dimecres, de maig 14, 2008

PASSOS EN LA NIT...


PASSOS EN LA NIT

Aquest mur blanc
refugi de la mia ànima,
gelós custodi de la mia malenconia,
avui empresona la pallidesa d’una cara cansada.
A ell dedico la mirada i ell
reflecteix suaus reminiscències.
Busco la joia que confina amb el dolor,
la calma i la fol.lia,
el somriure i el plor.
Parlen els nostrus passos en la nit silenciosa.
Baixa lleugera la pluja
com si no volguessi destorbar.
Brilla dins los tous ulls
l’encant d’una lluna amagada.
Instants de deliciós turbament
on flueixen mil pensaments
desitjosos de la tua bellesa.
Digui que és bastant una mia mirada
sota aquest cel negre
per aturar lo temps,
per buscar les paraules adaptes
a afogar lo cor enfollit.
Però el mur és eixut
com los meus ulls
ja sense més llàgrimes.
Al voltant tot és vida,
deliri, bordell,
primavera rient de flors,
fruita i mariposes.
Primavera dins los tous ulls negres,
sobre los tous morros frescos de perfums,
dins les tues paraules
que regalen llangor a l’aire,
i al meu cel gris i infinit
que reclina la mirada
com un velari profund.




PASSI NELLA NOTTEQuesto muro bianco,
rifugio del mio animo,
geloso custode della mia malinconia
oggi imprigiona il pallore di un volto stanco.
A lui dedico il mio sguardo
e lui riflette reminiscenze soavi.
Cerco la gioia che confina col dolore,
la calma e la follia,
il sorriso ed il pianto.
Parlano i nostri passi nella notte silenziosa.
Scende leggera la pioggia,
quasi non volesse disturbare.
Brilla nei tuoi occhi
l’incanto di una luna nascosta.
Istanti di delizioso turbamento,
dove scorrono pensieri bramosi della tua bellezza.
Dimmi che ti basta un mio sguardo,
sotto questo cielo nero,
per fermare il tempo,
per cercare le parole più adatte
a soffocare questo cuore impazzito.
Ma il muro è asciutto come i miei occhi
ormai privi di lacrime,
mentre tutt’intorno è vita,
frenesia, rumore,
primavera ridente di fiori frutti e farfalle.
Primavera nei tuoi occhi scuri,
nelle tue parole fresche di profumi
che regalano languore all’aria e
al mio cielo grigio ed infinito
che reclina lo sguardo
come un velario profondo.

Prima classificata nella sezione catalano standardal Premio di poesia e prosa
 Rafael Sari
Alghero 29 settembre 2008

15 comentaris:

  1. Així haurien de ser les nits.

    ResponElimina
  2. benvingut Zenit! gràcies per la visita i per l'enllaç...
    un somriure

    ResponElimina
  3. Hola Lliri!!!

    Et saludo i tradueixo la cançó que l'altre dia vaig publicar al blog, és un signe de salutació i d'estima. Que et vagi molt bé.


    Aquí ve
    -
    Swuúí ve amb la salsa el Henryet

    Aquí ve ballant
    Malparlant el The VIII del notari
    Notari! Notari!
    Malparlant El Vuitè de l'apotecari
    Ticari! Ticari!
    -
    Flagelador d'oligos i de monopolys
    Flagelador!!!!
    Es caga en farmàcies i empreses de mòbil
    -
    Compte Enric que ve la CIA
    La SIIIIIA! La SIIIIIA!
    Alerta que vénen a donar-te xalina
    Chaliiiina! Chaliiiina!
    - Cuidadín cuidadín que ve Putín
    Cuidadín cuidadín que ve Vladimir
    Cuidadín cuidadín que pregunta per tu
    Fix, també ve a donar-te xalina
    -
    El Henry fa salsa és blanc per fora
    El Henry fa salsa és negre per dins
    El Henry a la barra es demana cervesa
    Si no està molt freda és pur verí.
    -
    Sucre!
    Aquesta nevera
    Mou aquesta nevera!
    Salsabor!!!!!
    -
    Cuidadín cuidadín Pepe Bono is comíng
    Cuidadín cuidadín Pepe Bono is here
    El Bono si atia és amb la llista
    Be careful he carries la guia de París. Salsabor!
    Sucre!
    Aquesta nevera Henry,
    Mou aquesta nevera!
    Aquí veeee
    Calenteeeeet!
    Salsabor!
    Brugal!
    -
    Compte que ve la CIA
    Be careful they're coming to give you xalina
    -
    Salsabor!
    Que no et donin xalina Henry!
    Sucre!

    Vigila vigila que ve Putín
    Brugal!

    ResponElimina
  4. Quina alegria Henry!
    m'agrada la frase "és blanc de fora i negre per dins"!
    Txau!

    ResponElimina
  5. Hola Lliri! (preciosa flor, per cert)
    Un nou poema com a regal, gràcies!
    Té elements màgics: un mur (blanc en contraposició de la nit fosca, el mur que reflecteix records d'amor... ); pluja fina, lluna (amagada, confirma la nit negra. hio confirmes amb el cel negre.
    El mur, també en contraposició a la tristesa enyorada d'amor separa un món gris de la primavera (sorolls, flors, fruita i papallones).

    ResponElimina
  6. Preciós, en la seva dolça melanconia!

    ResponElimina
  7. Les antítesis i la lluna amagada... m'han seduït.

    ResponElimina
  8. D'aquesta nit han de quedar les petjades i n'has de guardar el camí que porta a la drecera per tornar-hi...

    onatge

    ResponElimina
  9. Si Cèlia, té elments màgics però també malenconia com diu la Carme i la gana encara de seduccio' i d'amor que diu Novesflors.
    La drecera per tornr-hi Onatge no crec de trobar-la més...se me'n quedarà el record...
    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  10. Quin dolç i estrany dolor!

    ResponElimina
  11. Benvolgut Josep gràcies per la visita...aqui' pots buscar altres incontinències i fragilitats. Felicitats pel teu blog!

    ResponElimina
  12. Deu ser aquest maig que cada dia plou un raig, i m'han florit els mots damunt del paper.

    De la nit...

    De la nit
    més nit
    només t’han
    quedat estels
    a les mans
    i una melangia
    que no et retorna
    ni la nit ni el dia.

    Acluques els ulls
    i un calfred
    de solitud
    t’esborrona el cos.

    Aquella nit
    et va encerclar
    en un eclipsi.
    De vegades
    et preguntes
    si de debò
    fou veritat
    o només fou un somni.
    La nit et va deixar
    un mar per navegar...
    Ara el poema
    és la barca
    però et falten els rems,
    restes ancorada
    al port de la nit.
    Però cada dia
    hi ha un llevant
    que et farà arribar.

    Ara abraces paraules
    i l’alè del moment.
    La nit és un
    viatge d’estels.
    Però la nit
    només és tres
    punts suspensius...
    Sempre neix
    un nou dia.
    Tot és passatge,
    no t’aferris a res,
    ni tan sols als records.
    Si la ferida
    no se’t tanca,
    només és senyal
    de camí.
    De cada llàgrima
    en neix un somriure.
    De vegades
    la soledat és
    l’almívar del destí.

    En la nit
    trobaràs la lluna
    voltada de lliris blancs
    i del seu pol•len
    et germinarà
    la felicitat dels anys.

    No cal que portis
    el cor a la mà,
    l’amor et besarà.
    Ara estàs absorta
    en el conflicte de viure.
    Quan el silenci t’acaroni,
    llavors parlarà l’amor.
    La nit deixarà
    de ser un record llunyà,
    senzillament ja no serà...

    onatge

    ResponElimina
  13. No comment Onatge...
    em quedo sense paraules i amb una postal feta de silenci, l'imatge d'una lluna que envolta lliris blancs i una nit profunda amb tres punts suspensius

    ...

    ResponElimina
  14. SÓC ESDEVINGUT HENRY THE VIII-STA !!! GENIAL!!!!
    No pateixis, lliri, que segueixo essent llirista. No hi ha cap incompatibilitat segons els nous estatuts dels Henry the VIII-aires.
    Bé, em sembla que hi manca un enllaç a la meva llista.
    VISCA HENRY ZE VIII! LONGA VIDA I MOLTS VIIIINS!
    I un saludet càlid a la poetessa mes talentuosa de l'Alguer que conegui!

    ResponElimina
  15. Tens rao' Joan! Henry és genial...també jo m'he apuntat a la marxa...es trobarem durant el recorregut.

    Més talentuosa?jajajajaja
    si coneixes només a mi? ets simpatic en la teva exageracio'.....

    ciao

    ResponElimina