TXAU ANGELA/CIAO ANGELA

TXAU ANGELA

EL PÈNDOL TRENCA EL PROFUND SILENCI,
PER RITMAR EL TEMPS QUE PASSA.
FORA, LA NATURA S’INQUIETA,S’AGITA
EN EL VENT D’AQUEST DIA TARDORENC.
L’ONA ENRABIADA MOSSEGA LA SORRA,
MENTRE UNA GRAN PENA M’OMPLE EL COR.
I TU ANGELA,AJEGUDA EN AQUELL LLIT,
AMB ELS ULLS PRIVATS DE LLUM I PENSAMENT,
NO CONTESTES MÉS A LES MEVES PARAULES.
EM DEIES SEMPRE: “BELLA DE OR!” “BEN MEU!”I ARA……
EL PÈNDOL CONTINUA MARCANT HORES, MINUTS, SECONDS,
SUBTIL RATLLA QUE DIVIDEIX LA VIDA DE LA FOSCOR,
PASSAT I PRESENT, JOIA I DOLOR.
T’HE ESTIMAT MOLT ANGELA,I VULL ENCARA DIR-T’HO,
MENTRE LA MORT ARRIBA A PASSES LLARGUES,
MENTRE EL MAL ET CONSUMA, ET GASTA, T’ESPEDAÇA.
AQUEST PUTO MAL QUE TRENCA LA NOSTRA UNIÓ,
EM DEIXA AQUÍ SENSE PARAULES EN EL VEURE’T DE TOTA MANERA AIXÍ SERENA.
ACARICIO LA TEVA CARA DE VELLUT,I EM PREGUNTO SI EN EL TEU PROFUND SON,
ADVERTEIXES ENCARA LA VIDA O ETS JA AMB EL TEU ESTIMAT ESPÒS,
DINS L’INESCRUTABLE PROFUNDITAT DE LA NIT.
SURTO DE L’HOSPITAL I T’ADREÇO EL MEU SALUT
DE CARA AL CEL LÍVID I AL MAR NEGRE,
LLIURANT EL MEU TRIST POEMA AL VENT, UN QUADRE D’AMOR QUE DESCOLORA AL CREPUSCLE

CIAO ANGELA
IL PENDOLO ROMPE IL CUPO SILENZIO,
PER SCANDIRE IL TEMPO CHE PASSA.
FUORI LA NATURA FREME, SI AGITA
NEL VENTO DI QUESTO GIORNO D’AUTUNNO.
L’ONDA RABBIOSA MORDE LA SABBIA,
MENTRE IL DOLORA MI COLMA IL CUORE.
E TU ANGELA, DISTESA IN QUEL LETTO,
CON GLI OCCHI PRIVI DI LUCE E PENSIERO,
NON RISPONDI PIÚ ALLE MIE PAROLE.
NON MI DICI PIÙ :”BELLA DE OR” O “BEN MEU!”……
E IL PENDOLO CONTINUA A SEGNARE ORE, MINUTI, SECONDI,
SOTTILE LINEA CHE DIVIDE LA VITA DAL BUIO,
PASSATO E PRESENTE, GIOIA E DOLORE.
TI HO AMATO TANTO ANGELA, VOGLIO DIRTELO ANCORA ,
MENTRE LA NERA SIGNORA GIUNGE A GRANDI PASSI,
MENTRE IL MALE TI CONSUMA, TI ESAURISCE, TI SPEZZA.
QUESTO MALEDETTO MALE CHE SPEZZA ANCHE LA NOSTRA UNIONE
E MI LASCIA QUI SENZA PAROLE,
NEL VEDERTI COMUNQUE COSÍ SERENA.
ACCAREZZO IL VOLTO VELLUTATO
E MI CHIEDO SE NEL TUO SONNO PROFONDO,
AVVERTI ANCORA LA VITA O SEI GIÀ CON IL TUO AMATO SPOSO
NELL’IMPERSCRUTABILE PROFONDITÀ DELLA NOTTE.
ESCO DALL’OSPEDALE E TI RIVOLGO IL MIO SALUTO
IN FACCIA AL LIVIDO CIELO E AL MARE NERO,
CONSEGNANDO LA MIA POESIA AL VENTO,
UN QUADRO D’AMORE CHE TRASCOLORA AL TRAMONTO.

Poema d'Onatge

Les llàgrimes faran

néixer roses i de

cada pètal en

floriran noves il·lusions.

La mort és la caducitat

de la nostra vida,

però no pas del nostre record.

I és veritat que cada

dia surt el sol i la lluna...

i els éssers estimats

que van marxar

ja no ho veuen,

però nosaltres

som els fidels

guardians del seu record.

La mort és la

lladre més lladre,

ja que ens roba la vida.