diumenge, de juliol 25, 2010

APRÈN DEL VENT/IMPARA DAL VENTO




APRÈN DEL VENT




Aprèn del vent,
allibera el cos cansat
dels vels de malenconia.
Aprèn del vent,
excava amb murmuris la pedra
i enfonsa amb mans ràbioses l’ànima.
Aprèn del vent,
devora a petites mossegades la nit
que envaeix de silenci la vida.
Aprèn del vent,
bufa carícies sobre el cos apagat
besant les seves cicatrius.
Aprèn del vent,
escampa perfum dins l’aire
de fulles, cel, flors I desig.
Aprèn del vent,
desperta el cos del torpor
tatuant la paraula amor.
Aprèn del vent,
gronxa sobre gronxadors d’oblit
i terranynes de fol.lia.
Aprèn del vent,
vola planar com una gavina
que obre les ales sobre l’ombra d’un somriure.






IMPARA DAL VENTO




Impara dal vento,
libera il corpo stanco
da veli di malinconia.
Impara dal vento,
scava con sussurri la pietra
e affonda con mani rabbiose nell’anima.
Impara dal vento,
divora a piccoli morsi la notte
che invade di silenzio la vita.
Impara dal vento,
soffia carezze sul corpo spento
baciando le sue cicatrici.
Impara dal vento,
cospargi profumo nell’aria
di foglie,cielo, fiori e desiderio.
Impara dal vento,
sveglia le membra dal torpore
tatuando la parola amore.
Impara dal vento,
dondola su altalene d’oblio
e ragnatele di follia.
Impara dal vento,
vola planare come un gabbiano
che apre le ali sull’ombra d’un sorriso.










dimecres, de juliol 07, 2010

BAIXA LA TARDA/ SCENDE LA SERA

SCENDE LA SERA
Scende la sera sulla tela di un tramonto,

s'insinua nel silenzio il mormorio dell'onda

BAIXA LA TARDA

Baixa la tarda sobre la tela d'un capvespre,

s'insinua dins el silenci el murmuri de l'ona.