dissabte, de setembre 19, 2009

DINS LA NIT/ NELLA NOTTE

DINS LA NIT

Dins la nit un mussol
trenca el mur del silenci.
Una reverència a la lluna,
la mirada brillant i diabòlica
cap el firmament,
el murmuri d’un cant melangiós.
D' Atena la mirada glauca,
de la terra la saviesa,
de l’ombra el misteri ancestral,
de l’infern l’udol lacerant.
L’aire es mou
al seu vol imperceptible,
la por és un batec d’ales
que fa camí al lament dels morts.
La foscor que roba certeses
s’escampa pels boscos,
sobre les aigües negres,
dins el bufec lleuger del vent
i arriba per màgia al cor.

NELLA NOTTE

Nella notte una civetta
rompe il muro del silenzio.
Un inchino alla luna,
sguardo luccicante e diabolico
rivolto al firmamento,
il sussurro di un
malinconico canto.
Di Atena lo sguardo glauco,
della terra la saggezza,
dell’ombra l’ancestrale mistero,
degli inferi l’ululato lacerante.
L’aria si muove
col suo passo felpato,
la paura è un battito d’ali
che fa strada al lamento dei morti.
Il buio che ruba certezze
si spande nei boschi,
sulle acque nere,
nel soffio leggero del vento
e arriva per magia nel cuore.

4 Comments:

Blogger Striper said...

La magia al cor, bonic lloc per omplir de magia.

10:08 p. m.  
Blogger onatge said...

Sempre hi ha el
mussol de la nit...
Cal trencar tots els murs.

La lluna sempre entona
el seu cant embriagador.

Que la brisa et
despentini els cabells,
i la rosada
t'humitegi els llavis.

El camí dels morts
sempre és un camí de vida
i cada xiprer és
un poema en estat pur...

Cada foscor té
la seva flama.
I en l'ofec del vent
hi ha la vida
que respira.

Dins la nit
sempre hi ha
una finestra oberta
per quan el sol
es desperti...

Visca la terra.
onatge

10:51 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Striper..bentornat!!!
El meu cor espera...

Onatge: només dues paraules:tu ets poesia dins la poesia!Gràcies!!!

11:56 p. m.  
Blogger Miriam said...

Piacere di fare la tua conoscenza, grazie a Pier Luigi Zanata sono arrivata a te, almeno virtualmente!
Ci tenevo a rinnovarti i miei complimenti anche qui, nel tuo spazio virtuale, sei un'artista veramente ricca di sensibilità e sfumature!
Un caro saluto, ma penso che sarà un arrivederci a presto!
Miriam

5:25 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home