Ahir l’últim salut a Rafael Caria
L’Alguer plora una de les seves màximes expressions cultural que ha dedicat tota la seva vida a la recerca i l’estudi de la llengua catalana
L’Alguer plora una de les seves màximes expressions cultural que ha dedicat tota la seva vida a la recerca i l’estudi de la llengua catalana
Txau Rafael!...i gràcies per tot això que has deixat la teva estimada ciutat
Has vist aquest post, amb els apunts i el vídeo?
ResponEliminahttp://blocs.mesvilaweb.cat/josepblesa
Crec que t'agradarà.
Gràcies Novesflors!
ResponEliminaCinzia, he compres que el regretat Rafael Caria va jogar un paper molt important per la renaixença del català a l'Alguer. Hi ha candidats (o deixebles) per continuar la feina allà?
ResponEliminaHola Cinzia, fa dies que no passo per aquí, però avui m'han caigut quatre paraules de la butxaca.
ResponEliminaTemps a l’enclusa...
El temps
traspassa
totes les muralles.
Temps
sense temps.
Profunditat
que traspassa
tots els calendaris.
Temps al bressol
de les hores.
A poc a poc
sempre endavant.
Temps a l’enclusa
per forjar la vida.
A la fornal
el tremp de viure.
Temps amb
data de caducitat.
La lluna m’arriba
a les paraules,
es trempen de vida.
M’enlairo fins
el terrat de
les estrelles.
Des d’aquí
veig l’estel
del meu desig.
El poema només és
el cordó umbilical.
Tanco els ulls
i desperto al somni.
La lluna posa
el cap al meu coixí.
Lluna...
onatge, sant Jordi 2008