dimecres, de juny 16, 2010

TEMPORAL


TEMPORAL


Estimo la pluja
que arpeja dins l’aire
sobre acords d’inquietud.
Els núvols que
guixen el cel
amb esquitxos de follia.
La veu rogallosa del vent
que regala la passió
del seu cant selvatge.
La tempesta que turmenta
el silenci de la monotonia.
El llampec que tenyeix
de vermell resplendor
el cel deprimit.
I l’afany dins el pit
d’un respir curt
a l’espera de l’oblit infernal…
després l’electroxoc del tro.


TEMPORALE


Amo la pioggia
che arpeggia nell’aria
su accordi di inquietudine.
Le nuvole che
scarabocchiano il cielo
con schizzi di follia.
La voce rauca del vento
che regala la passione
del suo canto selvaggio.
La tempesta che tormenta
il silenzio della monotonia.
Il lampo che tinge di
rosso bagliore
il cielo depresso.
E l’affanno nel petto
d’un respiro corto
nell’attesa dell’oblio infernale…
poi l’elettroshock del tuono.


6 Comments:

Blogger onatge said...

Jo també estimo la pluja.
Sempre escriu un poema natural...
Els núvols grisos i negres
són com els homes a la terra...
Sort que tot viatja
a cavall del vent.
La tempesta estripa la monotonia
i esdevenim llam i tro.
Dins més endins encara
de nosaltres respira el silenci esporuguit... Demà sotirà el sol.

Una abraçada sense tempesta.
onatge

4:32 p. m.  
Blogger lluís said...

la meva ànima pagesa estima la pluja, però m'anguniegen les tempestes...

6:57 p. m.  
Blogger novesflors said...

Ací també escoltem aquests dies arpegis de pluja, encara que més que arpegis sembla la tempesta d'una orquestra completa. Pluja a dojo... (i carrers inundats!)

11:25 p. m.  
Blogger Rafel said...

Els temporals mediterranis ens atreuen i ens espanten.

Són una mica com la nostra ànima.

11:20 p. m.  
Blogger rokins said...

bonic poema molt visula i molt sonor...bon ritme, té força, té intesitat...
Una abraçada.

9:41 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

El temps encara no ha millorat...bufa un fort vent de maestral. Esperem bé pels dies propers.Arribaran aqui (del 23 al 26) des de Catalunya molts germans catalans pels dies del Retrobament
1960/2010

una abraçada de llevant

5:57 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home