EXCURSIÓ A CAPO FALCONE
L’itinerari d’aquesta excursió ens ha conduit a la península de Stintino al nord ovest de l’illa de Sardenya.
Un recorregut de més o menys 16 km. Surtint de la cala “Coscia di donna” (cuixa de dona) fins al promontori de “Capo Falcone” ( cap del falcó), un paradís salvatge i incontaminat.Es diu així per què en les seves cavitats nidifica el falcó pelegrí ( n’hem vist diferents exemplars). Aquí s’eleva una torre de la qual es pot admirar tota la costa occidental fins al Cap de la Caça. Des del promontori hem baixat a la cèlebre platja de la Pelosa (una de les més belles de l’illa) que mira una mar turquesa i transparent on es troben l’Asinara, l’illa Piana i una petita illa amb la torre aragonesa de la Pelosa que dona el nom al lloc. La sorra d’aquesta platja és blanca i fina cosa que contrasta amb les roques fosques del voltant.
Aquest recorregut ha estat un clamor de colors: sorra blanca, gavines blanques, vaques blanques,núvols blancs, mar i cel blau, el verd de la vegetació, el rosa de les flors i fins i tot l’argent d’unes roques precioses en un paisatge del sabor llunar tant especial per a mi!!!
L’itinerari d’aquesta excursió ens ha conduit a la península de Stintino al nord ovest de l’illa de Sardenya.
Un recorregut de més o menys 16 km. Surtint de la cala “Coscia di donna” (cuixa de dona) fins al promontori de “Capo Falcone” ( cap del falcó), un paradís salvatge i incontaminat.Es diu així per què en les seves cavitats nidifica el falcó pelegrí ( n’hem vist diferents exemplars). Aquí s’eleva una torre de la qual es pot admirar tota la costa occidental fins al Cap de la Caça. Des del promontori hem baixat a la cèlebre platja de la Pelosa (una de les més belles de l’illa) que mira una mar turquesa i transparent on es troben l’Asinara, l’illa Piana i una petita illa amb la torre aragonesa de la Pelosa que dona el nom al lloc. La sorra d’aquesta platja és blanca i fina cosa que contrasta amb les roques fosques del voltant.
Aquest recorregut ha estat un clamor de colors: sorra blanca, gavines blanques, vaques blanques,núvols blancs, mar i cel blau, el verd de la vegetació, el rosa de les flors i fins i tot l’argent d’unes roques precioses en un paisatge del sabor llunar tant especial per a mi!!!
Fa dies que estic a casa convalescent i les teves paraules m'han semblat el paradís. He tancat els ulls i sentia l'olor de l'aigua salada de la mediterrània i els crits del falcó sobrevolant el cap, el cel... el primer que faré quan surti serà anar a veure la mediterrània des de Tarragona... una preciositat cada cop més malmesa pel turisme...
ResponEliminaFormes part del paisatge. El terra de pedra sembla que s'hai estès perquè hi caminin els teus peus...
ResponEliminaSalut.
onatge
Em sap greu Cèlia que tu estàs malament. Cuida't i espero que no sigui res de greu. Et desitjo de tornar a surtir aviat i poder gaudir d'aquesta estranya primavera...una abraçada molt forta!
ResponEliminaOnatge..vull trencar la frase bonica que has escrit dient que tinc un n. 40 de peus i per això son els meus peus aixi grans a formar una mena de terra....jajaja
Salut
lliri blanc, preu per preu sabates grans, arribes més aviat a casa...
ResponEliminasalut.
onatge
Com m'agrada Stintino i l'illa de l'Asinara, en guardo un bell record.
ResponEliminaMira em sembla que uns peus no m'havien inspirat mai tan...
ResponEliminaQuan la naturalesa
fa un equilibri
de cèl•lules vives
en uns peus
com els teus,
és que ja sap
que han de
sustentar
una gran persona.
Tenir un parell
de peus com
els teus va
bé per si has
de donar una
puntada de peu
a la vida o al dimoni.
Els teus peus
són els teus
fonaments...
Entre peu i peu
hi ha el camí
que van llaurant.
De fet potser sí
que és una bona
“llesca” a cada peu.
Però com deia
la meva àvia:
Val més tenir
que desitjar...
Quan trepitges
a algú li deu quedar
un bon record
del poema
dels teus peus.
Les sabates és
deuen sentir a gust
amb el cos...
dels teus peus.
Deuen ser com
la vuitena meravella
del món, ja no
se’n veuen de
peus així...
Salut i que et llevis amb bon peu...
onatge
Tens rao' ZENIT una meravella tot aquell territori!
ResponEliminaOnatge! un poema sobre els meus peus horripilants..NOOOOOO!
bé ells t'agraeixen...
Ha, ha ha!
ResponEliminaAvui que fa sol començo a veure'm les orelles, estava disposada a contestar amb algun petit "poema mediterrani" si m'hagués inspirat, però després de "L'Oda als peus de Lliri blanc" penso que ho deixarem per un altre dia... de tota manera, gràcies per aquesta estona Onatge i Lliri... ha estat graciós el poema i la reacció!
Onatge, ja ho saps, fes un poema de la seva mirada al mar...
cèlia grècies pel comentari. Et desitjo que reunifiquis les forces i tornis a ser la dona-persona de sempre.
ResponEliminaEt volia enviar un poema ara que tens temps per llegir, però donada la teva basta collita de blogs, he desistit, per no saber aq uin enviar-lo.
Salut.
onatge
Una bonia excursió, agradable fins i tot virtualment. Podries passar per casa meva? Tens una mica de feina, si no et va malament, si no pots, no passa res.
ResponEliminaBonic paisatge i tu t'integras molt be en ell.Pasa per casa meva.
ResponEliminaOnatge, un poema teu sempre serà benvingut però ja veus que tinc moltes cases però encara no m'atreveixo a fer la meva pròpia... hi ha una literària que comparteixo del club de lectura que ens agradarà molt que hi participis, i a la resta també. L'Anna va ser molt amable de deixar-nos un poema seu. Gràcies
ResponEliminaTota una eclosió de colors.
ResponEliminaMe han agradat les fotos en alguna sembla que vuguis sortir volant darrera de un falco.
ResponEliminaEm dones ganes de visitar l'Alguer i tota la Sardenya.
ResponEliminaEs veu que els lliris blancs que hi creixen a la vora del mar son molt bonics.