LA CANÇÓ DE MARINELLA/ LA CANZONE DI MARINELLA

RECORDANT FABRIZIO DE ANDRÈ
18 febbraio 1940 / 11 gennaio 1999

Morire per delle idee va bene, ma di morte lenta.

Dai diamanti non nasce niente, dal letame nascono i fiori.

Meglio esserci lasciati che non esserci mai incontrati.

(fabrizio de andrè)

CANÇÓ DE MARINELLA

Aquesta de Marinella és la història vera
Que va relliscar dins el riu a la primavera
Però el vent que la va veure així bella
Del riu la va conduir sobre una estrella.

Sola sense el record d’un dolor
Vivies sense el somni d’un amor
Però un rei sense corona i sense escorta
Un dia va trucar tres vegades a la teva porta.

Blanc com la lluna el seu barret
Vermell com l’amor el seu mantell
Tu el vas seguir sense una raó
Com un jove segueix un estel

Hi havia el sol i tenies els ulls bells
Ell et va besar els llavis i els cabells
Hi havia la lluna i tenies els ulls cansats
Ell va posar les seves mans sobre els teus flancs

Van ser petons i van ser somriures
Després van ser només flors de lis
Que van veure amb els ulls de les estrelles
Fremir al vent i als petons la teva pell

Diuen que mentre retornaves
Dins el riu no es sap com relliscaves
I ell que no et va creure morta
Va trucar cent anys encara a la teva porta

Aquesta és la teva cançó Marinella
Que has volat al cel sobre una estrella
I com totes les coses més belles
Vas viure només un dia com les roses
I com totes les coses més belles
Vas viure només un dia com les roses