diumenge, d’agost 29, 2010

Pàgina blanca/ Pagina bianca




PÀGINA BLANCA

Só així cansada,
volgueria dir-te moltes paraules,
però deixaré que una pàgina blanca
enguli cada meu inútil temptativo
de parlar-te encara de mi.
A la fi
el blanc és més lleuger
del gris dels meus pensaments,
del negre de l'amargura mia,
del vermell de les mies culpes.
Si la mia ànima te pareix així fosca,
te restarà almanco aqueixa pàgina blanca.
 Pogueràs omplir-la amb l’il.lusió
d’això que no só.








PAGINA BIANCA

Sono così stanca,
vorrei dirti molte parole,
ma lascerò che una pagina bianca
ingoi ogni mio inutile tentativo
di parlarti ancora di me.
In fin dei conti
il bianco è più leggero
del grigio dei miei pensieri,
del nero della mia amarezza,
del rosso delle mie colpe.
Se la mia anima
ti sembra così scura,
ti resterà almeno questa pagina bianca.
Potrai colmarla con l’illusione
di ciò che non sono.




11 comentaris:

  1. La pàgina blanca
    sempre és una provocació,
    provoca la vida de
    noves paraules,
    de sentiments,
    d'il·lusions...

    La pàgina blanca
    és un camí,
    un viatge
    per escriure,
    sentiments per sembrar...,
    núvols de pluja fèrtil.

    La pàgina blanca
    és el cor que encara
    ha de començar a bategar...,
    és la mirada d'un horitzó nou,
    és el bressol de tot
    el que ha de néixer...

    Des dels estels...
    onatge

    ResponElimina
  2. Hola Cinzia, aprofintant la pàgina blanca...

    "Siguem optimistes. Deixem el pessimisme per a millors temps..."
    Anònim segle XX.

    L'anònim no sóc jo.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  3. La pàgina blanca la podeu omplir amb tots els colors i l'optimisme que desitgeu...:)
    per a mi si...és una provocacio'.
    una abraçada de llum i colors!

    ResponElimina
  4. Em fas pensar que sempre hi ha gent que prefereix fer-se la il·lusió d'allò que no som... a mi em costa dp'entendre, em sembla millor que obrir els ulls i saber com som.

    Ara bé amb una pàgina blanca tothom i pot escriure o llegir el que vol... potser tens raó i sigui una bona opció.

    Jo escriuré, emn aquesta pàgina els pensaments de tots colors, els meus i els teus... millor que no pas només els grisos.

    ResponElimina
  5. M'ha encantat aquest poema, preciós!

    ResponElimina
  6. Jo també vull deixar-te una mica de color sobre el blanc de la teua pàgina.

    ResponElimina
  7. gràcies Novesflor...la ompliré de la vostra màgica amistat!

    ResponElimina
  8. Què més blanc i lleuger que el lliri blanc bressolat per la brisa,
    escrius blau sobre blanc de la teva marina,
    pintes verd sobre blanc de l'esperança
    dibuixes taronja sobre un ocàs
    que retallarà sobre la fosca
    una blanca lluna65

    ResponElimina
  9. grazie Daniele! :)

    Rafel , què dir? El teu poema és millor del meu! gràcies!

    ResponElimina