dimarts, de juliol 20, 2021

LO PERFUM DEL ROMANÍ

Segona al Premi de poesia " Po Peppino Mereu" de Tonara 



 LO PERFUM DEL ROMANÍ


Caminem distraȉts,

la terra compacta sota els peus.

Los ulls,

unica cantonada de mirades efímeres.

Cada u torna en casa

amb la sabor amarga

dels dies perduts

i la sal de l'aigua marina al cor.

Una màscara per cobrir

les nostres pors,

les nostres paraules

i la calor del sol.

Però quan cau la pluja

i l'aroma del romaní s'aixeca,

les penes se redueixen

com en lo plor dellibrador d'un minyó.




IL PROFUMO DEL ROSMARINO


Camminiamo distratti,

la terra compatta sotto i piedi.

Gli occhi,

unico crocevia di sguardi sfuggenti.

Ognuno rincasa

con l'amaro gusto

dei giorni perduti

e la salsedine nel cuore.

Una maschera a coprire

le nostre paure,

le nostre parole,

il calore del sole.

Ma quando scende la pioggia

e sale il profumo del rosmarino,

s'alleggeriscono le pene

come nel pianto liberatorio d'un bambino.


4 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

La solitud dels dies de joia marcida estiuenca, ha de ser la pluja i l'aroma d'herba, de romaní, qui ens ajunte al Tot, a Déu.

Un abraç des de Valéncia, des del barri de Russafa.

Vicent Adsuara i Rollan

Lliri blanc ha dit...

El desconcert d’una humanitat afligida i consternada, tímida, precipitada i distreta. Però l’olor de romaní, després de la pluja, torna a la terra compacta que suporta la trepitjada de tots aquells peus. I de manera inesperada, alleuja el dolor.
Un abraç des de L'Alguer.
A. Cinzia Paolucci

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Gràcies, Cinzia.

Haiden Hays ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.