dissabte, de novembre 01, 2008

CEMENTIRI


CEMENTIRI

Silenci al llarg del camí solitari
sota arbres alts i foscos.
Noms i dades sobre el marbre,
estatues i creus escampades a la terra nua.
Aranyes que tessen la tela,
petits ocells amagats entre les frondes,
presències de vida
dins el gel de la mort.
I flors a profusió que coloren el silenci,
donen veu a les paraules,
perfumen visions que vaig buscant
amb els ulls de la ment.
I us veig dins els dies més contents,
somriures que pareixen carícies,
paraules de llum i plors de pluja.
Dins les flors els colors
de les vostres fantasies perdudes,
esfumacions de malinconia,
perfum de records.
Un tebi raig de sol
fuig a l’ombra dels pins
i pica beat al meu cor
mentre beso i deposo
la meva flor.




CAMPOSANTO

Silenzio lungo il viale solitario,
sotto alberi alti e cupi.
Nomi e date sul marmo,
statue e croci sparse nella terra nuda.
Ragni che tessono la tela,
uccellini nascosti fra le fronde,
presenze di vita nel gelo ella morte.
E fiori a profusione che colorano il silenzio,
danno voce alle parole,
profumano visioni che cerco
con gli occhi della mente.
E vi vedo nei giorni più lieti,
sorrisi che sembrano carezze,
parole di luce e pianti di pioggia.
Nei fiori i colori delle vostre fantasie perdute,
sfumature di malinconia,
profumo di ricordi.
Un tiepido raggio di sole
sfugge all’ombra dei pini
e batte beato al mio cuore
mentre bacio e depongo
il mio fiore.
Enviat d'en Onatge:
El xiprer que m'espera
no té pressa, jo tampoc.
Ell sap que tard o d'hora
faré el seu camí
i creixeran les meves arrels
a la mateixa terra.
M'agradaria que el vent
tombés el xipreri en lloc d'assenyalar
el cel assenyalés la mar...
Després de l'orgasme
del foc vull viatjar per mar
el far em guiarà...
Però ara tot no és més
que un pensament
no tinc projecte
ni faig equipatge,
només tincel passatge segur.
Ara m'embriago
d'olor de jardí,
tinc el poema
a les mans del sol.
Ara només sóc el mortal
que encara no ha caducat...

12 Comments:

Blogger 3my78 said...

Che dire... Riprende perfettamente il paesaggio da te descritto, con annesse sensazioni, pensieri e tutto che quello che può esserci andando in quei luoghi... dove, ci sono le nostre persone care passate a miglior vita.
Sei una poetessa infallibile:-)
Un abbraccio:-)

12:43 a. m.  
Blogger Daniele Verzetti il Rockpoeta said...

Davvero toccante Cinzia

Fins aviat y petons
Daniele

1:46 a. m.  
Blogger Pier Luigi Zanata said...

Scusami se parlo prima della bellissima canzone di Grayson Capps, struggente poesia musicale.
Cosa scrivere di te se non che ancora una volta sei riuscita ad esprimere setimenti che scatenano in chi ti legge intense e forti emozioni.
Buona domenica
Vale

8:28 a. m.  
Blogger Cèlia said...

I aquests dies més presència de vida que la resta de l'any... quina descripció més real i bella! I moltes gràcies per la traducció de Promesa, m'ha fet molta il·lusió! Un petó i moltíssimes gràcies de nou!

9:35 a. m.  
Blogger stella said...

Intense e forti emozioni,sì.

9:45 a. m.  
Blogger onatge said...

El xiprer que m'espera
no té pressa, jo tampoc.
Ell sap que tard o d'hora
faré el seu camí
i creixeran les meves arrels
a la mateixa terra.

M'agradaria que el vent
tombés el xiprer
i en lloc d'assenyalar
el cel assenyalés la mar...

Després de l'orgasme
del foc vull viatjar per mar
el far em guiarà...

Però ara tot no és més
que un pensament
no tinc projecte
ni faig equipatge,
només tinc
el passatge segur.

Ara m'embriago
d'olor de jardí,
tinc el poema
a les mans del sol.

Ara només sóc el mortal
que encara no ha caducat...

-les flors només m'agraden per abrigar la nuesa, i si pot ser, sense tallar-les. Tantes flors al cementiri..., no són pas pel difunt/a, tots els gerros miren cap al carrer i no pas cap al nínxol. És com un teatre amb els espectadors ulls clucs...-.

onatge.

2:34 p. m.  
Blogger Blogger said...

LLiri il camposanto è triste per ciò che rappresenta ma è un luogo, a mio parere, estremamente affascinante.
La poesia invece è solo bella, non esistono diverse visioni.
A presto.
Blogger
ITALY ITALIA

4:36 p. m.  
Blogger Carme said...

Una abraçada, Cinzia, en moments com aquests de records i absències. Un poema entendridor.

4:46 p. m.  
Blogger Striper said...

absencies, retrobaments al cementiri, llagrimes que mullen les galtes.

2:27 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

PER TUTTI/PER TOTHOM
grazie di essere passati per ascoltare i miei pensieri ad alta voce/ gràcies per haver passat per aqui a escoltar els meus pensaments en veu alta...l'emozione è mia nel leggere i vostri commenti/ l'emocio és la meva en el llegir els vostres comentaris...Un abbraccio a tutti/ una abraçada a tots!!!

6:56 p. m.  
OpenID Federico said...

I cimiteri...luoghi di incontro tra la vita e la morte, luoghi di domande e risposte, luoghi di passato e di futuro...

Come sempre riesci a racchiudere nelle parole tutto un insieme di cose difficili da spiegare...a parole...

Un abbraccio!

8:50 a. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Federico: che bella l'introduzione del tuo commento...non avresti potuto spiegarti meglio.Mi limito a mettere su carta le sensazioni che provo in determinati momenti.Scrivo le mie emozioni e vedere che arrivano anche ad altre persone (che peraltro non mi conoscono)mi fa molto piacere.
Un abbraccio

8:16 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home