dissabte, de novembre 01, 2008

CAMP SANT


CAMP SANT
Silenci al llarg
 del camí solitari
sota arbres alts i foscos.
Noms i dades sobre
lastres de marbre,
estatues i creus
esparginades
a la terra nua.
Ranyes que tixin la tela,
petits ocells amagats
 entre les branques,
presències de vida
dins el gel de la mort.
I flors a profusió que coloren el silenci donen veu a les paraules sense veu,
perfumen visions que vaig buscant  amb els ulls de la ment.
I vos veig als dies plens de goig, somriures que pareixen carícies,
paraules
 llums
 plors
 pluja.
Dins les flors los colors
d' esfumadures
de malinconia,
perfums de records.
Un tebiu raig de sol
fugi a l’ombra dels pins
i pega beat
 al meu cor
mentres
bas i pos
la mia flor.




CAMPOSANTO

 Silenzio lungo
il viale solitario,
sotto alberi alti e cupi.
Nomi e date su
lastre di  marmo,
statue e croci
 sparse
 nella terra nuda.
Ragni che tessono la tela,
uccellini nascosti
 fra le fronde,
presenze di vita
nel gelo ella morte.
E fiori a profusione che colorano il silenzio, danno voce alle parole senza voce,
profumano visioni che cerco con gli occhi della mente.
E vi vedo nei giorni più lieti, sorrisi che sembrano carezze,
parole
luci
 pianti
 pioggia.
Nei fiori  sfumature di malinconia,
profumo di ricordi.
Un tiepido raggio di sole
sfugge all’ombra dei pini
e batte beato
sul mio cuore
mentre
bacio e depongo
il mio fiore.

Enviat d'en Onatge:
El xiprer que m'espera
no té pressa, jo tampoc.
Ell sap que tard o d'hora
faré el seu camí
i creixeran les meves arrels
a la mateixa terra.
M'agradaria que el vent
tombés el xipreri en lloc d'assenyalar
el cel assenyalés la mar...
Després de l'orgasme
del foc vull viatjar per mar
el far em guiarà...
Però ara tot no és més
que un pensament
no tinc projecte
ni faig equipatge,
només tincel passatge segur.
Ara m'embriago
d'olor de jardí,
tinc el poema
a les mans del sol.
Ara només sóc el mortal
que encara no ha caducat...

a

12 comentaris:

  1. 3my7812:43 a. m.

    Che dire... Riprende perfettamente il paesaggio da te descritto, con annesse sensazioni, pensieri e tutto che quello che può esserci andando in quei luoghi... dove, ci sono le nostre persone care passate a miglior vita.
    Sei una poetessa infallibile:-)
    Un abbraccio:-)

    ResponElimina
  2. Daniele Verzetti il Rockpoeta®1:46 a. m.

    Davvero toccante Cinzia

    Fins aviat y petons
    Daniele

    ResponElimina
  3. utilizerapagain8:28 a. m.

    Scusami se parlo prima della bellissima canzone di Grayson Capps, struggente poesia musicale.
    Cosa scrivere di te se non che ancora una volta sei riuscita ad esprimere setimenti che scatenano in chi ti legge intense e forti emozioni.
    Buona domenica
    Vale

    ResponElimina
  4. Cèlia9:35 a. m.

    I aquests dies més presència de vida que la resta de l'any... quina descripció més real i bella! I moltes gràcies per la traducció de Promesa, m'ha fet molta il·lusió! Un petó i moltíssimes gràcies de nou!

    ResponElimina
  5. Gianna9:45 a. m.

    Intense e forti emozioni,sì.

    ResponElimina
  6. onatge2:34 p. m.

    El xiprer que m'espera
    no té pressa, jo tampoc.
    Ell sap que tard o d'hora
    faré el seu camí
    i creixeran les meves arrels
    a la mateixa terra.

    M'agradaria que el vent
    tombés el xiprer
    i en lloc d'assenyalar
    el cel assenyalés la mar...

    Després de l'orgasme
    del foc vull viatjar per mar
    el far em guiarà...

    Però ara tot no és més
    que un pensament
    no tinc projecte
    ni faig equipatge,
    només tinc
    el passatge segur.

    Ara m'embriago
    d'olor de jardí,
    tinc el poema
    a les mans del sol.

    Ara només sóc el mortal
    que encara no ha caducat...

    -les flors només m'agraden per abrigar la nuesa, i si pot ser, sense tallar-les. Tantes flors al cementiri..., no són pas pel difunt/a, tots els gerros miren cap al carrer i no pas cap al nínxol. És com un teatre amb els espectadors ulls clucs...-.

    onatge.

    ResponElimina
  7. Dario (Italianoallestero.com)4:36 p. m.

    LLiri il camposanto è triste per ciò che rappresenta ma è un luogo, a mio parere, estremamente affascinante.
    La poesia invece è solo bella, non esistono diverse visioni.
    A presto.
    Blogger
    ITALY ITALIA

    ResponElimina
  8. Carme Rosanas4:46 p. m.

    Una abraçada, Cinzia, en moments com aquests de records i absències. Un poema entendridor.

    ResponElimina
  9. Striper2:27 p. m.

    absencies, retrobaments al cementiri, llagrimes que mullen les galtes.

    ResponElimina
  10. Lliri blanc6:56 p. m.

    PER TUTTI/PER TOTHOM
    grazie di essere passati per ascoltare i miei pensieri ad alta voce/ gràcies per haver passat per aqui a escoltar els meus pensaments en veu alta...l'emozione è mia nel leggere i vostri commenti/ l'emocio és la meva en el llegir els vostres comentaris...Un abbraccio a tutti/ una abraçada a tots!!!

    ResponElimina
  11. Anònim8:50 a. m.

    I cimiteri...luoghi di incontro tra la vita e la morte, luoghi di domande e risposte, luoghi di passato e di futuro...

    Come sempre riesci a racchiudere nelle parole tutto un insieme di cose difficili da spiegare...a parole...

    Un abbraccio!

    ResponElimina
  12. Lliri blanc8:16 p. m.

    Federico: che bella l'introduzione del tuo commento...non avresti potuto spiegarti meglio.Mi limito a mettere su carta le sensazioni che provo in determinati momenti.Scrivo le mie emozioni e vedere che arrivano anche ad altre persone (che peraltro non mi conoscono)mi fa molto piacere.
    Un abbraccio

    ResponElimina