dissabte, de gener 01, 2022

LO RESPIR DE L'AGUARDADA

 



 

LO RESPIR DE L'AGUARDADA

 

Se'n marxen los nostros estimats,

com fantasmes esquirriats en lo res

en una condensa de núvols i braços estesos.

I nosaltres entre aquestes quatre parets

lluitem amb lo monstre invisible,

minut després minut,

hora després hora,

dia després dia.

Fràgils

i plens de pors.

Sospesos

damunt la tratxa de la dolor.

Entretant la primavera

perfuma de fresca bugada i de fresies

mentre lo sol pica al corridor

i pesa damunt la mia esquena estraca.

Les llàgrimes han posat raguines als meus ulls,

sobre los llavis una sabor que estona amb la noval estajó.

A dins del respir dels pensaments percorr camineres boscoses,

vol a damunt de les algues del llac,

jug amb los esquitxos de les ondes marines.

Retornarem a moure passos petits,

nos abraçarem amb los ulls,

collirem fruits nous.

Los meus ulls grisos lligats

a lo respir de l'aguardada,

a la veu dels estimats que repica al cor.

De la mata devant de la posento

s'enten lo cant d'un tendre pardal,

encreuant los braços

 me gir ors al sol.



IL RESPIRO DELL'ATTESA


Se ne vanno i nostri cari,

come fantasmi scivolati nel nulla

in una condensa di nubi e braccia tese.

E noi fra queste quattro mura

combattiamo l'invisibile mostro,

minuto dopo minuto,

ora dopo ora,

giorno dopo giorno.

Fragili

e impauriti.

Sospesi

sulla scia del dolore.

Intanto la primavera

profuma di fresco bucato e di fresie

mentre il sole bussa al balcone

e pesa sulla mia schiena stanca.

Le lacrime hanno messo radici nei miei occhi,

sulle labbra un sapore che stona con la novella stagione.

Nel respiro dei pensieri percorro sentieri boschivi,

sorvolo le acque del lago,

gioco con gli schizzi delle onde marine.

Torneremo a muovere piccoli passi,

ci abbracceremo con gli occhi,

coglieremo nuovi frutti.

I miei occhi grigi aggrappati

al respiro dell'attesa,

alla voce dei cari che rimbomba nel cuore.

Dal cespuglio prospicente la stanza

s'ode il trillo di un tenero uccello,

incrociando le braccia

mi giro verso il sole.


Poesia  premiada al Concurs de poesia i prosa "Sant Antoni de su ou"

 de Mamoiada  ( NU) Sardenya


 

 

1 comentari:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Sí, Cinzia, se n'aniran els nostres però ens deixaran la primavera, protegint-nos des del Cel i tornarem a viure dies i anys feliços.

Vicent Adsuara i Rollan