dimarts, de juliol 31, 2018


(Alda Merini)

(...) Riottosa a ogni tipo di amore
sei entrato tu a invadere il mio silenzio
e non so dove tu abbia visto le mie carni
per desiderarle tanto.
E non so perché tu abbia avuto il mio corpo
per poi andartene
con il grido dell'ultima morte.
Se mi avessi strappato il cuore
o tolto l'unico arto che mi fa male
o scollato le mie giunture
non avrei sofferto tanto
come quando tu un giorno insperato
mi hai tolto la pelle dell'anima.







…Rebel a qualsevol  tipo d’amor
sés entrat a invadir el meu silenci
i no sé on tu has vist les mies carns
per desitjar-les tant.
I no sé perquè has tingut el meu cos
i després anar-te’n
amb el tiquirriu de l’última mort.
Si m’havessis estripat el cor
o tret l’únic membre que em dol
o separat les mies juntures
no hauria patit tant
com quan tu un dia inesperat
m'has tret la pell de l’ànima.

ALDA MERINI
(traducció d’ Anna Cinzia Paolucci)

3 Comments:

Blogger Vicent Llémena i Jambet said...

Gràcies, Cinzia per tot.
La pèrdua, és una de les coses que pitjor portem, fins i tot millor que la nostra mateixa, que no ho és, o així pense jo.

Vicent Adsuara i Rollan

1:38 a. m.  
Blogger Lliri blanc said...

gràcies a tu per llegir-me :)

10:17 p. m.  
Blogger Vicent Llémena i Jambet said...

De res dona, és un plaer sempre llegir-te.

Vicent Adsuara i Rollan

11:52 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home