ESPERANT LA TARDOR
La brisa pessigolleja les palmes
i de besos rients despentina
les blanques dunes de sorra.
Espurneja l’ona sota l’ala del cormorà.
A l’horitzó, placides barques de vela,
saluden ordenades la fi de l’estiu.
Petjades, dibuixen damunt l’arena
el traçat de la vida
que s’atura a descansar
sobre inermes catifes d’algues.
La mà podria fregar
aquella esfera de foc que baixa
a poc a poc plena de pau i calor.
Però resta àlgida i immòbil
com relicte abandonat dins el silenci lunar.
La brisa pessigolleja les palmes
i de besos rients despentina
les blanques dunes de sorra.
Espurneja l’ona sota l’ala del cormorà.
A l’horitzó, placides barques de vela,
saluden ordenades la fi de l’estiu.
Petjades, dibuixen damunt l’arena
el traçat de la vida
que s’atura a descansar
sobre inermes catifes d’algues.
La mà podria fregar
aquella esfera de foc que baixa
a poc a poc plena de pau i calor.
Però resta àlgida i immòbil
com relicte abandonat dins el silenci lunar.
ASPETTANDO L’AUTUNNO
La brezza solletica le palme
e di baci ridenti scompiglia
le bianche dune di sabbia.
Scintilla l’onda sotto l’ala del cormorano.
All’orizzonte placide barche a vela
salutano ordinate la fine dell’estate.
Orme,disegnano sulla sabbia
il tracciato della vita
che si ferma a riposare
su inermi tappeti di alghe.
La mano potrebbe sfiorare
quel globo di fuoco che scende
pian piano carico di pace e calore.
Ma resta algida ed immobile
raccolta nella preghiera della sera
come relitto abbandonato nel silenzio lunare.
La brezza solletica le palme
e di baci ridenti scompiglia
le bianche dune di sabbia.
Scintilla l’onda sotto l’ala del cormorano.
All’orizzonte placide barche a vela
salutano ordinate la fine dell’estate.
Orme,disegnano sulla sabbia
il tracciato della vita
che si ferma a riposare
su inermi tappeti di alghe.
La mano potrebbe sfiorare
quel globo di fuoco che scende
pian piano carico di pace e calore.
Ma resta algida ed immobile
raccolta nella preghiera della sera
come relitto abbandonato nel silenzio lunare.
Ja arriba aviat, la tardor amb les seves postes especials.
ResponEliminaBon dia Carme! jo estimo molt les sensasions que em dona el mes de setembre! de fet és el meu mes!
ResponEliminaUna abraçada
A mi la tardor també m'agrada però encara no la note pròxima.
ResponEliminaTampoc aqui Novesflors! a l'Alguer anem encara a la marina:)
ResponEliminaTé una melanconia i uns colors... quina preciositat, la tardor!
ResponEliminaés un quadre de perfums i colors!
ResponEliminaUna abraçada Cèlia!
A Catalunya comença a ploure molt. Potser demà per la marina, vindran aromes de tardor que faran més dolces i de color caramel les postes de sol als bastions.
ResponEliminaAqui fa encara calor, però el vent ja porta l'aire perfumat de la tardor...
ResponEliminauna abraçada Rafel!
La tardor potser és l'estació més poètica de totes. Amb el permís de les altres tres, que són la mar de poètiques, també, cadascuna a la seva manera.
ResponEliminaM'ha encantat aquest vers:
Espurneja l’ona sota l’ala del cormorà.
Una abraçada i bona tardor.
La tardor sempre arriba.
ResponEliminaEns abraça amb
els seus colors.
Cada fulla és un poema.
El mar és una
safata d’onades.
El sol i la lluna
fan un maridatge de vida.
El silenci és la pau del món.
Quan el sol va a la posta
i es dibuixa als teus ulls,
és un temps màgic.
I quan la lluna es
desvetlla als teus llavis,
ja podem dir que
és temps de tardor...
Des del far, temps de tardor.
onatge
Ciao Lliri
ResponEliminaIn google ho trovato un post del blog che parla il tuo blog. Nel caso in cui non avete ancora visto vi rimando il link.
http://blocdeviatges.blogspot.com/2010/08/poemes-des-de-lalguer.html
Un abbraccio e spero che tu abbia un buon inizio questo autunno!
http://blocdeviatges.blogspot.com/2010/08/poemes-des-de-lalguer.html
ResponEliminaDisculpa, no sé si surt tot el link
http://blocdeviatges.blogspot.com/2010/08/poemes-
ResponEliminades-de-lalguer.html
L'enllaç seria aquest, les dues línies tot seguides
Moltes gràcies Gripaublau! petons
ResponEliminaOnatge, ja ha arribat la tardor i avui la pluja. Guarda'm des del teu far llunyà.una abraçada
Henry the VIII Ciao! Molts gràcies pel link..l'he trobat i m'ha fet molta il.lusio'. llastima però, no he pogut deixar un comentari en aquest blog!
Tard, però arribo a aquesta entrada quan ja som a la Tardor.
ResponEliminaEncara càlida, però les fulles sembla que ja tenen ganes de canviar els seus colors.
Has escrit, com sempre, unes paraules bellíssimes.
I la cançó de la Premiata Forneria Marconi és fantàstica. (I si no recordo malament, en Battiato va fer una versió)
Petonets dolçament tardorals i mediterranis.
;¬)*
Moltes gràcies Barbollaire.
ResponEliminaSi Battiato va fer una versio' d'aquesta canco'...et poso el link.
http://www.youtube.com/watch?v=HtSY13tW5fc
una abraçada