divendres, de novembre 07, 2008

ROSA DE NOVEMBRE


ROSA DE NOVEMBRE

La profunda i trist
melodia de novembre
pinta quadres en blanc i negre
de veus tendres i febles
i núvols de gris vestits.
Boires vaguen per tot el paisatge.
S’adormen sobre arbres immòbils
els pensaments esllanguits
i les penes aplacades.
El mar obre el cor
a la pluja dansant.
Una èxtasi suau es difon
sobre la tela tardorenca.
Una nota desentonada
trenca la quietud.
Rosa de novembre,
sarcàstica i indiferent
a la vellesa de l’any,
desenfunda pètals de joventut
sobre un décolleté de vellut vermell.
Una bufetada de vida
al cel fosc.





ROSA DI NOVEMBRE

La profonda e triste
melodia di novembre
dipinge quadri in bianco e nero
di voci tenere e fioche
e nuvole di grigio vestite.
Nebbie vagano per il paesaggio.
Si addormentano su alberi immoti
i pensieri sbiaditi e gli affanni placati.
Il mare apre il cuore
alla pioggia danzante.
Un’estasi soave si diffonde
sulla tela autunnale.
Una nota stonata
rompe la quiete.
Rosa di novembre
beffarda ed incurante
della vecchiaia dell’anno,
sfodera petali di giovinezza
su un décolleté di velluto rosso.
Uno schiaffo di vita
al cielo scuro.
Enviat d'en Onatge:
Novembre no és trist
potser ho és la nostra mirada,
els nostres ulls que
no arriben a l'horitzó.
Les boires embolcallen
alegries i tristeses
.Els pensaments
sempre reneixen.
El mar sempre és
la gran abraçada,
la companya fidel
que sempre ens escolta.
De la Rosa de novembre
només en quedarà
les espines, els seus
pètals aniran davallant
plens de vida,però el vent els
sembrarà en un
altre novembre...
Sota el celen rebem tantes
de bofetades,potser són per
estimular-nos i fer-nos
saber que estem vius,.
que som i serem
un renec de vida
fins que l'eco ens acalli...
Enviat del Rockpoeta Daniele Verzetti:
NOVEMBRE
Novembre ha i colori del tempo che muore
Ma non è in bianco e nero.
Novembre manca di poesia
Il Bianco e Nero invece
Accende quella nostalgia dolce come uva
E malinconie di ricordi allo zenzero.
Novembre racchiude solo colori spenti
I miei colori.
Enviat de Juan Cairos:
Tú eres un lirio y una rosa;
¡De flores que son flores!
De algún dolor que por amores,
en este jardín hallaron su fosa.
Noviembre sufre,
porque todos quisieron verlo triste...
Pero la rosa de noviembre;
¡Es un verso que resiste!
Enviat de Lluis:
comentari, amb molt d'afecte, a:
Rosa de novembre
From fairest creatures we desire increase,
That thereby beauty's rose might never die,
But as the riper should by time decease,
His tender heir might bear his memory

(Sonnet I)W. Shakespeare


Passat i present en un sol dels teus pètals
són presents
i encara el futur hi és
i tot el temps és eternament present en tu
d'allò que la tardor anuncia el final
tu t'entossudeixes a reviure
ara que l'any es va descolorint
i torna el novembre desmemoriat
a arrencar les fulles de la fageda
ara tu portes el més bonic regal
ressonen passos llunyans en la meva memòria:
aquella abraçada fugaç
resisteix la pols dels dies
però quan travesso la reixa del jardí
no voldria triar
-mai no podria-
entre la blancor del lliri
o l'esclat sanguini del roser.

44 Comments:

Blogger novesflors said...

Ja ens cal de tant en tant alguna bufetada de vida. De vegades estem massa "anovembrats".

11:05 p. m.  
Blogger Carme said...

Trencar massa quietuds, també em sembla bé. Estic totalment a favor de la rosa de novembre.

11:45 p. m.  
Blogger Blogger said...

"Uno schiaffo di vita"
Bellissima espressione LLiri.
A presto.
Dario

12:22 a. m.  
Blogger Henry The VIII said...

Ep Lliri, molt maco. I això de la boira a mi em toca d'aprop, i creu-me que entristeix una mica.

Una abraçada i Força Lliri

1:43 a. m.  
Blogger jacob said...

Rosa de novembre,
sarcàstica i indiferent
a la vellesa de l’any,
desenfunda pètals de joventut
sobre un décolleté de vellut vermell.
Una bufetada de vida
al cel fosc.......

Lliri blanc, és preciós....

6:11 a. m.  
Blogger 3my78 said...

Hai raccontato come "vedo" io il mese di novembre... un mix di sensazioni. Dirti brava tu sembrerà monotono... dovrei inventarmi qualche nuovo complimento per te:-)
Buon fine settimana lliri...

8:12 a. m.  
Blogger Mat said...

ciao lliri,
come stai?
uff..non ho molto tempo per il blog, per via del lavoro che in queste settimane è stato parecchio intenso e che mi stà un po destabilizzando a causa di continui spostamenti tra la sede e il cantiere..
per cui la sera arrivo un tantino cotto...e il pc preferisco farlo riposare ;)
che si dice ad alguer?

1:38 p. m.  
Blogger digito ergo sum said...

tutto davvero bello. e suggestivo. non so aggiungere altro... sarà che sono stanco... ma ti assicuro che sono sincero.

un abbraccio e buon fine settimana

2:00 p. m.  
Blogger Striper said...

Aquestes lletres:"Una bufetada de vida al cel fosc." les trobo molt especials bonica frase.

9:18 p. m.  
Blogger Cèlia said...

Llegint el teu bellíssim poema i escoltant la cançó amb aquestes imatges de roses de vellut m'ha semblat olorar l'aroma perfumada de la rosa...

10:37 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Novesflors: tens rao'...novembre és massa trist. Un beset!

Carme:moltes gràcies.també la rosa que he vist al jardi t'agraeix!

Blogger: se sono di vita, anche gli schiaffi vanno bene! Fins ara...

Henry the viii. hi ha molta boira a la teva ciutat? quina tristesa! una abraçada solar!

Jacob:caldria una teva foto sobre auquest poema! Txau!

3my78: mi lusinghi...sono proprio curiosa di vedere cosa ti inventerai!Moltes gràcies!

Mat: mi dispiace sentirti cosi stanco! Ma a Porto torres non arrivano le voci di Alghero?
Devo dedurre di no..e pure che non ci vieni mai.Comunque io non faccio vita mondana...direi che sono piuttosto selvatica.hihihi
Un abbraccio.

Digito: ma tutti stanchi siete?Scherzi a parte,ti ringrazio e apprezzo molto la tua sincerità che ti spinge a scrivermi parole cosi carine. baci.

Striper:Hola!.A qui no agraden les bufetades quan son de vida? Bonanit Joan!

Cèlia:només una persona aixi sensible podria sentir el perfum d'una flor que surt de les paraules d'un poema! gracies bonica!

BON DIUMENGE A TOTHOM!

11:40 p. m.  
Blogger onatge said...

Novembre no és trist
potser ho és la nostra mirada,
els nostres ulls que
no arriben a l'horitzó.

Les boires embolcallen
alegries i tristeses.

Els pensaments
sempre reneixen.

El mar sempre és
la gran abraçada,
la companya fidel
que sempre ens escolta.

De la Rosa de novembre
només en quedarà
les espines, els seus
pètals aniran davallant
plens de vida,
però el vent els
sembrarà en un
altre novembre...

Sota el cel
en rebem tantes
de bofetades,
potser són per
estimular-nos i fer-nos
saber que estem vius,
que som i serem
un renec de vida
vins que l'eco ens acalli...


Una abraçada.
onatge

12:00 a. m.  
Blogger Il Signor P. said...

Uno schiaffo di vita al cielo scuro. Mi fa pensare ad un gesto di sfida. Bello. Complimenti.

12:23 a. m.  
Anonymous Daniele Verzetti, il Rockpoeta said...

NOVEMBRE

Novembre ha i colori del tempo che muore
Ma non è in bianco e nero.

Novembre manca di poesia
Il Bianco e Nero invece
Accende quella nostalgia dolce come uva
E malinconie di ricordi allo zenzero.

Novembre racchiude solo colori spenti
I miei colori.

DANIELE VERZETTI, ROCKPOETA

3:07 a. m.  
Blogger Dual said...

Ciao gironzolavo tra i blog ed eccomi nel tuo..Ti lascio un salutino e ti auguro una buona domenica!!

9:08 a. m.  
Blogger stella said...

La rosa rossa si prende la rivincita, un barlume di speranza...

Bellissima poesia!!

9:38 a. m.  
Blogger Pier Luigi Zanata said...

From Chieti

Complimenti Lliri, poesia di forti
emozioni, versi di grande musicalita'.
Complimenti anche agli altri commentatori in versi. Bellissime liriche.
Buona domenica. Vale

5:31 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Onatge. em mullaré en la gran abraçada del teu mar! gràcies com sempre.:-))

Signor P.: benvenuto e grazie dei complimenti. A presto.

Rockpoeta. grazie per il tuo poema che ho pubbliato come quello di onatge. Ami i colori spenti ma la tua anima è variegata di bellezza sensibilità e colore.

Dual benvenuto anche a te. verrò a trovarti. Grazie.

Stella:la luce che si intravede nella nebbia, se pur flebile, è quella che ci da la forza di proseguire il cammino. Baci

Pierluigi: che dire se non GRAZIE!L'emozione me l'hai fatta provare tu oggi col tuo racconto mozzafiato!Credimi che mi trasformerei volentieri in SK ora!
Un abbraccio. Non ti auguro sogni d'oro..anzi non sognare proprio!Scherzo naturalmente!

9:51 p. m.  
Blogger Juan Cairós said...

Tú eres un lirio y una rosa;
¡De flores que son flores!
De algún dolor que por amores,
en este jardín hallaron su fosa.

Noviembre sufre, porque todos quisieron verlo triste...
Pero la rosa de noviembre;
¡Es un verso que resiste!

precioso poema...Gracíes Lliri!

9:58 a. m.  
Blogger Pupottina said...

bellissima anche questa!

buon inizio settimana

^___________________^

10:31 a. m.  
Anonymous gripaublau said...

Bellíssim. Jo vull escriure com tu :-)
I que un èxtasi de vida aplaqui les llàgrimes de pena tardoral.

11:05 a. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Juan Cairos: m'ha encantat rebre els teus versos en rima.Ja els he penjats al meu post. Acabarè amb l'aprendre també el castellà!
Besitos!

Pupottina:grazie. Io vorrei trovare la parola o il consiglio giusto al momento giusto come sai far tu.Ciao a presto.

Gripaublau: tu escrius molt bé i ja ho saps!
escrivint ja aplaquem una mica aquesta malenconia tardorenca.
Fins ara i petons.

3:23 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Molt bé reivindicar la rosa de novembre, digna per sobre la grisor. La tardor és temps d'olors i silencis que l'estiu ens ofegava i no ens deixava sentir. Per què esperar a l'abril on serà reina per un dia?

Amb aquest bloc sento l'Alguer més a prop i he notat que el temps metereològic de Catalunya arriba a l'Alguer tard o d'hora ( tempestes, ventades, marejades, ...)i és explicat d'una manera més suggerent que a telenotícies o telegiornales.

Salut des de Barcelona

Rafel

8:44 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Rafel: benvingut i moltes gràcies per les teves paraules.Una rosa de novembre avui va per a tu i una abraçada llarga des de L'Alguer fins a Barcelona! Fins aviat.
Cinzia

8:53 p. m.  
Blogger Maurizio said...

La vita che passa anche attraverso l'inverno... non curandosi del freddo... e guardando alla sua "essenza"...
Dolce notte

11:45 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Maurizio: che bel pensiero!
Buona giornata carissimo.

8:32 a. m.  
Blogger stella said...

Liri non sei più tra i miei lettori?

Vieni cmq da me.

10:00 a. m.  
Blogger Annarita said...

ROSA DE NOVEMBRE

Bellissima immagine. Immagine intensamente vitale.

Non puoi immaginare quanto mi sia cara.

Grazie.
annarita

8:01 p. m.  
Blogger stella said...

Buona serata Liri!

9:54 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Stella:sono poco presente ma pur sempre tua lettrice.Buona serata anche a te.Qui sta piovendo da ore!

Annarita: grazie carissima.
Un abbraccio!

10:18 p. m.  
Blogger 3my78 said...

Ci penso su, non è facile:-) Buon fine settima poetessa

7:57 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

3my78:è una incitazione a "delinquere"?ehm intendevo dire a "scrivere" ancora?
Buon fine settimana anche a te Omino di South Park!

9:03 p. m.  
Anonymous Anònim said...

La ringrazio per Blog intiresny

2:04 p. m.  
Anonymous Anònim said...

necessita di verificare:)

2:05 p. m.  
Anonymous Anònim said...

leggere l'intero blog, pretty good

11:35 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Perche non:)

3:19 p. m.  
Anonymous Anònim said...

molto intiresno, grazie

4:34 p. m.  
Anonymous Anònim said...

good start

9:44 p. m.  
Anonymous Anònim said...

quello che stavo cercando, grazie

9:51 p. m.  
Anonymous Anònim said...

molto intiresno, grazie

9:53 p. m.  
Anonymous Anònim said...

good start

2:06 p. m.  
Anonymous Anònim said...

quello che stavo cercando, grazie

2:12 p. m.  
Anonymous Anònim said...

La ringrazio per intiresnuyu iformatsiyu

10:49 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Perche non:)

10:52 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home