diumenge, de febrer 22, 2009

LO DIA QUE VA MORINT


LO DIA QUE VA MORINT


Esquirriar
sobre murs de nosa
i escales de tristesa
en l’acabar d’un
altre dia estrac.
Suspesa
sobre teranyines del passat
i floridures del present
vol sobre les mies pors,
ensopeg en les derrotes.
Nad amb fatiga
en aqueix cel fosc
perseguint l’onda
amb jocs, salts
i curses de minyona.
Si caic m’aixec,
si plor... després ric,
si fuig, retorn
immòbil al fons del pantà,
inútil com pedra de riu.
Esquirriar
sobre la imatge desformada
del dia que mori,
sobre la llum tènue
dels ulls de la malenconia.


IL GIORNO CHE MUORE


Scivolo su muri di noia
e scale di tristezza
sul finire di un
altro giorno stanco.
Sospesa
su ragnatele del passato
e muffe del presente
volo sulle mie paure,
inciampo nelle sconfitte.
Nuoto a fatica
in questo cielo scuro
inseguendo l’onda
con giochi, salti
e corse di bimba.
Se cado mi rialzo,
se piango ...poi rido
se fuggo, ritorno
immobile sul fondo del pantano,
inutile come pietra di fiume.
Scivolo
sull’immagine deformata
del giorno che muore,
sulla fioca luce
degli occhi della malinconia.


a

19 comentaris:

  1. 3my787:44 p. m.

    Tornata:-)
    Devo dire con una bellissima poesia...
    Buon inizio di settimana Lliri :-)

    ResponElimina
  2. Striper8:36 p. m.

    Hi ha una canço del serrat que es titula el dia que me vaya i preguta quien vaciara mis bolsillos.petons et trobava a faltar.

    ResponElimina
  3. Lliri blanc8:47 p. m.

    3my78: grazie Emiliano.Buona settimana anche a te.Spero che l'avvicinarsi della primavera rinnovi il mio spirito.Un abbraccio.

    Striper:m'agradaria escoltar aquesta canço'.Si m'envies l'ennlaç podria penjar-la al meu post.Baci.

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas9:11 p. m.

    Tots et trobàvem a faltar!
    Bon retorn amnb un preciós poema, com tots els teus.

    ResponElimina
  5. Lliri blanc9:56 p. m.

    Carme: gràcie bonica!Fins ara.

    ResponElimina
  6. merike10:40 p. m.

    Una bella canzone!!
    la ringrazio per il ricordo di me:-)
    YouTube - Bobby Solo-Se piangi se ridi-
    Buona notte!

    ResponElimina
  7. novesflors10:45 p. m.

    Sí, fins i tot jo, que ara no tinc oportunitat de connectar-me massa, et trobava a faltar.

    ResponElimina
  8. Lliri blanc11:34 p. m.

    Merike: moltes gràcies per la visita i per dedicar-me aquesta canço que sona molt bé amb les meves paraules.Felicitat pel teu italià!Un salut a Finlandia.

    Novesflors: una abraçada...també jo em connecto rarament però per cert no us oblido.Sou la millor companya.Petons

    ResponElimina
  9. Pupottina8:08 a. m.

    quanto è facile scivolare nella malinconia...

    buon lunedì

    ResponElimina
  10. utilizerapagain3:22 p. m.

    Bellissima poesia e bellissimo commento musicale. Guccini uno dei miei preferiti. Conosciuto quando erauno sconosciutro cantastorie nella sua Bologna, al tempo del liceo. In quegli anni, i bellissimi anni cinquanta, studiavo i Toscana e ogni fine settimana andavo a Bologna dove avevo la ragazuola. Scusa il ricordo.

    ""The sadness is, that every leaf
    has fallen before"" Allen Ginsberg
    (La tristezza e, che ogni foglia/ e' caduta prima).

    ""Scivolo su muri di noia''
    Lliri, superbamente annoiata, ma al tempo stesso spettatrice della vita, sempre consapevole e penetrante.
    Vale

    ResponElimina
  11. Lliri blanc3:44 p. m.

    Pupottina:scivolare nella malinconia è il mio sport quotidiano.Buon inizio di settimana anche a te.

    Pierluigi:trovo i tuoi commenti sempre molto interessanti e lusinghieri.Un bell'insieme di ricordi, annotazioni, critica e tanta comprensione.Un abbraccio amichevole.

    ResponElimina
  12. onatge5:43 p. m.

    Jo també rellisco
    sobre murs de vent
    i escales de boira estesa.

    Cada dia acabat
    ha de ser abraçat.

    Bufa les teranyines
    del passat, a la molsa
    del present hi creix
    vida a cada moment.

    La por som nosaltres,
    no existeix, només
    està ancorada a
    la nostra ment.

    Al costat de cada derrota
    hi ha una victòria ben grossa.

    Tot el que costa, causa fatiga.

    L'ona amb el seu onatge
    sempre arribarà a tu.
    Aixecat sempre.
    Plorar, sempre és una riquesa.
    Al fons del pantà només hi ha
    les pedres que hi hem deixat...

    Rellisca sobre l'estelada
    del dia que s'adorm.
    Rellisca sempre amb la
    fortalesa dels febles.

    Besa amb els teus ulls
    cada dia nova vida.


    Rep una abraçada que rellisca plena de vida.

    onatge

    ResponElimina
  13. Lliri blanc6:38 p. m.

    Onatge:rellisco sobre l'emocio que m'has donat.Una abraçada forta.

    ResponElimina
  14. Henry The VIII4:49 p. m.

    "Si caic m’aixeco,
    si ploro després ric,"


    Molt maco amiga Lliri

    Una abraçada

    ResponElimina
  15. Daniele Verzetti il Rockpoeta®10:46 p. m.

    Bentornata! Struggente poesia.

    Mi mancava non poterti leggere, spero che ora posterai di nuovo con più frequenza.

    un bacio anzi Petons i Fins Aviat Cinzia!
    Daniele

    ResponElimina
  16. Lliri blanc11:34 p. m.

    Henry: moltes gràcies amic rei! Potser volies dir "molt maca (en el sentit algueres)!"Una abraçada també per a tu

    Daniele: ti ringrazio ma non prometto niente.Ogni tanto credo sia utile e terapeutico prendersi dell pause...o forse più semplicemente non ho niente da dire, anche se dentro di me sono un fermento. Baci

    ResponElimina
  17. 3my784:26 p. m.

    Lliri a che punto siamo con lo spirito?:-)

    ResponElimina
  18. Lliri blanc10:09 p. m.

    3MY78: Grazie EMY per il tuo gentile interessamento.Come leggerai nel post più recente anche il 2009 per me si è già rivelato sfortunato.Ti abbraccio.

    ResponElimina
  19. fanal blau6:59 p. m.

    De vegades em de fer l'esforç de baixar de les escales de la tristesa.
    És un poema preciós.
    Un bon cap de setmana!

    ResponElimina