dimecres, d’octubre 29, 2008

DERROTA/SCONFITTA



DERROTA

Plouen ulls sobre la terra
ja humida de derrota.
El cel és tancat i boirós,
fusells ressonen dins la vall
i parlen de tardor.
Ànimes salvatges s’uneixen
Dins l’abraçada del bosc.
La derrota atemoreix,
la sensació d’impotència trasbalsa
i la tristor senyala
l’avançada de l’enemic.
Proejctils travessen el cor,
paraules trencan els somnis,
tiràns capturen respirs.
Vindrà l’hivern que congelarà el dolor,
sereu miserables i despullats com la terra.
Oblidarem les joies desil.lusionades
quan sobre els vostres passos pesats
tornaran a créixer les flors.




SCONFITTA

Piovono occhi sulla terra
già umida di sconfitta.
Il cielo è chiuso e nebbioso,
fucili risuonano nella valle
e parlano d’autunno.
Anime selvagge si uniscono
nell’abbraccio del bosco.
La sconfitta intimorisce,
il senso di impotenza sbigottisce,
la tristezza scandisce
l’incedere del nemico.
Proiettili attraversano il cuore,
parole spezzano i sogni,
tiranni catturano respiri.
Verrà l’inverno che congelerà il dolore,
sarete squallidi e nudi come la terra.
Oblieremo le deluse gioie
quando sui vostri passi pesanti
cresceranno nuovamente i fiori.
Enviat d'en Onatge :
De la derrota en naixerà
la llavor de l'esperança
d'una nova vida,
una nova il·lusió.
Els fusells sempre
són una mala aixada
només caven tombes de mort...
Totes les ànimes bones
faran una gran abraçada
i encerclaran a l'enemic.
Després de l'hivern
vindrà la nostra primavera
fondrà neus i freds.
Serem veu i clam
sembrat en terra bona.
La tristesa també
tindrà la seva tardor.
Serem flama del mateix foc...
Enviat de Cèlia:
de l'esperança nascuda
s'uniran les cordes
contra els miserables.
Cels enfosquits
cridaran noves ànimes
hivernals i solitàries
fins que arribi,de nou,
seguint el seu cicle,
la primavera,el sol,la pluja,
l'amor,la solitud,la pluja.
De nou, els projectils
capturaran l'angoixa- oprimida
encara-dels vostres cors.
I una flor vermella
s'obrirà de cop.
Enviat del Rockpoeta:
CORAZONES DE TRAPO
No hay Esperanza
Derrota y muerte
Com en corazones de trapo
No hay esperanza
E ti preleveranno dal nulla
Senza potersi voltare indietro.
E senza più poter alzare lo sguardo
Verso il futuro.
Un soffio
Il Buio.
DANIELE VERZETTI, ROCKPOETA
a

27 comentaris:

  1. onatge10:35 p. m.

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. onatge10:36 p. m.

    De la derrota en naixerà
    la llavor de l'esperança
    d'una nova vida,
    una nova il·lusió.

    Els fusells sempre
    són una mala aixada
    només caven tombes de mort...

    Totes les ànimes bones
    faran una gran abraçada
    i encerclaran a l'enemic.

    Després de l'hivern
    vindrà la nostra primavera
    fondrà neus i freds.

    Serem veu i clam
    sembrat en terra bona.
    La tristesa també
    tindrà la seva tardor.
    serem flama del mateix foc...


    -escrit i sentit ara en tres minuts, no ho dic per mèrit, sinó per les mancances...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  3. Lliri blanc10:40 p. m.

    Onatge gràcies!Podria cantar-te "dona'm tres minuts" i tu ja me'ls has donats.Un regal precios!

    ResponElimina
  4. ღ Sara ღ11:24 p. m.

    fa venire i brividi!!

    è bellissima!!!!! bravissima, come sempre

    un bacione!

    ResponElimina
  5. 3my7811:32 p. m.

    Lo so che non c'entra con quello che dirò. Ma aver letto la tua poesia mi ha fatto ricordare,ed immedesimare, una passaggio del libro Il Signore degli Anelli:-D
    Grazie:-)

    ResponElimina
  6. Lliri blanc11:39 p. m.

    Sara:i brividi...anzi i rampi allo tomaco me li fai venire tu con le tue deliziose ricette! baci!

    3MY78:quale passaggio? sono proprio curiosa!Grazie per essere passato. :-)))

    ResponElimina
  7. Carme Rosanas11:46 p. m.

    M'agrada llegir-vos, parella de poetes, que us complementeu l'un i l'altre transmeten amb força tot allò que voleu dir. una abraçada.

    ResponElimina
  8. Mcloud11:48 p. m.

    In questo periodo in particolare... vorrei non doverlo vivere mai... e spero di non viverlo...
    Una dolce notte e un abbraccio

    ResponElimina
  9. Pellescura12:37 a. m.

    Sei la mia ultima lettura prima della notte. E' un piacere leggerti.
    Un caro saluto.

    ResponElimina
  10. utilizerapagain6:34 a. m.

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  11. utilizerapagain6:40 a. m.

    By the world - on the road

    Versi bellissimi, immaginifici.
    Parole tristi per descrivere momenti drammatici, ma io comesempre intravedo un futuro migliore
    ''Oblidarem les joies desil.lusionades
    quan sobre els vostres passos pesats
    tornaran a créixer les flors''.
    Io credo in un diverso futuro e il finale della tua bella poesia mi ricorda un bellissimo verso di una delle mille e mille canzoni di Woodie Gutrie
    ''Green pastures of plenty from dry desert ground'' (verdi pascoli dell' abbondanza da aride terre deserte).
    Vale

    ResponElimina
  12. Striper6:59 a. m.

    Per que tanta por a l'hivern l'escalfor el neutralitza.

    ResponElimina
  13. Quartodiluna12:45 p. m.

    CIAO!!!!NUOVO BLOG!!!! :)

    ResponElimina
  14. Juan Cairós5:30 p. m.

    B E L L I S I M O
    S E R E N I S I M O!

    Eres grande, poeta, y aunque reconozca que he echado mano del diccionario, lo cierto es que valió la pena.

    Me encantó!

    ResponElimina
  15. Cèlia6:17 p. m.

    I de l'esperança
    nascuda
    s'uniran les cordes
    contra els miserables.

    Cels enfosquits
    cridaran noves ànimes
    hivernals i solitàries
    fins que arribi,
    de nou,
    seguint el seu cicle,
    la primavera,
    el sol,
    la pluja,
    l'amor,
    la solitud,
    la pluja.

    De nou, els projectils
    capturaran l'angoixa
    - oprimida encara-
    dels vostres cors.
    I una flor vermella
    s'obrirà de cop.

    ResponElimina
  16. Lliri blanc6:45 p. m.

    Carme: Gràcies. Onatge és sorprenent ..encara no he acabat de penjar el poema i ell ja ha escrit la resposta...és increible!

    Maurizio: un abbraccio anche a te.Spero tutto bene.Dal tuo commento traspare tristezza...

    Pietro: spero solo di non essere soporifera! Grazie del complimento. :-))

    Pierluigi: quanta saggezza nei tuoi versi, nei tuoi commenti costruttivi, nelle tue parole, nella vita che stai cercando on the road! Un abbraccio!

    Striper: quin tipus d'escalfor? jajaja. petons !

    Quarto di luna:le tue foto sono poesia visiva! Baci.

    Juan Carlos: m'afalagues amb les teves paraules i amb la teva visita.Ja t'he enllaçat per poder llegir-te sovint( Jo també amb l'ajuda d'un diccionari!)

    Cèlia: la flor de la teva poesia és ja penjada al post...moltes gràcies

    ResponElimina
  17. novesflors9:06 p. m.

    I tornaran a nàixer flors. Tal com diu en Llach "cal que neixin flors a cada instant".

    ResponElimina
  18. Gianna9:24 p. m.

    Sei molto triste,più del solito o sbaglio?

    ResponElimina
  19. Mat9:42 p. m.

    ciao corregionale!!!!

    ResponElimina
  20. Henry The VIII12:27 a. m.

    Que maco Lliri! Tot plegat molt apoteòsici però alhora molt genial. Felicitats com sempre. Un plaer lo teu blog, xiau

    ResponElimina
  21. Dario (Italianoallestero.com)12:56 a. m.

    LLiri è bellissima.
    E lo sai che non mi sbilancio mai molto.
    Un bacio.
    Blogger

    ResponElimina
  22. Anònim10:57 a. m.

    Riesci sempre ad emozionarmi. Davvero.
    Un abbraccio dal nord!

    ResponElimina
  23. Anònim3:33 p. m.

    Ve l'hivern, sí. I les derrotes no són el final, només són la fi d'una etapa que cedeix el seu lloc a una de nova.

    ResponElimina
  24. Lliri blanc9:55 p. m.

    Novesflor: m'agrada aquesta citacio' del Llach.Gràcies per la visita.

    Stella: che intuito!Un abbraccio!

    Mat: EIA!!! droppu togu!

    Henry: saps que maco aqui a L'Alguer vol dir boig? jajajaja de tota manera gràcies. Petons rei!

    Blogger:una sola parola per te...DOLCISSIMO!

    Federico: è per farti provare brividi che non siano di freddo! Grazie dall'isola. Baci.

    Gripaublau: espero una etapa de renovacio'en tots els àmbits.
    Una abraçada! :-)

    ResponElimina
  25. 3my7810:56 a. m.

    Bellissima poetessa un bacione e buone feste:-)

    ResponElimina
  26. Lliri blanc1:11 p. m.

    3my78:very kind!Grazie altrettanto a te...

    ResponElimina
  27. Daniele Verzetti il Rockpoeta®1:41 a. m.

    CORAZONES DE TRAPO

    No hay Esperanza
    Derrota y muerte
    Comen corazones de trapo

    No hay esperenza
    E ti preleveranno dal nulla
    Senza potersi voltare indietro.

    E senza più poter alzare lo sguardo
    Verso il futuro.

    Un soffio
    Il Buio.

    DANIELE VERZETTI, ROCKPOETA

    ResponElimina