dimarts, de maig 27, 2008

CADENES


CADENES

 He fatigat per me liberar de les cadenes.
He lluitat fins a la fi per respirar
la paraula llibertat.
Lliures mans i bulxos,
lliure la paraula
lliure el somrís,
però só restada  presonera de mi mateixa.


CATENE

Ho faticato per liberarmi dalle catene.
Ho lottato sino alla fine per respirare
la parola libertà.
Liberi mani e polsi,
libera la parola,
libero il sorriso,
ma sono rimasta prigioniera di me stessa.
a

11 comentaris:

  1. onatge5:54 p. m.

    Trenca les baules
    una a una.
    Obre el cadenat
    que t'ha deixat
    closa en tu.
    Allibera't de l'aire
    que no et deixa respirar...

    Només cal que t'alliberis
    de tot allò que t'ha
    anat encadenant.
    Sempre hi ha una escletxa
    per on trobar el camí.


    Rep una abraçada i mitja...
    onatge

    ResponElimina
  2. Striper6:24 p. m.

    Ila pitjor preso es la nostra es tan dificil moltes vegades fugir de nosaltres mateixos.

    ResponElimina
  3. Anònim6:37 p. m.

    Anava a deixar un missatge però després de llegir el que t'ha deixat onatge, tan bonic, val més no dir res, només llegir-lo.

    M'alegre que t'haja agradat el post que t'he dedicat. Després de veure't en nombroses fotos de les excursions que fas, pense que el lliri blanc és una flor que s'adiu molt bé amb tu.

    ResponElimina
  4. Anònim7:42 p. m.

    Així, ja ets lliure per donar-te. I seguir més lliure encara.

    ResponElimina
  5. Joan de Peiroton8:54 p. m.

    No dic res, però m'hi estic i estic bé.

    ResponElimina
  6. Joan de Peiroton8:54 p. m.

    No dic res, però m'hi estic i estic bé.

    ResponElimina
  7. Zenit R.A.M.10:52 p. m.

    El problema és que avui en dia les cadenes són transparents, i a vegades quan les veus ja és massa tard.

    ResponElimina
  8. Lliri blanc11:30 p. m.

    Onatge, gràcies pel romantic consell.
    Striper, soc una delscarcellers pitjors!
    Novesflors encara gràcies, ets sempre la benvinguda, m'has ja donat precioses paraules.
    Carles, gràcies també a tu pel precio's desig.
    Joan ! què tal? i jo soc contenta que ets tornat!i tan!
    Zenit,això de les cadenes transparents me l'apunto..és molt original...però tindrem d'anar-hi amb compte !

    ResponElimina
  9. Anònim3:11 p. m.

    Ai, les pròpies cadenes! Em sembla que són les més difícils de trencar de totes. El darrer pas, el millor, el més apassionant. Molt bonic.

    ResponElimina
  10. Lliri blanc3:36 p. m.

    Gràcies Gripaublau (Rospoblu..simpatic!)i benvingut al meu blog...
    salut

    ResponElimina
  11. Josep Rof Rof7:24 p. m.

    quanta veritat en quatre paraules, tots en part som presoners de nosaltres mateixos, el que no se és perquè?

    ResponElimina