diumenge, de febrer 26, 2006


CAPVESPRE

Sóc l’arbre de la tardor,
que ha plorat les seves fulles,
la pal.lida flor humida de pluja.
Sóc el vial solitari,
sense meta i sense somnis,
el sol que no crema i declina a l’horitzó.
Sóc l’ombra amenaçadora
que s’eixampla en el cel,
l’onda de misteri que envolta la vida.
Sóc el fragor d’un tro
o la paraula que no escoltaràs mai més,
un bufec deliciós de tristesa:l’enyorança de la vida

TRAMONTO
Sono l'albero dell'autunno
che ha pianto le sue foglie,
il pallido fiore umido di pioggia.
Sono il viale solitario
senza meta e senza sogni,
il sole che non brucia all'orizzonte.
Sono l'ombra minacciosa
che si allarga all'orizzonte,
l'onda di mistero che avvolge la vita.
Sono il fragore di un tuono
o la parola che non ascolterai mai più,
un soffio delizioso di tristezza: la nostalgia della vita.

dimecres, de febrer 22, 2006




PERDÓ

Tinc la boca i
el cor plens de,
terra amarga.
La confusió,
ha cobert
el meu rostre,
l’angoixa,
la meva ànima.
No puc més
Mirar-te:
els arbres, el sol,
el cel, tenen
el color de,
la nit,
si tu no em perdones!

dimarts, de febrer 21, 2006


PENSAMENT


Quan el cor somriure,
a l’afligiment de l’ànima
des de dos cristalls lluminosos,
rellisca gebre……………….
I despunta una flor.

EN RECORD DEL MEU PAPÀ


Aquesta clara diada de tardor,
calenta de colors, i quieta d’atmosfera,
segresta l’ànima i la purifica.
El meu pensament vola cap a tu,
travessa l’aire ple de llum,
va més a lluny de les
meravelles de la natura,
per elevar-se lleuger en
el (un) cel sense confins.
Allà a dalt, on tot és quietud
i profund silenci,
vindràs a ajeure’t suaument
dins la malencònica
palpitació del meu cor,
per assaciar aquest gran buit dins de mi.
I dins l’immensitat sublim,
em confortaràs amb els teus ulls,
en una abraçada de núvols.

PREGUNTA

Al crepuscle d’un dia
fet de sensacions d’aigua
i d’ebrietat,
arrencaré una estrella
i li preguntaré
si podré encara estimar-te.

LLUMERES I OMBRES

Tu com el sol maestós
engarlandat de una aurèola de llum viva
domines l’horitzó
despertant a tot lloc la vida;

Tu de lluny, que devallas
a explorar amb els tous raigs los camins,
furtivament sés entrat al laberint del cor meu
despertant en mi meu segretes emocions.

Tu així orgullós de calor, no te cures de mi
i jo sempre més esblanqueїda i a lluny
lenta i solemne continuo gronxant-me al ciel
velada de dubtes i misteris


jo silenciosa amant que amaga turbament i melanconia,
me consol de la teva força
llunyana i
navegant en el cel estrellat dels meus desigs
dissenyo garlandes de llumeres i ombres.

Jo freda i rocosa lluna ,somric
abaixant la mirada en lo món
i acull sospirs de cors enamorats
aguardant que tu furrogant nel meu cor
descobreixis los colors de l’amor.



Anna Cinzia Paolucci
Tercer premi XX edició “Premi Rafael Sari” 2003
Variant algueresa

LA TEVA IMATGE
Has reeixit a veure’m
amagada dins els meus pensaments.
Només un teu gest i
un tremolor m’envolta;
el cor comença a córrer enfollit
en cada direcció del meu cos.
Un profund respir
i l’afany s’atenua.
En els ulls tinc
un mirall de llàgrimes
on ofegar la teva imatge
per conservar-la per llarg
temps dins de mi.

LA TUA IMMAGINE

Sei riuscito a vedermi
nascosta nei miei pensieri.
Solamente un tuo gesto
ed un brivido mi avvolge;
il cuore comincia a correre impazzito
in ogni direzione del mio corpo.
Un profondo respiro
e l'affanno si attenua.
Negli occhi ho
uno specchio di lacrime
in cui affogare la tua immagine
per conservarla a lungo dentro di me.

AL MENYS UN SOMRIURE
No puc dir amb veu
això que provo per a tu:
et parlaré amb el cor.
No puc tocar-te lleugerement:
t’acariciaré amb la mirada.
No puc olorar el perfum de la teva pell:
et respiraré en la brisa de la tarda.
Escara si tu no ets al meu costat,
et prego d’escoltar en silenci el meu cor,
de perdre’t encara en el meus ulls,
i regalar-me almenys un somriure



HOMENATGE A UN DESCONEGUT
Has saludat la vida
dins la casa en ruïna,
a prop de la marina.
Has donat repòs alteu cos cansat,
entre murs vells,
pintats de murals.
Has reprimit els pensaments,
en el generós perfum dels pins.A costat del teu cos,
desfet per la solitud,
un full amb poques paraules
de salut, i uns somnífers cruels.
Hi ha tant fred en el
teu son ,
però, hi ha més fred
en la indiferència del món.
Hi ha tanta foscor
dins la casa a prop de la marina.
Hi ha tanta foscor
en la indiferència del mon.

MAMA
Mama, si tu no existissis,
no serien suficients totes
les flors del món per
colorar la terra.
Ni les estrelles del cel
podrien tenir una llum suau,
com aquella del teu amorós somriure.
Tampoc el sol sabria abraçar
amb tanta calor el meu cor.
Així és fort l’amor per a tu que,
encara si a lluny, sento el
teu perfum de flor preciosa,
respiro el teu benèfic somriure,
per adormir-me encara
dins els teus càndids braços.

dilluns, de febrer 20, 2006



L' ALGUER
Reina de sol i de marina
ulls d’aigua cristal-lina
morros vermells de corall
llamp de foc, trèmit de plaier.

Criatura engarlandada d’àligues i genestra,
risa oberta al cel
bellesa aspra de la natura
beatitud d’una ànima somiadora.

Minyona que un vel de llumera
Rendeix encara mès evanescent
cor solcat de platges florides i perfumades
suggestiò pels ulls i per la ment.

Impetuosa gitana
despentinada de vents de maestral
intensa i generosa amant expressiò d’ardor i de passiò
que condueix a l’èxtasi de l’abandò.

Feminil i malenconiosa al tramont
quan los ùltims focs vermells se difundin en lo cel
sentiment d’encant a damunt del qual meditar
en religiòs silenci a la vora de la tua marina.

Per a tu, Alguer, un cant commovit i vibrant
ninat del murmurar lleuger de l’aigua.
en l’ombra que davalla a damunt dels tous molls fiancos,
escolta la cantarella de dèbils paraules :
basa-les de carinyoses rondalles,
entritxa-les amb els fruits de la murta,
entusiasma-les amb esquinquides de sol,
torna-li força amb les aigues espumoses de les ondes,
de manera que esclatin potents en los cors,
i com vol d’airò se fuetin en l’ària
a damunt de les notes dels tous encants.
Lliri Blanc

diumenge, de febrer 19, 2006

PARAULES D'AMOR


Xiuxiu o paraules d’amor,
lleugeres les condueix el vent,
es cobreixen de núvols d’or,
es pinten de pol.len i llum,
s’escampen de roses i violes
i freguen el teu cos en el sol.
Assabentes en el pit la beatitud?
Aquell confort de pau
i els tocs que sotraguen el cor?
Tremola el pensament fregant la teva mà;
crema la mirada dins l’horitzó llunyà;
fluctuen les notes en el buit de la cambra,
s’immergeixen exaltades en un joc de dansa.
Escric paraules d’amor,
intenses esgarrapen l’ànima,
les gronxa la nit que davalla,
i dolçament el cor envolta.
Es cobreixen de suau malinconia,
es pinten d’ombres i de fosc,
es mullen de llàgrimes i somnis,
així que commogudes i gentils,
et protegeixin amb temorós afecte.
Reposa el teu cos inquiet,
abaixa el cap sobre el món,
abraça el meu somni llunyà
i ensorra’t beat dins el meu cor!

dimecres, de febrer 15, 2006

MEMÒRIES



El desvetllament d’aquest dia tardorenc,

té en l’aire una suavitat plena de languidesa.

El cel gris i fosc envolta la mirada

amb una elegància de matisos i tintes.

Després, en el seu esforç creatiu,

heus aquí el cel commoure’s,

i lenta i benèfica descendir la pluja.

En la confusió dels elements, canta amb suau monotonia

i xiuxia malencònics somnis de temps llunyans.

Les llàgrimes es mullen de la gràcia immensa del cel,

i es confonen en la seva agradable poesia.

Un bufec de deliciosa tristesa envaeix l’ànima,

i la condueix en un vòrtex de nostàlgiques sensasions.

Els rumors de la vida s’atenuen

i la forma de les coses properes esdevé vaporosa.

En la penombra una ona de misteri envolta els pensaments

i a la solitud que afligeix fan eco

els sons de precioses memòries.

dimarts, de febrer 14, 2006

La meva experiència al Campus Universitari de la llengua catalana Mallorca-Andorra 2005


Tot va començar quan vaig rebre la carta que em comunicava que havia guanyat la beca d’estudi de l’Institut Ramon Llull, per participar al IV Campus de la llengua catalana Mallorca-Andorra 2005: 20 diades d’immersió lingüística i cultural per ampliar els coneixements d’aquesta llengua.

L’entusiasme per aquesta bella notícia el frenava el fet que abans, no havia mai viatjat tota sola. A més, seria l’única italiana i, també, la més vella entre 28 estudiants (24 noies i només 4 nois). Però quan hauria tonat a tenir una oportunitat així? Havia d’aprofitar-ho!

Després vaig començar l’aventura a Artà, un petit poble al NE de l’illa de Mallorca, amb els altres estudiants: el gros del grup de països de llengües eslaves, Rússia, Txèquia, Croàcia, Polònia, Romania, Hongria, a més d’Alemanya, França, Angleterra, Galicia…El fil conductor que ens univa era el gust per l’aprenentatge del català. Jo visc a l’Alguer però sóc originaria de Liguria, i no amago les dificultats que he trobat a l’hora d’aprendre l’idioma, però la meva voluntat d’integració ha fet de manera que volgués conèixer com s’expressaven els algueresos. Després d’un curs de català de set mesos amb un professor de català de València, que fa de lector a la Universitat de Sàsser, i que es diu Joaquim Gadea, he tingut l’ocasió de participar al Campus.

A Mallorca vam fer un curs de supervivència, les frases més corrents eren:”La vida és dura!”, “Bestial!”, “Quin desastre!”, “Quina llàstima!”,”Vinga,vinga!”,”Cita a les… hora mediterrània!”i “Posa’t en pèl”(ma aquesta és una altra qüestió!!!!).

Quan vaig veure el programa de les activitats, vaig pensar: ”i el temps per dormir i descansar on està?” Curs de llengua, de cultura, gimcanes, passejades, taller de ball, de teatre, de pintura, excursions i bivac, excursions a cavall (el meu era tot blanc i es deia Navaho), vol amb ultralleuger, festes tradicionals, Correfocs, ruta cultural llul-lliana, explicació de l’art de la pesca (en barca a les 6 del matí sense haver dormit res), i Festes Bomba organitzades pels estudiants al seus pisos.

A l’edat de 39 anys, vaig fer tot això, i si tot va ser molt, molt, i molt agradable, divertit i inoblidable, el merit és de les persones especials que ho van organitzar: el Miquel Fons de l’Artà, l’Andreu Bauçà de Vilafranca (lector de català a l’Universitat de Praga),i els seus simpàtics amics, a vegades una mica bojos rematats, que han donat ànima i cos perquè tot estigués organitzat a la perfeció. Els professors dels cursos eren Eva Culleré, Joan Llinas i el director del campus d’Andorra, on vaig passar la segona setmana .

A propòsit d’Andorra, la seva visita em va encantar. El paisatge de la Massana és molt atractiu, hi ha també un interessant entorn cultural. Aqui vam fer excursions a la muntanya (fins a prop de 3000m), itineraris de l’Habitat rural, vam visitar una “Farga”, el museu del tabac (en el qual s’expliquen els diferents processos de treball del tabac, la manufactura dels productes i la seva comercialització), vam assistir a un concert de Castanyoles (instrument tipicament popular a Espanya),vam anar al parc del divertiment de la Vall del Nord amb funicolar (vaig llançar-me 4 vegades amb tirolina!).

El Campus va acabar amb tres diades intenses a Barcelona.

Tot em va agradar molt, ho vaig passar “Bomba!”, i romandrà sempre en la meva memòria, durant molt, molt temps, com moltes persones especials amb qui també avui tinc contacte electrònic. Finalment puc dir: He sobreviscut!!!!”

Us dono un consell, visiteu aquestes terres meravelloses com la seva gent, i prioritzeu el contacte amb l’ambient i les tradicions populars. Us asseguro que tornareu espiritualment enriquits, cansats però satisfets.

CINZIA

dilluns, de febrer 13, 2006

A LA MAR DE L'ALGUER




Seria massa senzill,
decantar la teva bellesa
pintada de colors i matisacions,
perdre’s en el vòrtex de la
teva dança maliciosa,
i satisfer així,
la teva gana de protagonisme.
Estirada sobre la sorra
amb els ulls tancats,
prefereixo escoltar
el so enigmàtic de les ones,
que aleteja en el perfum dels pins,
i el ritme d’una dança,
que suaument conforta
el meu cor.

3r premi al concurs nacional de poesia “Forico Sechi”


CARÍCIES A L’ÀNIMA

Quan, en la solitud del dia que mor,
sentiràs nostàlgia d’aquesta ànima silenciosa,
atura’t sobre l’oblidat marge d’un llac,
per acariciar amb la mirada,
un lliri suau en agonia.
No digues paraules, però deixa
que l’ardor es difongui en l’aire
saturat de perfums, i la natura s’animi
amb els tremolors de les nostres ullades.
Deixa que la tormenta dels nostres cors
es llanci en el profund misteri de la nit,
i les estrelles recollin els nostres frescs sospirs.
Quan la melodia de la nit deixarà
que l’alba et condueixi lluny de mi,
la meva ànima reflectida en l’aigua transparent,
s’alçarà com papallona, per ninar-se
en un càndid i espiritual lliri blanc.


Traducció de la versió en italià
Sàsser, 18 de octubre 2003


AL MEU PAIS

He vist los monts descomparir,
i desperdre lo verd dels camps.
No entenc més lo repic
del campanil que canta de joia
o que trist acompanya,
a l’últim viatge, les ànimes
a mi més al costat, que vanen
a reposar a damunt en muntanyeta.
He vist el meu món
diventar un petit punt obscure,
i l’antic Borgo Rotondo,
mollar-se a poc a poc al verd,
teixir a la ment mia
com un meravellós miratge.
Ara és el vent fresc de la mar
Que carícia los meus cabells,
i tramonts espumants de púrpura i or
a omplir los meus ulls.
Aguard l’estiu per nodrir-me
de la calor de la gent mia,
per escoltar aquellos dolços silencis
espargits de felce olorosa
i cada vegada que torn,
te rescobreix amb els ulls del cor.
AL MIO PAESE

Ho visto i monti dileguarsi
e disperdersi il verde dei campi.
Non sento più i rintocchi
del campanile che canta di gioia
o che triste accompagna
nell’ultimo viaggio le anime
a me più care che vanno
a riposare lassù in collina.
Ho visto il mio mondo
divenire un puntino scuro
e l’antico Borgo Rotondo
mollemente adagiato nel verde
tessersi nella mia mente
come un incantevole miraggio.
Ora è il fresco vento del mare
ad accarezzare i miei capelli
e tramonti di porpora ed oro
a riempire i miei occhi.
Aspetto l’estate per nutrirmi
del calore della mia gente
ed ascoltare quei dolci silenzi
cosparsi di felci odorose.
Ed ogni volta che torno
ti riscopro con gli occhi del cuore.

Tercer premi XXII edició 2005 « Premi Rafael Sari » de poesia i prosa variant algueresa.



NÚVOLS DE RECORDS

Un alè de vent:
una fulla oneja
lentament en l’aire,
i breu és el seu trajecte.
Trist i despullat queda
aquella branca qui plora
llàgrimes de rosada.

Paraules de adéu:
acaba un amor,
un buit inabastable
en el profund del pit.
Trist i angoixat crida
aquell cor qui plora
llàgrimes de sang.

Un alè de vent:
i tu no ets més aquí.
Paraules de adéu,
i brancams desplegats al cel,
s’aferren a núvols de records.