plora
en el dia que mor
i d’àngels trists
encorona la volta suprema.
És l’hora del silenci
que baixa sobre sons interromputs,
sobre mirades perdudes,
sobre imatges ensopides
d’un salut amarg
a l’estimada terra.

L’ORA DEL SILENZIO

È l’ora del silenzio,
del dolore, della riflessione.
La terra ha parlato,
ha annunciato,
ha condannato.
Ora il cielo piange
nel giorno che muore
e di angeli tristi
incorona la volta suprema.
È l’ora del silenzio
che cala su suoni interrotti,
su immagini sopite
d’un saluto amaro
all’amata terra.

TERRATREMOL-TERREMOTO

2009-04-06T20:50:00.007+02:00

TERRATREMOLS

Un instant abans
la nit bressa la vida.
Cada edifici és refugi segur,
niu d’amor,
escola, esglesia,
presó, hospital.
La terra tremola,
trenca el silenci de la nit…
un fragor gela els cors
i sembra mort i destrucció.
Un instant abans
la gent bressa un somni,
dibuixa un projecte.
Un rugit sec
estripa somni, projecte i vida.
Deixa llàgrimes, pols i sang
a cada tremolor.
Minuts eterns, enderrocaments,
devastació, drama, runes.
Un instant abans
la terra bressa la vida,
de seguida aleteja la desesperació
i el plor de qui veu la mort dins els ulls.

( la meva solidaritat amb la gent de l’Abruzzo victima del tràgic terratremol)

TERREMOTO

Un attimo prima
la notte culla la vita.
Ogni edificio è rifugio sicuro,
nido d’amore,
scuola, chiesa,
carcere ospedale.
La terra sussulta,
rompe il silenzio della notte…
un boato gela i cuori
e semina morte e distruzione.
Un attimo prima
la gente culla un sogno,
disegna un progetto.
Un ruggito secco
squarcia sogno, progetto e vita,
lascia lacrime, polvere e sangue
ad ogni tremito.
Minuti eterni, crolli,
devastazione, dramma, macerie.
Un attimo prima
la terra culla la vita.
Di seguito aleggia la disperazione
e il pianto di chi
vede la morte negli occhi.

( La mia solidarietà con la gente d’Abruzzo vittima del tragico terremoto)

PER AIUTARE :
Per effettuare donazioni alla Croce Rossa Italiana si possono utilizzare: il Conto corrente bancario C/C n. 218020 presso Banca Nazionale del Lavoro-Filiale di Roma Bissolati - Tesoreria - via San Nicola da Tolentino 67 - Roma, intestato a Croce Rossa Italiana via Toscana 12 - 00187 Roma, codice Iban IT66 - C010 0503 3820 0000 0218020, causale pro terremoto Abruzzo; il Conto corrente postale n. 300004 intestato a Croce Rossa Italiana via Toscana 12 - 00187 Roma, codice Iban IT24 - X076 0103 2000 0000 0300 004, causale pro terremoto Abruzzo. E' anche possibile effettuare dei versamenti online, attraverso il sito web della Cri all'indirizzo: [www.cri.it]

SMS PER LA SOLIDARIETA'

E' possibile inviare un SMS PER LA SOLIDARIETA'.

Tim, Vodafone, Wind e 3 Italia, con Dipartimento Protezione civile, hanno attivato il numero 48580 per raccogliere fondi a favore della popolazione dell'Abruzzo...

E' un modo concreto per aiutare i nostri fratelli che soffrono.

di Pier Luigi Zanata; http://www.blogger.com/profile/04055609347515024496

Terremoto ,vita vaga impermanete

Strade
Vetri delle case rotti
Le mani tremano
Ghiaccio
Negli intestini
Ricordo la sera prima
Anche i dettagli piu’ ridicoli
Pizza con i peperoni per me
Doppia mozzarella per lei
Un suono strano
Sordo
Urlo della terra
Come sotto tortura
La casa
Non e’ piu’ una casa
Tutti quegli anni di lavoro
Perduti
Una paura tremenda
Abbassare la testa ora
Soffrire in silenzio
Vita vaga
Impermanente

QUAN/QUANDO

2009-04-05T19:03:00.002+02:00

QUAN

Quan el cel
es confon amb el mar,
quan la pluja
es confon amb les llàgrimes,
quan els núvols
es confonen amb els pensaments,
quan el silenci
es confon amb els llavis,
quan el desig
es confon amb el cos,
quan els sospirs
es confonen amb el vent,
quan el somni
es confon amb la realitat,
quan els ulls
es confones dins altres ulls:
ja és amor.

QUANDO

Quando il cielo
si confonde col mare,
quando la pioggia
si confonde con le lacrime,
quando le nuvole
si confondono con i pensieri,
quando il silenzio
si confonde con le labbra,
quando il desiderio
si confonde con il corpo,
quando i sospiri
si confondono con il vento,
quando il sogno
si confonde con la realtà,
quando gli occhi
si confondono in altri occhi:
è già amore.

NOSTÀLGIA/

2009-03-29T23:17:00.005+02:00

NOSTÀLGIA

La porta és aclucada,
la mirada espia el cel
perseguint un raig de llum.
El vent vol entrar,
sedueix amb pol.lens i violes,
amb la malenconia
de la pluja a primavera.
Nostàlgia del passat
quan els brots
germinaven passions
i adornaven la vida.
Quan el cor commogut
trencava el silenci
com cant de rossinyol en l’aire.
Nostàlgia d’ahir
quan la porta estava esbatanada
i la mirada serena
es perdia com falcó en el sol.

NOSTALGIA

La porta è socchiusa,
lo sguardo sbircia il cielo
inseguendo un raggio di luce.
Il vento vuole entrare,
seduce con pollini e viole,
con la malinconia
della pioggia a primavera.
Nostalgia del passato
quando i germogli
fiorivano passioni
e adornavano la vita.
Quando il cuore commosso
rompeva il silenzio
come canto d’usignolo nell’aria.
Nostalgia di ieri
quando la porta era spalancata
e lo sguardo sereno
si stagliava come falco nel sole.

L'ALBA D'UN NOU DIA/L'ALBA D'UN NUOVO GIORNO

2009-03-22T23:35:00.004+01:00

L’ALBA D’UN NOU DIA

En un moment d’amargor
amago les meves llàgrimes
cobrint la cara amb una manta.
Ajaguda al llit
intento buscar confort
dins la foscor que m’envolta.
Quin és el confí
entre viure i morir?
Ofego les meves ansies dins les tenebres
allunyant-me de la resta del món.
Però,com la nit
anhela la llum de la lluna,
també els ulls
esperen un somriure solar,
s’inebrien d’un raig lluent.
Sóc immòbil aquí
a dos passos de l’oblit,
celada dins la mata ombrívola
amb la por de la flor
que sa d’anar perdent el seu color.
Si les mans s’acaricien
encara dins la penombra,
serà més suau tremolar
en la brisa d’un nou dia.

L’ALBA D’ UN NUOVO GIORNO

In un momento di amarezza
nascondo le mie lacrime
coprendo il volto con una coperta.
Sdraiata sul letto
provo a trovare conforto
nel buio che mi avvolge.
Qual è il confine
tra vivere e morire?
Affogo le mie ansie nelle tenebre
allontanandomi dal resto del mondo.
Ma ,come la notte
anela la luce della luna,
anche gli occhi
aspettano un sorriso solare,
s’inebriano di un raggio lucente.
Sono immobile qui
a due passi dall’oblio,
celata nell’ombroso cespuglio,
con la paura del fiore
che sa di perdere il suo colore.
Se le mani si accarezzano
ancora nella penombra,
sarà più dolce rabbrividire
nella brezza di un nuovo giorno.

ELS DIES PERDUTS/ I GIORNI PERDUTI

2009-03-14T22:48:00.004+01:00

ELS DIES PERDUTS

L’hivern mor lent sobre la meva pell
mentre que una altra estació
truca a la meva porta.
Tot ha quedat intacte
en aquesta cambra que bressa la meva solitud,
que guarda el nostre passat.
El temps s’ha aturat
dins les fotos penjades a les parets,
amagat entre llençols de fred cotó,
sota mantes que no són suficients a escalfar el cor.
Espero un últim bes
sobre el rostre marcat per noves arrugues.
Truca la primavera a la meva porta,
despentina els meus cabells
i riu entre els meus dents.
No tinc gana de color,
sóc cansada de volar.

I GIORNI PERDUTI

L’inverno muore lentamente sulla mia pelle
mentre un’altra stagione
bussa alla mia porta.
Tutto è rimasto intatto
in questa stanza che culla la mia solitudine,
che custodisce il nostro passato.
Il tempo si è fermato
nelle foto appese alle pareti,
nascosto tra lenzuola di freddo cotone,
sotto coperte che non bastano a scaldare il cuore.
Aspetto un ultimo bacio
sul volto segnato da nuove rughe.
Bussa la primavera alla mia porta,
spettina i miei capelli
e ride fra i miei denti.
Non ho voglia di colore,
sono stanca di volare.

A DIKKI

2009-03-04T21:55:00.006+01:00

A DIKKI *

M’han dit:”Era només un animal”…
Com fragor de tro
ressonen aquestes paraules
dins el meu pit
i la pluja trist de març
baixa sobre el meu rostre
mentre es tanquen els teus ulls
desitjosos encara de vida i carícies.
S’ha apagat l’ombra fidel,
el so lleuger dels passos,
l’alegre fer salts,
el córrer frenètic.
Amorós, mòrbid i intel.ligent,
de tu no s’apagarà el record
imprimit a colors dins el meu cor
com un calendari dels dies frescos
de la nostra amistat.

A DIKKI

Mi han detto: “Era solo un animale”.
Come fragore di tuono
rimbombano queste parole
nel mio petto
e la pioggia triste di marzo
scende sul mio volto
mentre si chiudono i tuoi occhi
vogliosi ancora di vita e di carezze.
Si è spenta l’ombra fedele,
il suono felpato dei passi,
l’allegro saltellare,
il correre frenetico.
Amorevole, morbido ed intelligente,
di te non si spegnerà il ricordo
impresso a colori nel mio cuore
come calendario dei giorni freschi
della nostra amicizia.

EL DIA QUE MOR/ IL GIORNO CHE MUORE

2009-02-22T18:50:00.004+01:00

EL DIA QUE MOR

Rellisco
sobre murs d’avorriment
i escales de tristesa
en l’acabar d’un
altre dia cansat.
Suspesa
sobre teranyines del passat
i molses del present
volo sobre les meves pors,
ensopego en les derrotes.
Nedo amb fatiga
en aquest cel fosc
perseguint l’ona
amb jocs, salts
i curses de nena.
Si caic m’aixeco,
si ploro després ric,
si fujo, retorno
immòbil al fons del pantà,
inútil com pedra de riu.
Rellisco
sobre la imatge entelada
del dia que mor,
sobre la llum feble
dels ulls de la malenconia.

IL GIORNO CHE MUORE

Scivolo su muri di noia
e scale di tristezza
sul finire di un
altro giorno stanco.
Sospesa
su ragnatele del passato
e muffe del presente
volo sulle mie paure,
inciampo nelle sconfitte.
Nuoto a fatica
in questo cielo scuro
inseguendo l’onda
con giochi, salti
e corse di bimba.
Se cado mi rialzo,
se piango poi rido
se fuggo, ritorno
immobile sul fondo del pantano,
inutile come pietra di fiume.
Scivolo
sull’immagine sfocata
del giorno che muore,
sulla fioca luce
degli occhi della malinconia.

UN ABBRACCIO DI PACE UNA ABRAçADA DE PAU

2009-02-01T23:13:00.003+01:00

UNA ABRAÇADA DE PAU

Sobre notes de silenci
l’hivern se n’anirà
desfent el gel
dels vostres cors.
Com branques entumides
braços de nens
busquen el sol.
Ulls de brasa fugen el terror,
anhelen el color d’una flor.
El temps és de la meva part.
Puc només esperar,
vull encara esperar
de cantar una abraçada de pau.
Només l’amor podrà vèncer la seva guerra!

UN ABBRACCIO DI PACE

Su note di silenzio
l’inverno se ne andrà
sciogliendo il ghiaccio
dai vostri cuori.
Come rami intirizziti
braccia di bimbi
protese in cerca del sole.
Occhi di brace fuggono dal terrore,
anelano il colore di un fiore.
Il tempo è dalla mia parte.
Posso ancora sperare,
voglio ancora sperare
di cantare un abbraccio di pace.
Solo l’amore potrà vincere la sua guerra!