dissabte, d’octubre 18, 2008

SIMFONIA D’OCTUBRE




SIMFONIA D’OCTUBRE

Esquitxos d’ondes cansades
 atraversen los meus pensaments,
gavinàs  juguen amb los núvols,
corbs riuen sobre troncs de pi.
L'arena és fresca
sota lo meu corp calent.
Passa una serp esvelta,
sospira de lluny una civèta aguardant la lluna
ja penjada al cel blau.
L’aigua és fresca
sobre los meu trèmits.
Acords de vent entre los cabells,
notes lleugeres dins el cor,
harmonia de sol i sal entre les mans,
pentagrama lo meu corp relaxat...
Una pinya rodola al gran final
d'una  simfonia autumnal.



SINFONIA D’ OTTOBRE

 Uno sciabordio di onde stanche
attraversa i miei pensieri,,
gabbiani giocano con le nuvole,
corvi  ridono su tronchi di pino.
La sabbia è fresca
sotto il mio corpo caldo.
Passa una serpe frettolosa,
sospira un gufo aspettando la luna
già appesa nel cielo blu.
L’acqua è fresca
sui miei brividi.
Accordi di vento fra i capelli,
note leggere nel cuore,
armonia di sole e sale tra le mani,
pentagramma il mio corpo rilassato...
Una pigna rotola sul gran finale
di una sinfonia autunnale.

Comentaris en poesia:

Resposta de Onatge:
Els meus pensaments
semblen avions,
amb les cames cansades
sec a ran de les onades
i en cada núvol hi
veig el teu somriure
Resposta de Novesflors:
En cada núvol
veig el teu somriure
i la veu de les gavines,
harmonia discordant,
m'omple el cor de paraules,
concert miraculós dels teus ulls.
Resposta de Carme:
M'omplo el cor de paraules,
concert miraculós dels teus ulls.
Simfonia de l'aigua sobre la pell,
lleugeresa d'una trobada d'octubre
sota les teves paraules.
Resposta de Cèlia:
Notes de lleugeresa al cor
que batega en groc,
en marró, en vermell...
tonalitats de la felicitat de tardor!
Resposta del Rockpoeta Daniele Verzetti :
ARCHIVOLTI DI LUCE"
Scivolano note sull'acqua
Attraversano paure
Purificano dolori
Ed annientano foglie morte
Di un autunno cadente
Mai esistito.
Per avere speranza
Voci nella notte
Come un gospel sussurato
Dentro archivolti di luce.
a

20 comentaris:

  1. Anònim10:52 p. m.

    Bellissimo, cara. Sobretot això de la pinya que rodola i la simfonia de l'octubre al mar.

    Fes un petó molt molt gran de la meva part al Cap de Caça, que el trobo a faltar molt :)

    ResponElimina
  2. onatge11:11 p. m.

    Els meus pensaments
    semblen avions,
    amb les cames cansades
    sec a ran de les onades
    i en cada núvol hi
    veig el teu somriure.


    SAlut.
    onatge

    ResponElimina
  3. Anònim11:23 p. m.

    En cada núvol
    veig el teu somriure
    i la veu de les gavines,
    harmonia discordant,
    m'omple el cor de paraules,
    concert miraculós dels teus ulls.

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas11:39 p. m.

    M'omplo el cor de paraules,
    concert miraculós dels teus ulls.
    Simfonia de l'aigua sobre la pell,
    lleugeresa d'una trobada d'octubre
    sota les teves paraules.

    ResponElimina
  5. 3my7811:50 p. m.

    Con questa poesia mi fai apprezzare anche ottobre,mese che ho sempre detestato :-)
    Brava,bravissima.

    ResponElimina
  6. Lliri blanc12:06 a. m.

    Montse: els meus ulls son sempre adreçats al cap de la Caça quan vaig al mar...el bes és ja donat i un també per a tu.

    Onatge, Noveslors i Carme:tota una revolucio' de comentaris preciosos en poesia que ja he penjats com resposta a la meva...quin plaer! Una il.lusio' de veritat Gràciessss!!!

    3my78:grazie a te per avermi fatto apprezzare Crisrina versione rock!
    Baci

    ResponElimina
  7. Dario (Italianoallestero.com)1:50 a. m.

    La mar es una buena amiga con la que hablar.
    Dario

    ResponElimina
  8. Lliri blanc7:30 a. m.

    BLOGGER: Oi quina rao' que tens Dario!
    Bon diumenge a tothom.Jo surtiré d'excursio cap la Vall del Silanis.Petons.

    ResponElimina
  9. Pellescura9:59 a. m.

    Che bella musica...

    ResponElimina
  10. Cèlia6:13 p. m.

    Notes de lleugeresa al cor
    que batega en groc,
    en marró, en vermell...
    tonalitats de la felicitat de tardor!

    Preciosa simfonia!

    ResponElimina
  11. Striper9:17 p. m.

    Sempre he viscut terres endins, no se com deu ser la tardor vora la mar. Precios poema.

    ResponElimina
  12. Lliri blanc9:48 p. m.

    Pellescura: moltes gràcies de veritat!:-)))

    Cèlia:he penjat també el teu precios comentari! petons!!!

    Striper:aquesta és una tardor molt estranya, fa una calor que sembla agost.Per això ...que fas a l'agost vora la mar?...t'ho imagines?Només canvien els colors de la natura i el fet que els dies son més curts.Si no, és tot igual que durant l'estiu.Una abraçada

    ResponElimina
  13. Dario (Italianoallestero.com)3:14 a. m.

    Tù tienes razon LLiri, no yo.
    Dario

    ResponElimina
  14. Anònim12:07 p. m.

    Bellissima la musica,bellissima la poesia.Vedi come ti ispira la mia assenza? Mi sa che non ti faccio piu' andare sola da nessuna parte, neanche con i tuoi pensieri.HA HA SCHERZO SEI VERAMENTE BRRRRAVVVVAAA CIAO LO

    ResponElimina
  15. utilizerapagain1:26 p. m.

    Ho provato a sostituire con i versi della tua poesia le parole della canzone di Dolores 'O Riordan, effetto straordinario, affascinante.
    Emozioni forti, ma allo stesso tempo dolci.
    Dopo avere letto questa meravigliosa poesia chiudete gli occhi, meditate un attimo sui versi, sara' un momento indimenticabile: scoprirete la misteriosa anima profonda della vita.
    Vale

    ResponElimina
  16. Daniele Verzetti il Rockpoeta®2:42 p. m.

    "ARCHIVOLTI DI LUCE"

    Scivolano note sull'acqua
    Attraversano paure
    Purificano dolori
    Ed annientano foglie morte
    Di un autunno cadente
    Mai esistito.

    Per avere speranza
    Voci nella notte
    Come un gospel sussurato
    Dentro archivolti di luce.

    DANIELE VERZETTI, ROCKPOETA

    ResponElimina
  17. Anònim3:40 p. m.

    Que bell viure una simfonia amb un paper tan íntim i tan infinit com el punt de trobada de la mar i la terra. El teu crit de llibertat t'ha dut a un territori de somni.

    ResponElimina
  18. Gianna8:01 p. m.

    Lli complimenti a te e a pier luigi.

    ResponElimina
  19. Lliri blanc8:45 p. m.

    Blogger :la razon se da a los torpes. hihihi

    Lo: con i miei pensieri vado dove voglio , quando voglio e se voglio.Non farmi troppi compimeti altrimenti mi monto la testa.Tu penserai :magari! visto che sai quanto abbia i piedi incollati a terra! Baci cara amica mia.

    Pierluigi: ho provato anch'io a seguire il tuo onsiglio e meditare.Effetto sorprendente!Un abbraccio!

    Rockpoeta: ho attraversato i tuoi archivolti di luce tra i suussrri di un prezioso gospel...grazie di cuore.Mi sono permessa di postare la tua poesia insieme alla altre risposte in versi. baci

    Gripaublau: l'has dit , a vegades la natura és un territori de somni.Espero que el despertar-me no sigui dolent! Petons!

    Stella:gràciesssss :-)))

    ResponElimina
  20. Anònim3:10 a. m.

    LLIRI: Grazie a te! Vederla pubblicata è per me un'onore!

    Ciao!
    Daniele

    ResponElimina