Crateri di sale
sulla nostra via.
Il vento lambiva
i nostri silenzi.
Sospesi tra acqua e cielo
i nostri sguardi.
Cràters de sal
sobre el nostre camí.
El vent llepava
els nostres silencis.
Suspeses entre aigua i cel
les nostres mirades.
Preciós! Preciós!
ResponEliminaExcel·lència poètica!
gràcies fanal blau! :)m'afalagues...
ResponEliminaLes nostres mirades
ResponEliminacom dos nords
sense destí, només
la sal del mar
que ens crema
els llavis...
Des del far una abraçada sense sal...
onatge
estimat Onatge! una abraçada també per a tu! :)
ResponEliminaCom m'agrada com escrius, preciosos poemes
ResponEliminaMoltrs gràcies Carina! :)
ResponElimina