dijous, de gener 08, 2009

LO MEU CAMÍ




LO MEU CAMÍ

Los meus passos se desfaran
com neu al sol
quan la lluna
morira dins la mia mirada.

Les mies paraules se perderan
com pols al vent
quan la lluna
afogarà dins el meu últim respir.

No hi siguerà foscor
si regalaré un somriure
a cada estrella
i la mirada al cel.

No hi siguerà plor
si restarà calque gota de mi
sobre aqueix camí que així no s’atura mai.




LA MIA STRADA

I miei passi si scioglieranno
come neve al sole
quando la luna
morirà nel mio sguardo.

Le mie parole si perderanno
 come polvere nel vento
quando la luna
soffocherà nel mio ultimo respiro.

Non sarà buio
se regalerò un sorriso
a ogni stella
 e lo sguardo al cielo.

Non sarà pianto
se resterà qualche stilla di me
su questa strada che così non si ferma mai.





21 comentaris:

  1. regalar un somriure és la millor petjada possible

    ResponElimina
  2. Jesus, gràcies per la teva visita.
    Un somriure també per a tu.

    ResponElimina
  3. Bella. Le stelle per quel che ne sappiamo sono infinite, basta soltanto trovare quella forza per alzare la testa e non sarà mai buio:-)

    ResponElimina
  4. io sto lentamente guarendo, ma oggi sono dovuta rientrare a lavoro.... quindi.... conto da domani di riprendere anche a scrivere il mio blog.....
    l'influenza mi ha distrutta.... però almeno ora mi sono un po' ripresa.... quindi a presto per la solita vita.... da blogger
    ciaoooooooooo

    ResponElimina
  5. Complimenti. Come al solito ottima la scelta musicale.
    Vale

    ResponElimina
  6. 3my78: grazie EMI. In realtà mi riferisco a quando non ci sarò più fisicamente e la vita scorrerà come sempre anche senza di me.

    Pupottina: sono felice per la tua buona ripresa.Auguri, buon lavoro e buona scrittura.

    Pierluig: grazie...un abbraccio.

    ResponElimina
  7. Jo crec i espero que quedaran moltes gotes de tu en el teu camí i també en el nostre, que anem creuant amb el teu amb plaer de llegir-te.

    ResponElimina
  8. Potser es desfaran
    els teus passos
    però sempre quedarà
    la teva petjada
    ran de camí,i
    la teva mirada
    al mirall de la lluna.

    De les teves paraules
    sempre en viurà
    l'abraçada del teu accent.

    El teu somriure
    (és) serà estels al cel.

    No hi haurà plor
    perquè les llàgrimes
    seran la rosada
    del temps en flor.

    L'abraçada de sempre, en any nou.

    onatge

    ResponElimina
  9. mia cara algherese,
    sono tornato un po a romperti le balle!!!
    e dillo che ti sono mancato! :)

    ResponElimina
  10. Mai morirà la lluna dins la teva mirada, sinó tot al contrari, sempre hi viurà per poder mirar i escriure aquests bells versos que mai es perdran... Com sempre, resto extasiada! Una abraçada!

    ResponElimina
  11. Carme : gràcies..i que els nostres camins puguins sempre creuar-se.Petons

    Onatge. sempre em deixes sense paraules.M'ha agradat el vers "viurà l'abraçada del teu accent"
    I jo t'envio una abraçada molt forta!

    Mat: bentornarto a rompere..rompi pure quando vuoi! Certo che mi sei mancato..MODESTO!

    Cèlia:per a tu una abraçada i una mirada llunar!

    ResponElimina
  12. Carissima, i tuoi versi mi commuovono sempre.

    Sai trasmettere suggestioni ed emozioni intense. La musicalità dei termini attraverso il sapiente quanto spontaneo connubio delle liquide con le vocali è straordinaria.

    Voglio ringraziarti per aver dato la preferenza alla mia "poesia". Anche se non andrà in finale, mi resta l'immensa gratificazione di sapere che è stata apprezzata da una vera Poetessa come te.

    Un abbraccio
    annarita

    ResponElimina
  13. Si, probabilmente lo e

    ResponElimina
  14. Si, probabilmente lo e

    ResponElimina
  15. La ringrazio per intiresnuyu iformatsiyu

    ResponElimina
  16. necessita di verificare:)

    ResponElimina
  17. imparato molto

    ResponElimina
  18. quello che stavo cercando, grazie

    ResponElimina
  19. imparato molto

    ResponElimina
  20. necessita di verificare:)

    ResponElimina
  21. necessita di verificare:)

    ResponElimina