EL ROSTRE DE LA SOLITUD
En dies grisos com aquest
si tanques els ulls
pots veure el rostre de la solitud.
Et destrossa la carn a trossos
i després escampa les cendres als núvols.
I jo em quedo en el silenci
amb la mirada perduda en el buit,
les notes d’una teva cançó penjades a la gola,
els colors de les teves paraules
esfumats en el vent.
I no hi ha res de comprendre
en aquesta cambra sense vista,
en aquest cor sense meta,
en aquesta mirada sense amor.
En dies grisos com aquest
si tanques els ulls
pots veure el rostre de la solitud.
Et destrossa la carn a trossos
i després escampa les cendres als núvols.
I jo em quedo en el silenci
amb la mirada perduda en el buit,
les notes d’una teva cançó penjades a la gola,
els colors de les teves paraules
esfumats en el vent.
I no hi ha res de comprendre
en aquesta cambra sense vista,
en aquest cor sense meta,
en aquesta mirada sense amor.
Qualsevol dia
ResponEliminapots veure el rostre
de la solitud.
És en soledat
on et pots conèixer.
I l’eco del silenci
és ric, per això
no té preu.
Si obres la finestra
veuràs la vida
que t’està esperant.
El cor sempre
té el batec pel
viatge de viure.
Tot això té
el veritable sentit
que ÉS en companyia...
Una abraçada.
onatge
Quin poema més bonic i "pres malament" com es diu all' Alguer auhuhauauhauh ;)
ResponElimina"...destrossa la carn a trossos
ResponEliminai després escampa les cendres als núvols..." És un vers amb molta força, amb molta música i molta tristesa. El rostre de la solitud, preciós i trist.
Gràcies Onatge i Cèlia per la vostra companya preciosa!
ResponEliminaQuart de lluna parlamen cara a cara que ja ens coneixem.....Txau!
Aquests dies tenen molta tristesa...
ResponEliminales notes d’una teva cançó penjades a la gola..., les paraules que resten travades, sense dir, sovint són les que fan més mal.
...si Gripaublau..les que fan més mal.
ResponEliminaUn salut
U mm jo diria el nus de les llàgrimes a la gola mes que per rectificar-te per expressar lo que sento de vegades.
ResponEliminaStriper...veig que t'ha arribat el que sento.
ResponEliminaciao
La llum tebia i trencada d'aquests dies en que sembla que ha de ploure, però no plou, també em provoquen aquesta sensació de melanconia.
ResponEliminaGràcies Zenit per alleugerir aquesta malenconia amb la teva simpatia!
ResponElimina