divendres, d’abril 11, 2008

Ahir l’últim salut a Rafael Caria


Ahir l’últim salut a Rafael Caria

L’Alguer plora una de les seves màximes expressions cultural que ha dedicat tota la seva vida a la recerca i l’estudi de la llengua catalana



Txau Rafael!...i gràcies per tot això que has deixat la teva estimada ciutat


4 Comments:

Anonymous novesflors said...

Has vist aquest post, amb els apunts i el vídeo?

http://blocs.mesvilaweb.cat/josepblesa

Crec que t'agradarà.

7:34 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Gràcies Novesflors!

10:19 p. m.  
Blogger Joan deu Peiroton said...

Cinzia, he compres que el regretat Rafael Caria va jogar un paper molt important per la renaixença del català a l'Alguer. Hi ha candidats (o deixebles) per continuar la feina allà?

10:04 a. m.  
Blogger onatge said...

Hola Cinzia, fa dies que no passo per aquí, però avui m'han caigut quatre paraules de la butxaca.


Temps a l’enclusa...


El temps
traspassa
totes les muralles.

Temps
sense temps.
Profunditat
que traspassa
tots els calendaris.

Temps al bressol
de les hores.
A poc a poc
sempre endavant.

Temps a l’enclusa
per forjar la vida.
A la fornal
el tremp de viure.

Temps amb
data de caducitat.
La lluna m’arriba
a les paraules,
es trempen de vida.

M’enlairo fins
el terrat de
les estrelles.
Des d’aquí
veig l’estel
del meu desig.

El poema només és
el cordó umbilical.
Tanco els ulls
i desperto al somni.
La lluna posa
el cap al meu coixí.
Lluna...

onatge, sant Jordi 2008

10:50 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home