dijous, de juny 23, 2011



El silenci

El silenci és d’or…
Si puc escoltar els batecs del teu cor
i la musica del teus ulls…
ara el teu silenci
és terra amarga
dins les meves mans.

Il silenzio

Il silenzio è d'oro...
Se posso ascoltare i battiti del tuo cuore
e la musica dei tuoi occhi...
ora il tuo silenzio
è terra amara
nelle mie mani.

dijous, de juny 02, 2011

DOV’Ė LA MIA MENTE?/ON ĖS LA MEVA MENT?


DOV’Ė LA MIA MENTE?

Dov’è la mia mente?
Nel pensiero di te che sei oltre il mare…
laggiù, avvinghiata a stracci di nuvole e brandelli di cielo.
Oscilla tra il sole lucente ed il torbido abisso.
Ė volata via sull’accordo di una chitarra
ed il lamento di un pianto…
L’io di oggi non è più quello di ieri e domani sarà altrove…
dentro il tuo sole, lontano dalla mia luna…
ma ora dov’è la mia mente?


ON ĖS LA MEVA MENT?

On és la meva ment?
Dins el pensament de tu que ets ennllà del mar.
Allà baix, agafada a draps de núvols I esquinçalls de cel.
Fluctua entre el sol brillant I el tèrbol abisme.
Ės volada d’aquí sobre l’acord d’una guitarra i el lament d’una aflicció.
El jo d’avui no és més aquell d’ahir i demà serà en un altre lloc…
a dins del teu sol, luny de la meva lluna,
però ara on és la meva ment?


LA NOTTE/ LA NIT


LA NOTTE

Mentre la notte scendeva placida sul mare in fermento,
ho chiuso gli occhi sussurrando il tuo nome alla luna.
Un battito d’ali ha rotto il silenzio
ed il mio corpo ha tremato come aria calda della sera.
Dolci brividi ci animavano tra i flutti delle onde
e sulle ali d’un sogno ecco l’incanto d’una lucciola
regalare luce al mio cuore.
Nel silenzio di un orizzonte lunare
per un interminabile istante ho scrutato il tuo viso
che ho visto spegnersi all’alba sulle mie gelide labbra.

LA NIT

Mentre la nit baixava plàcida sobre el mar agitat,
he tancat els ulls murmurant el teu nom a la lluna.
Un esbatec d’ales ha trencat el silenci
i el meu cos ha tremolat com aire calent a la tarda.
Suaus calfreds ens animaven entre les onades
i sobre les ales d’un somni vet aquí l’encant d’una lluerna
regalar llum al meu cor.
Dins el silenci d’un horitzó lunar
durant un instant interminable, he escrutat el teu rostre
que he vist apagar-se a l’alba sobre els meus gèlids llavis.