TEMPORAL
Am
la pluja
que
arpegia dins l’aire
sobre
acords de torbament.
Los
núvols que
enguixen
lo cel
amb
esquitxos de fol·lia.
La
veu aspre del vent
que
regala la passió
del
sou cant selvàtic.
La
tempesta que turmenta
lo
silenci de la monotonia.
El
llamp que tenyeix
de
vermell resplendor
lo
cel deprimit.
I
l’afan dins el pit
d’un
respir curt
a
l'espera de l’olvidament infernal…
després
l’electro-xoc del tro.
TEMPORALE
Amo la pioggia
che arpeggia nell’aria
su accordi di inquietudine.
Le nuvole che
scarabocchiano il cielo
con schizzi di follia.
La voce rauca del vento
che regala la passione
del suo canto selvaggio.
La tempesta che tormenta
il silenzio della monotonia.
Il lampo che tinge di
rosso bagliore
il cielo depresso.
E l’affanno nel petto
d’un respiro corto
nell’attesa dell’oblio infernale…
poi l’elettroshock del tuono.
Jo també estimo la pluja.
ResponEliminaSempre escriu un poema natural...
Els núvols grisos i negres
són com els homes a la terra...
Sort que tot viatja
a cavall del vent.
La tempesta estripa la monotonia
i esdevenim llam i tro.
Dins més endins encara
de nosaltres respira el silenci esporuguit... Demà sotirà el sol.
Una abraçada sense tempesta.
onatge
la meva ànima pagesa estima la pluja, però m'anguniegen les tempestes...
ResponEliminaAcí també escoltem aquests dies arpegis de pluja, encara que més que arpegis sembla la tempesta d'una orquestra completa. Pluja a dojo... (i carrers inundats!)
ResponEliminaEls temporals mediterranis ens atreuen i ens espanten.
ResponEliminaSón una mica com la nostra ànima.
bonic poema molt visula i molt sonor...bon ritme, té força, té intesitat...
ResponEliminaUna abraçada.
El temps encara no ha millorat...bufa un fort vent de maestral. Esperem bé pels dies propers.Arribaran aqui (del 23 al 26) des de Catalunya molts germans catalans pels dies del Retrobament
ResponElimina1960/2010
una abraçada de llevant