LA PRIMAVERA
Què importa si viv de coses senzilles,
de breus intants?
Si la il.lusió
d’un raig de sol entre les branques
m'umpl d'una infinita dolçura.
Somric sobre miratges de felicitat,
redes de somni i nostàlgia.
Què importa si parlo de cels encantats
darrere tràgics núvols?
Si me deix ninar del tebi alè
de la primavera?
Sobre lo tronc argentí
és explodida la túrgida gemma.
Sobre el meu espirit
un bordell de flors.
Què importa si avui és primavera i vull solament jugar?
Què importa si viv de coses senzilles,
de breus intants?
Si la il.lusió
d’un raig de sol entre les branques
m'umpl d'una infinita dolçura.
Somric sobre miratges de felicitat,
redes de somni i nostàlgia.
Què importa si parlo de cels encantats
darrere tràgics núvols?
Si me deix ninar del tebi alè
de la primavera?
Sobre lo tronc argentí
és explodida la túrgida gemma.
Sobre el meu espirit
un bordell de flors.
Què importa si avui és primavera i vull solament jugar?
LA PRIMAVERA
Cosa importa se vivo di cose semplici,
di brevi istanti?
Se l'illusione di un raggio di sole fra le fronde
mi riempie di una infinita dolcezza .
d'un raggio di sole fra le ombre.
Sorrido su miraggi di felicità,
trame di sogno e nostalgia.
Cosa importa se parlo di cieli incantati
dietro tragiche nuvole?
Se mi lascio cullare dal tiepido alito
della primavera?
Sul tronco argentino
è esplosa la turgida gemma.
Sul mio spirito
un subbuglio di fiori.
Cosa importa se oggi è primavera e voglio soltanto giocare?
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola Cinzia, pots treure tots els interrogants... El que de debò importa és que avui és primavera i tens ganes de jugar...
ResponEliminaDe fet potser només viuen els que tenen sensibilitat per gaudir de les coses senzilles i assaborir el perfum dels petits instants...
Fins ara. onatge
Aquí a Tolosa fa un fred que pela...Doncs, no dubtis, gaudeix de la primavera i joga tant com vulguis!!!! I no et diré que m'agraden molt els teus poemes, perquè ja ho saps;)).
ResponEliminaL'encant de les teues paraules sempre desfà les foscors que de vegades ens aclaparen o ens entristeixen. Les teues paraules són lluminoses i s'agraeixen, lliriblanc.
ResponEliminaONATGE, fa temps que llig els teus comentaris en alguns blogs i m'agradaria visitar el teu (si et sembla bé) però no sé com arribar-hi...
novesflors, em sap greu dir-te que no tinc cap bloc, només hi ha uns quants poemes a Relats en Català.
ResponEliminaGràcies. onatge
Lliri - molt maco el poema de la primavera.
ResponEliminaAquí més que un poema a la primavera s'hauria de fer un poema a la ventolera.
Sigui com sigui sempre està bé tenir ganes de jugar.
Da (abreviatura d'abraçada)
A banda del Kalar us adreço una forta abraçada i us agraeixo per la visita.
ResponEliminaTambé aqui fa fred i vent..però la gana d'una estacio' millor fa somniar.
Onatge...estic d'acord amb Novesflors. Has d'obrir-te un blog!Tens molt material per fer-ho.
Crec que el joc, el joc creador, sempre s'ha de reivindicar. La primavera convida i fa néixer mirades i sensacions que cal viure amb tota intensitat.Cal jugar i sentir.
ResponEliminaBon inici de primavera i que millor fer-ho amb un poema!!!
Bona setmana
Veig que encara és primavera...
ResponEliminaLliri blanc
és crit de primavera,
és pol·len
de lluna,
és blanc
de nostàlgia.
És lliri
de flor de vida.
Té pètals
escampats
a la llunyania.
I es fa preguntes
sense resposta,
llavors mira al cel
i sospira,
un núvol li
diu hola...
Ciao Cinzia.
onatge
Sí que importa,
ResponEliminaperquè em fas somriure.
La teva dolcesa m'arriba
penjada de les teves paraules.
Avui he mirat, com tu
les gemmes i les flors.
El cel jugava, ple
de núvols distrets i sense feina.
I sobre les flors
un enrenou del meu esperit.
És primavera,
no nomé s fora, sinó dins.
Perdoneu que m'hi fiqui, però m'apunto (ja ho saps, Onatge) a la petició, ja col·lectiva d'un blog.
ResponEliminaCom que el poema ja l'has fet tu, jo remenaré entre les meves fotos i te n'enviaré una (a l'adreça-e que tens al bloc) que em semble bona perquè s'hi emmirallen les teues paraules.
ResponEliminaOn s'ha ficat la petició per al blog d'onatge, que jo també vull afegir-hi la meva signatura????
ResponEliminaI confio un petó al vent que va cap al sud-est amb l'esper que la poetessa de Sardenya sabrà agafar-se'l.
Us agraeixo per la vostra visita i les vostres paraules ,les vostres fotos...poemes ...petons al vent... més suaus que la brisa de la primavera.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina