LA MAGRANA
Los basets vermells de Side
esposa d'Orione
pertorben la quietud de la tarda.
La boca flor de magrana
té l'afanu del mitjorn taciturn
i sospira com insecte estrac
entre les branques provades
per la pressa de les estajions.
Fulles esparginades del mòrbid antunju,
rams al cel en pregària fins a enjoiellar-se
i treure botons rubiconds.
A dintre la gola oberta
del fruit succós
dansen junts fecunditat i mort.
Dents petits color carmí brillen com
granets d'un sacre rosari.
Gotes de sang destil·len
sobre los dits
la lletania del dia que mor.
3° premi ex aequo Seccio C
al Premi de poesia i prosa Rafel Sari de L'alguer
LA MELAGRANA
I rossi baci di Side sposa di Orione
turbano la quiete della sera.
La bocca fior di melograno
ansima nell'afa taciturna
e sospira come insetto esausto
tra le fronde provate
dalla fretta delle stagioni.
Sparse foglie del morbido autunno,
rami al cielo in preghiera,
sino al gemmarsi a festa
con gioielli rubicondi.
Nelle fauci spalancate del frutto succoso
danzano insieme fecondità e morte.
Vermigli dentini brillano
come grani d'un sacro rosario.
Gocce di sangue stillano sulle dita
la litania del giorno che muore