divendres, d’abril 24, 2009

25 d'abril aniversari de la liberacio'

Il Sindaco di Alghero accoglie l´invito di unire e non dividere e permette di inserire nella scaletta delle celebrazioni ufficiali per il 25 aprile la canzone simbolo della Liberazione
Ad Alghero si canta "Bella Ciao"
L'alcalde de L'Alguer permet a la Banda musical de tocar la canço' dels partesans
BELLA TXAU!




us deixo amb un conte meu, escrit ja fa uns anys:


RES ÉS PER CASUALITAT

Estimat oncle Dino,et vas morir.


Fa més de seixanta anys que vas anar-te’n en la tristesa profunda d’ una postguerra que havia de significar renaixement, I és difícil acceptar la mort, quan s’és jove, fort i ple de belles esperances. Tenies vint anys, Dino, i en lloc de partir cap a Rússia, des d’on pensaves que no podries retornar a la pàtria, vas escollir d’embarcar-te cap a Sardenya. Tu eres un “fante” de l’exèrcit utilitzat en les obres de bonificació de la nostra bella illa.El més gran de cinc fills, tu eres de família pobra, però noble de sentiments. Tenies molts somnis i projectaves el teu futur: estudiar, treballar, crear la teva família. Qui sap quantes noies hauràs encantat amb aquells ulls profunds i magnètics, contornats d’ un encarnat pàl-lid ,com la cara d’un àngel, amb aquell cos prim i esvelt perdut dins els pantalons amples de llana. Com a mi, t’agradava molt escriure i tenies una escriptura precisa i elegant, tant que col-laboraves amb el personal de l’ajuntament del teu poble, escrivint als registres civils….


Miro l’àlbum on pacientement has col-leccionat plantes i flors seques,recollides dins la nostra terra, i l’estrenyo gelosament contra el meu cor imaginant-te a l’obra, en el complir aquells gestos tan delicats.I després et veig amb uniforme militar mentre portes el fusell que et fa por, que em fa por,que fa por….


La lluna és ben alta al cel,ja dorm la mar en el bes de la nit, i la xibeca canta immergida en un gran somni: també nosaltres anem a poc a poc, com en un somni. Les teves paraules en aquell llit d’hospital esdevenen lentes, la malària les fa cada vegada més febles, i a Sàsser el somni s’esvaeix. En va van esperar-te els teus familiars, en va, van envocar el teu nom i la teva cara amb els lineaments gentils, perquè només va restar un record en els cors de les noies.


Temps difícils, aquells de la postguerra, i la meva àvia encara jove però vídua i amb moltes boques que atipar, acceptà que fos sepultat més enllà de la mar, amb la pena de no poder plorar sobre la teva tomba. I tu ara, desprès molts anys, ets aqui davant de mi, immòbil .perdut darrere aquesta llosa de marbre, que conserva això que resta visibile de tu: un nom i un cognom. Aquest nom que amb tanta gràcia traçaves amb les mans, quan escrivies lletres plenes d’afecte als teus estimats. Miro estranyament aquell nom i em sembla inexplicable que tot sigui veritat, així al de fora de cada possibilitat humana que el destí m’hagi guiat aquí a Sardenya i ens hagi fet retrobar. Amb el silenci del cementeri militar, on ningú t’ha plorat durant decennis,penso en l’esforç de tots aquells joves,pensant en reconstruir moralment i materialment la pròpia patria.Quantes vides s’hauran estingit per devoció a l’ideal de justícia!He signat emocionada,el registre dels visitadors amb la convicció que “res és per casualitat ”.


El dia en què, després de diverses i inútils recerques, vaig presentar-me al conserge del cementeri de Sàsser per poder consultar els registres dels soldats morts. Recordo que corria com enfollida entre les làpides, per sota d’ una pluja densa que m’ofuscava la vista, quan, heus aquí el teu nom posant-se sobre els meus ulls, sobre el meu cor, travessant el meu cos amb un llarg i calent tremolor.


T’he retrobat per mi mateixa, ningú més enllà de la mar sabia on reposaves. Et creien en un ossera comuna del sud de l’illa i en canvi tu eres a prop de l’Alguer, al meu costat, i ara aleteges al meu voltant en un aire de confort. També jo, que visc lluny dels meus estimats, tinc una tomba sobre la qual plorar, sobre la qual portar una flor, d’enfront a la qual els afanys, les preocupacions i els problemes de la vida quotidiàna, semblen mesquins i insignificants. Per això ara vull donar-te honor, per a tu que en el teu breu camí, has oferit un gran tribut que t’ha fet immortal. Per allunyar els núvols de foscos pensaments, les flors de gessamí que avui t’he portat, comencen a exhalar un perfum suau: és, poster, l’alè d’un angel adormit.I el sol d’allà dalt em llança un somriure tebi.






11 Comments:

Blogger Cèlia said...

No hi ha festa amb guitarres que no es canti. De joveneta la cantava sense entendre el significat, ha estat de gran que vaig descobrir que hi ha hagut molts morts per la llibertat. Només desitjo que això sigui per sempre! (tan de bo).
Un conte també molt adient per acompanyar-la, un conte per no oblidar mai... Que d'això en sabem molt en aquest país, que no es pot oblidar. Vam passar més de 40 anys terribles!

10:12 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Cèlia,Gràcies per compartir un cami' que amb dol ha de conduir cap a la llibertat

10:18 p. m.  
Blogger fanal blau said...

...les flors de gessamí que li has portat, exhalen un perfum dolç...LLiri blanc! Un escrit que fa pensar que no es pot oblidar la història, i que ens cal continuar fent camí cap a la llibertat!

una abraçada!

12:24 a. m.  
Blogger Henry The VIII said...

Ostres Lliri, que bellissimo tot això que escrius.

Una abraçada genial poetissa algueriana

12:59 a. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Gràcies Fanal Blau...això que desitgem és el perfum de la llibertat i de la pau.

Henry the VIII:una abraçada també per a tu.Millor si ecrius poetessa alguerès o poetessa algherese (en italià).Txau

8:17 a. m.  
Blogger Pier Luigi Zanata said...

Grande post, grazie. Ottima sceltaGaber.
Buon 25 aprile.
Vale

3:03 p. m.  
Anonymous Carles said...

Feliç diada de l'alliberament, Cinzia. La dignitat dels nostres avantpassats és la garantia del nostre futur.
Un record ben càlid.

3:55 p. m.  
Blogger 3my78 said...

Io non so tradurre :-(

4:57 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

SK buon 25 aprile anche a te ed un abbraccio

Carles moltes gràcies per la dedicatoria, una canço'"imne a la llibertat"

3MY78:questo mio racconto parla della storia vera di un mio zio morto durante la guerra all'età di 20 anni e seppellito qui in Sardegna.Nessuno sapeva dove si trovasse( a quel tempo, vuoi per la povertà..vuoi per altri problemi ....)sinchè dopo il mio trasferimento nell'isola cominciai le ricerche e lo trovai in un cimitero militare a mezz'ora di distanza da Alghero.Res és per casualitat vuol dire "nulla è per caso"e di questo ne sono fermamente convinta.
Un abbraccio

11:07 p. m.  
Blogger Rafel said...

Gràcies pel conte ple d'emoció i tendresa.
Com també m'emociona des de fa molts anys Bella Ciao.

No podem oblidar la memòria d'aquelles persones que ens han ajudat a ser més lliures. Ja sigui fent crèixer clavells a la boca del fusell a Portugal, reclamant cada 25 d'abril les llibertats perdudes a València i celebrant a l'Alguer l'alliberament cantant sense prohibicions.

Al web http://www.myspace.com/claudiogabrielsanna
es pot escoltar la versió algueresa del Bella Ciao/Bella txau.

* Mentre escric aquestes línies una poderosa pluja avança rabent i esborra les línies del paisatge de la costa catalana i potser aquesta tarda et farà arribar una llàgrima pel que vam deixar i un somriure pel que vindrà.

Salut i llibertat.

10:53 a. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Rafel Moltes gràcies pel teu comentari que m'ha emocionat.
Doncs,salut i llibertat per a tothom!!!
Volia penjar el video del youtube "Bella Txau"però no l'havia buscat.Per això t'agraeixo del link, aixi qui volgués ,podrà escoltar també la versio' algueresa.
Una abraçada
aqui fa calor,no plou però el dia és gris.Potser que d'aqui a poc arribin les "llagrimes".

2:44 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home