dissabte, d’abril 12, 2008

LA MARIPOSA


LA MARIPOSA

En el camí de la vida,
un encontre fatal
a la cantonada del meu cor.
De cop lo  silenci calla lo  tràfic…
un sanglot, un respir i després
bàtits d'ales.
Tu fresc de joventut me mires,
 jo anhel la tua
lleugeresa.
Quantes coses hauria pogut dir….
Tu i jo en un raco' de món
penjats als núvols…
sobreviscuts a lo molioni  de la vida.
Una campana de vidre allunya les veus,
nos preserva dels perills,
 uneix lo cors
però desjuni los nostrus corps
Les mans no…no se poden tocar.
Los morros inflamats besan lo fred vidre…
Tu crisàlide  i jo
mariposa enamorada
que vola vers la colgada del sol.

LA FARFALLA

Nel cammino della vita
un incontro fatale
nel crocevia del mio cuore.
D'un tratto il silenzio zittisce il traffico...
un singhiozzo, un respiro e dopo
battiti di ali.
Tu fresco di gioventù mi guardi,
 io anelo la tua
 spensieratezza.
Quante cose avrei potuto dire...
Tu ed io, soli,
 in un angolo del mondo,
appesi alle nuvole...
sopravvissuti al vortice della vita.
una campana di vetro allontana le voci,
ci preserva dai pericoli,
 unisce i cuori ,
ma scompone i nostri corpi.
Le mani no...non si possono toccare.
Le labbra infiammate baciano il vetro freddo...
Tu crisalide ed io
farfalla innamorata che vola verso l'imbrunire.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Preciós, inquietant, amor llunyà, amor prohibit, amor inaccessible...

Anònim ha dit...

Un poema preciós! Fa ja un temps que llegeixo blog i la veritat és que no decep. Tampoc dic gaire la meva perquè ,en poesia, prefereixo callar i escoltar.
És possible que la imatge sigui una iŀlustració d'en Luís Royo amb els colors invertits?

Anònim ha dit...

L'atzar i el destí i el corrent de les vides de vegades porten camins diferents. Sort que tenim la poesia. El poema, preciós.

Lliri blanc ha dit...

Gràcies Carme i Novesflors.......una perpetua i vana recerca d'una ànima que ens pugui completar......
Benvingut/uda MOZ ho has encertat...l'illustracio' que he busct amb el google és d'en Royo.Quin observador més atent!

saluts

Paolo ha dit...

????????????

Barbollaire ha dit...

Però, però jo en quin món he estat vivint que no coneixia aquest blog tant bell...!!!

Et fa res et vagi visitant i que posi un enllaç a casa meva?

Un petonet dolç ;¬)*

Joan de Peiroton ha dit...
L'autor ha suprimit aquest comentari.
Joan de Peiroton ha dit...

Bellíssima i talentosa poetessa, l'ànima recercada no deu ser molt lluny. I la seua recerca és l'ànima de la poesia.

Anònim ha dit...

Cinzia, deixem dir-te que ja et trobes dins la millor tradició del romanticisme. O al menys dins el primigenis.
Estàs molt creativa!!! Es un honor poder llegir-te.

Anònim ha dit...

Attention! See Please Here

Anònim ha dit...

Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the TV de Plasma, I hope you enjoy. The address is http://tv-de-plasma.blogspot.com. A hug.

Anna ha dit...

T'he decobert avui, i m'ha encantat el teu blog. Poemes preciosos. M'ha agradat tant, que t'he deixat una coseta a lasa meva.

Anònim ha dit...

Em sembla que tindràs la coseta de l'Anna repetida, però no importa, així es veurà que som molts que ens agrada el teu blog. Passa per casa també. Petonets.

Henry The VIII ha dit...

Hola Lliri! Molt maco aquest poema de "To The Twilight".

Salutacions Lliri i dieu-li els italians al Berlusconi que amb aquell color de cabell tenyit tan poc creïble ens espanta.