diumenge, de febrer 06, 2022

EL CANTIC DE LA MARE

 


Primo premio alla mia poesia in algherese "El cantic de la Mare" nella sezione lingua sarda, al concorso di poesia "Luci sull'isola" organizzato dalla Diocesi di Nuoro. Il premio, in questa prima edizione, proponeva il tema “Sardegna: femminile plurale/Tessidoras de luche” ed era rivolto ad autrici sarde, nate e/o residenti in Sardegna.


El cantic de la Mare

En cèrcol, amb gestos d'harmonia,

cantem i teixim el ritme de la creació.

L'espirit davalla i remunta a la gola.

L'agulla nos fa cel i terra

entritxant pensants melodies.

Crea matèria per consistir.

L'Ave Verum de l'iglésia

ressona en el vent

fins al Cap de la Caça.

Ploraries de joia en sentir-lo.

Boques laborioses

com aquella de Aracne

filen la reda de la vida,

lo respir oramai és ordit i trama.

Cantem dia i nit, anada i tornada,

vida i mort en la llum sacra del compartir.

L'òrgan s'atura,

la creació no descompareix,

se perfecciona en lo silenci

i s'estirriga a damunt los braços d'una creu.


Il cantico della Madre

In cerchio, con gesti d'armonia,

cantiamo e tessiamo il ritmo della creazione.

Lo spirito scende e risale in gola.

L'ago fa di noi cielo e terra

intrecciando pensanti melodie.

Crea materia per consistere.

L'Ave Verum dalla chiesa

risuona nel vento

sino al promontorio di Capo Caccia.

Piangereste di gioia al suo ascolto.

Bocche laboriose

come quella di Aracne

filano la tela della vita,

il respiro oramai è ordito e trama.

Cantiamo il giorno e la notte, l'andata ed il ritorno,

la vita e la morte nella luce sacra della condivisione.

Quando l'organo s'arresta,

la creazione non svanisce,

si perfeziona nel silenzio

e si adagia sulle braccia di una croce.





dissabte, de gener 01, 2022

LO RESPIR DE L'AGUARDADA

 



 

LO RESPIR DE L'AGUARDADA

 

Se'n marxen los nostros estimats,

com fantasmes esquirriats en lo res

en una condensa de núvols i braços estesos.

I nosaltres entre aquestes quatre parets

lluitem amb lo monstre invisible,

minut després minut,

hora després hora,

dia després dia.

Fràgils

i plens de pors.

Sospesos

damunt la tratxa de la dolor.

Entretant la primavera

perfuma de fresca bugada i de fresies

mentre lo sol pica al corridor

i pesa damunt la mia esquena estraca.

Les llàgrimes han posat raguines als meus ulls,

sobre los llavis una sabor que estona amb la noval estajó.

A dins del respir dels pensaments percorr camineres boscoses,

vol a damunt de les algues del llac,

jug amb los esquitxos de les ondes marines.

Retornarem a moure passos petits,

nos abraçarem amb los ulls,

collirem fruits nous.

Los meus ulls grisos lligats

a lo respir de l'aguardada,

a la veu dels estimats que repica al cor.

De la mata devant de la posento

s'enten lo cant d'un tendre pardal,

encreuant los braços

 me gir ors al sol.



IL RESPIRO DELL'ATTESA


Se ne vanno i nostri cari,

come fantasmi scivolati nel nulla

in una condensa di nubi e braccia tese.

E noi fra queste quattro mura

combattiamo l'invisibile mostro,

minuto dopo minuto,

ora dopo ora,

giorno dopo giorno.

Fragili

e impauriti.

Sospesi

sulla scia del dolore.

Intanto la primavera

profuma di fresco bucato e di fresie

mentre il sole bussa al balcone

e pesa sulla mia schiena stanca.

Le lacrime hanno messo radici nei miei occhi,

sulle labbra un sapore che stona con la novella stagione.

Nel respiro dei pensieri percorro sentieri boschivi,

sorvolo le acque del lago,

gioco con gli schizzi delle onde marine.

Torneremo a muovere piccoli passi,

ci abbracceremo con gli occhi,

coglieremo nuovi frutti.

I miei occhi grigi aggrappati

al respiro dell'attesa,

alla voce dei cari che rimbomba nel cuore.

Dal cespuglio prospicente la stanza

s'ode il trillo di un tenero uccello,

incrociando le braccia

mi giro verso il sole.


Poesia  premiada al Concurs de poesia i prosa "Sant Antoni de su ou"

 de Mamoiada  ( NU) Sardenya


 

 

diumenge, d’octubre 24, 2021

 La mia versione in algherese del brano "My favorite things" ( Richard Rodgers)


Totes les coses que agraden a mi

Gotes de pluja a l'herba al jardí,

flors i violes i romaní ,

cants de pardals cada matí

Són totes coses que agraden a mi.


Andons als escolls,corall vermell,

perfum de marina sobre la pell,

colgades del sol en front als bastions


Gonelles al vent, les minyonetes

brinquen la corda damunt les ginquetes

ous de butxaca, dulcis de anis,

Són totes coses que agraden a mi.


Quan só trista

preocupada

i no sé perquè

pens a les coses que agraden a mi

i torna clar lo camí. I torna clar ( 2 volte)


Gotes de pluja

flors i violes

corall vermell

gonelles al vent


Cants de pardals cada matí

Són totes coses que agraden a mi.


Quan só trista

preocupada

i no sé perquè

pens a les coses que agraden a mi

i torna clar lo camí. I torna clar ( 2 volte)

ANNA CINZIA PAOLUCCI

dimarts, de juliol 20, 2021

LO XIULET DEL TREN

 


Berchidda Premi de poesia Pietro Casu


LO XIULET DEL TREN


La nit tiquirria en lo xiulet d’un tren,
ara com un temps
avança amb lo seu remor en la mia posento
i retorn minyona a la casa dels meus xius,
envoltada de fantasmes i llençols.
Lo meu cor és maco
paral·lel als binaris,
després tranquil torna a reposar.
Lo tren amb los sous records
salta en aquesta part del cel.
Ralenta la sua corrida i
lo paisatge sonor se fixa en la mia ment
juntament amb lo perfum de la conserva de fruita de la xia,
de les verginyes farcides al forn,
de les anxoves marinades.
S'ompli amb la por de tenir por,
de les esfides entre minyons a entrar
a dintre lo convent abandonat i en ruïna.
Encara puc sentir les reprensions del meu xiu,
los càstigs passats en solitud
i a robar dolços
amagats en la credença,
fent una atatada
de despits i xocolata.
Tenc una safata plena de dolços
que ja no tenen la mateixa sabor
i se rendeixen a les pors de criatura
esperant un retorn.
M'haveu deixada sola.
Lo tren continua la sua corrida,
estació després estació
i cobri la remor dels nostres passos
mentres a la tarda amb lo cant de les cigales
anem al montillo de S. Bernardo.
Cobri lo rodolar de les ginquetes flamants de sol
i les risades que rapen les ondes en la platjeda de Renà
mentres tu xiu m'ensenyes a nedar.
Cobri l'aquidrar de la xia
quan m'amag darrera los maniquins
al sou laboratori de cosidora.
Lo tren pareix callar per un moment
en una estació estreta,
en lo meu pit
un telèfon a getó ressona a buit.
Mir al voltant…
és nit...
lo silenci desvapora en lo xiulet del tren.


IL FISCHIO DEL TRENO


La notte stride nel fischio di un treno,
ora come allora
avanza col suo fragore nella mia stanza
e mi ritrovo bambina a casa degli zii,
avvolta da fantasmi e
lenzuola.
Il mio cuore impazzisce
parallelo alle rotaie,
poi sommesso torna a riposare.
Il treno coi suoi ricordi
rimbalza a questo capo di cielo.
Rallenta la sua corsa e
il paesaggio sonoro s'imprime nella mia mente
assieme alla fragranza delle confetture della zia,
delle melanzane ripiene al forno,
delle acciughe a scabeccio.
Si colma della paura di aver paura,
delle sfide fra noi bimbi ad entrare
nel convento fatiscente ed abbandonato.
Odo ancora i rimproveri dello zio,
i castighi trascorsi in solitudine
e a rubare dolci
nascosti nella credenza,
facendo scorpacciate
di dispetti e cioccolata.
Ho un vassoio stracolmo di dolciumi
che non hanno più lo stesso sapore,
ma si arrendono alle paure di bimba
nell'attesa d'un ritorno.
Mi avete lasciato sola.
Il treno continua la sua corsa,
stazione dopo stazione
e copre il rumore dei nostri passi
mentre nel cicaléggio della sera
saliamo sulla collina di S. Bernardo.
Copre il rotolare dei ciotoli fiammanti di sole
e le risate che graffiano le onde nella spiaggetta di Renà
mentre tu zio mi insegni a nuotare.
Copre i richiami della zia
quando mi nascondo dietro i manichini
nel suo laboratorio da sarta.
Il treno sembra tacere per un istante
in una stazione angusta,
nel mio petto
risuona a vuoto un telefono a gettoni.
Mi guardo intorno...
è notte...
il silenzio evapora nel fischio del treno.

LO PERFUM DEL ROMANÍ

Segona al Premi de poesia " Po Peppino Mereu" de Tonara 



 LO PERFUM DEL ROMANÍ


Caminem distraȉts,

la terra compacta sota els peus.

Los ulls,

unica cantonada de mirades efímeres.

Cada u torna en casa

amb la sabor amarga

dels dies perduts

i la sal de l'aigua marina al cor.

Una màscara per cobrir

les nostres pors,

les nostres paraules

i la calor del sol.

Però quan cau la pluja

i l'aroma del romaní s'aixeca,

les penes se redueixen

com en lo plor dellibrador d'un minyó.




IL PROFUMO DEL ROSMARINO


Camminiamo distratti,

la terra compatta sotto i piedi.

Gli occhi,

unico crocevia di sguardi sfuggenti.

Ognuno rincasa

con l'amaro gusto

dei giorni perduti

e la salsedine nel cuore.

Una maschera a coprire

le nostre paure,

le nostre parole,

il calore del sole.

Ma quando scende la pioggia

e sale il profumo del rosmarino,

s'alleggeriscono le pene

come nel pianto liberatorio d'un bambino.


diumenge, de juliol 12, 2020

Presentació del llibre de poesia bilingüe “S’alçarà encara la lluna” de Anna Cinzia Paolucci


L’ALGUER - Dissabte 11 de Juliol 2020, a les h. 20.15, al jard҉ del Museu del Corall, carrer XX setembre n. 8, en ocasió del Dia Mundial de la Poesia, ja en programa pel dia 21 de març 2020, se tenguerà la presentació del llibre de poesia bilingüe “S’alçarà encara la lluna” de Anna Cinzia Paolucci. La introducció siguerà a càrrec de la professoressa Marta Galiñanes Gallén (Universitat de Sàsser), mentres les lectures sigueran a càrrec de Alessandro Pala Griesche (en italià) i Vittoria Anna Perotto (en alguerés), modera l’editor, al piano Valentino Cubeddu.

L’Obra Cultural i Edicions de l’Alguer, en col·laboració amb la Fondazione Alghero, lo Municipi de l’Alguer, la Generalitat de Catalunya (Delegació del Govern a Itàlia), la Diputació de Barcelona i el Parc Natural de Port Comte, amb aqueixa iniciativa, tornen a reprendre un camí que s’és fermat a causa del COVID-19 i el fan a la gran presentant un llibre de la escriptora Anna Cinzia Paolucci lígur de nàixita i algueresa d’adopció, que ha abraçat amb interés i passió la llengua de l’Alguer que utilitza com a base per la sua activitat literària i poètica.

Anna Cinzia Paolucci ha participat, a partir del 2003, a numerosos concursos de poesia en llengua sarda, en la secció dedicada a l’alguerés, obtenint diversos reconeixements literaris, entre els quals recordem lo primer premi a la 36^ edició del concurs de poesia i prosa “Rafael Sari” amb la poesia “Rosa d’hinvern”. Anna Cinzia alterna la passió per la poesia amb l’amor per la música (sona el flauto través) i amb l’activitat de bloguera, en la qual utilitza les llengües catalana i italiana per fer conéixer la sua poètica als lectors: www.annacinziapaolucci.blogspot.com.

A l’inici de la tardada, a demostració de la riquesa mundial de la poesia, siguerà llegida en diverses llengües, entres les quals lo sard, la poesia del poeta català Josep Carner intitulada “A hora foscant”. A causa de les disposicions anti-COVID previstes per assistir als actes públics, qui vol participar a la iniciativa se té de registrar en anticipo al següent endiriç: htpp://www.edla.it/activitats o deixar un missatge al número +39 079 0976870 (també WhatsApp).


Sabato 11 luglio, alle 20.15, nel cortile del Museo del Corallo, in Via XX settembre 8, ad Alghero, in occasione del “Dia mundial de la poesia”, già in programma il 21 marzo, si terrà la presentazione del libro di poesia bilingue “S’alçarà encara la lluna”, di Anna Cinzia Paolucci. L’introduzione sarà a cura della docente dell'Università degli studi di Sassari Marta Galiñanes Gallén, mentre le letture saranno affidate ad Alessandro Pala Griesche (in italiano) ed a Vittoria Anna Perotto (in algherese). Modera l’editore, al pianoforte Valentino Cubeddu.

L’Obra cultural e Edicions de l’Alguer, in collaborazione con la Fondazione Alghero, il Comune di Alghero, la Generalitat de Catalunya (Delegació del Govern a Itàlia), la Diputació di Barcelona ed il Parco naturale di Porto Conte, con questa iniziativa riprendono un cammino interrotto bruscamente dal Covid-19 e lo fanno presentando un libro della scrittrice ligure di nascita, ma algherese di adozione, Paolucci, che ha abbracciato con interesse e passione la lingua di Alghero, che utilizza come base per la sua attività letteraria e poetica.

Anna Cinzia Paolucci ha partecipato a numerosi concorsi di poesia in lingua sarda, nella sezione dedicata all’algherese, ottenendo diversi riconoscimenti tra i quali, nel settembre 2019, il primo premio alla 36esima edizione del concorso di poesia e prosa “Rafael Sari” con la poesia “Rosa d’hinvern”. L'autrice alterna la passione per la poesia con l’amore per la musica (suona il flauto traverso) e con l’attività di blogger, nel quale utilizza la lingua catalana e l’italiano.

Ad inizio serata, a dimostrazione della ricchezza mondiale della poesia, sarà letta, in diverse lingue tra le quali il sardo, la poesia del poeta catalano Josep Carner intitolata “A hora foscant”. A causa delle disposizioni anti-Covid previste per assistere agli atti pubblici, per evitare code ed assembramenti all’ingresso del Museo, chi volesse partecipare all’iniziativa deve registrarsi in anticipo sul sito internet dell'Edla, o lasciare un messaggio al numero 079/0976870 (anche WhatsApp).


diumenge, de novembre 17, 2019

Cave Canem



CAVE CANEM


Les estrelles atraversen la nit
i filtren dins la jungla
húmida de records.
Lo cancel·lo arruȉnjat dona una admonició
a la mirada curiosa de les persones de passatge.
Dedins l'escudella abandonada
resta lo plor de l'ortiga,
lo remor del passat.
S'entén encara al corral
la veu dels minyons,
lo cant de la dona de casa,
la llamenta de la lluna,
lo silenci dels meus somnis.
Fugi de l'obscurigor
un rampicant pintat,
ulls verd esmeraldo al cel.
Lo temps s'és aturat sobre aquells gradins
coberts de danses improvisades de fulles i de formigues.
Cave Canem” recita la targa a prop del portó.
Sobre una rajola de màrbre al costat de l'entrada
lo passat se remenda feliç,
després s'amaga darrera tendines de pitzo descolorit.
Sobre la paret reflexiona una hèdera de tristura,
al coll l'ària sublim d'una antiga consolació.



CAVE CANEM


Le stelle feriscono la notte
e filtrano nella giungla
umida di ricordi.
Il cancello arrugginito ammonisce
lo sguardo inquisitore dei passanti.
Nella ciotola abbandonata
giace il pianto dell'ortica,
il frastuono del passato.
S'ode ancora nel cortile
il vociare dei bimbi,
il canto della massaia,
la nenia della luna,
il silenzio dei miei sogni.
Fugge dall'oscurità
un rampicante colorato,
occhi smeraldini al cielo.
Il tempo si è fermato su quei gradini
coperti da danze improvvisate di foglie e formiche.
Cave Canem” recita la targa vicino al portone.
Su una piastrella di marmo accanto all'ingresso
il passato si rammenda felice,
poi si nasconde dietro tendine di pizzo scolorito.
Sul muro rimugina un'edera di tristezza,
sul collo l'aria sublime di una antica consolazione.

Primera classificada al Premi de poesia sarda " A Pes de santu Padre 
de Bortigali  (NU)16/11/ 2019




dilluns, d’octubre 07, 2019

LO RESPIR ÉS JA CANT



LO RESPIR ÉS JA CANT
(A LA CORAL “LO FRONTUNI”)

Una nota de piano ressona en l'ària,
distén les cordes de l'ànima,
ralenta el moviment del cor.
La mirada fixada
oltra lo remor de l'existència
reclama lo silenci.
Un buf vital,
vent de llibertat,
munta a la gola en ombra que bril·la ja de melodia.
Davallen a pluja
i s'arresten al gallet
les penes de la vida.
La paraula que falta
és a poca passos del cel.
El cos xaqueda
aguardant un gest...
Un respir...
i l'ànima entopa la veu.


Anna Cinzia Paolucci



IL RESPIRO È GIÀ CANTO
(ALLA CORALE “LO FRONTUNI”)


Una nota di piano echeggia nell'aria,
distende le corde dell'anima,
rallenta il movimento del cuore.
Lo sguardo concentrato
oltre il rumore dell'esistenza
reclama il silenzio.
Un soffio vitale,
vento di libertà,
sale nella gola in ombra che già risplende di melodia.
Scendono a pioggia
e s'arrestano nell'ugola
le pene della vita.
La parola che manca
è a pochi passi dal cielo.
Il corpo scricchiola
nell'attesa del gesto...
Un respiro...
e l'anima incontra la voce.


Anna Cinzia Paolucci