LA MARIPOSA
En el camí de la vida,
un encontre fatal
a la cantonada del meu cor.
De cop lo silenci calla lo tràfic…
un sanglot, un respir i després
bàtits d'ales.
Tu fresc de joventut me mires,
jo anhel la tua
lleugeresa.
Quantes coses hauria pogut dir….
Tu i jo en un raco' de món
penjats als núvols…
sobreviscuts a lo molioni de la vida.
Una campana de vidre allunya les veus,
nos preserva dels perills,
uneix lo cors
però desjuni los nostrus corps
Les mans no…no se poden tocar.
Los morros inflamats besan lo fred vidre…
Tu crisàlide i jo
mariposa enamorada
que vola vers la colgada del sol.
LA FARFALLA
Nel cammino della vita
un incontro fatale
nel crocevia del mio cuore.
D'un tratto il silenzio zittisce il traffico...
un singhiozzo, un respiro e dopo
battiti di ali.
Tu fresco di gioventù mi guardi,
io anelo la tua
spensieratezza.
Quante cose avrei potuto dire...
Tu ed io, soli,
in un angolo del mondo,
appesi alle nuvole...
sopravvissuti al vortice della vita.
una campana di vetro allontana le voci,
ci preserva dai pericoli,
unisce i cuori ,
ma scompone i nostri corpi.
Le mani no...non si possono toccare.
Le labbra infiammate baciano il vetro freddo...
Tu crisalide ed io
farfalla innamorata che vola verso l'imbrunire.
En el camí de la vida,
un encontre fatal
a la cantonada del meu cor.
De cop lo silenci calla lo tràfic…
un sanglot, un respir i després
bàtits d'ales.
Tu fresc de joventut me mires,
jo anhel la tua
lleugeresa.
Quantes coses hauria pogut dir….
Tu i jo en un raco' de món
penjats als núvols…
sobreviscuts a lo molioni de la vida.
Una campana de vidre allunya les veus,
nos preserva dels perills,
uneix lo cors
però desjuni los nostrus corps
Les mans no…no se poden tocar.
Los morros inflamats besan lo fred vidre…
Tu crisàlide i jo
mariposa enamorada
que vola vers la colgada del sol.
LA FARFALLA
Nel cammino della vita
un incontro fatale
nel crocevia del mio cuore.
D'un tratto il silenzio zittisce il traffico...
un singhiozzo, un respiro e dopo
battiti di ali.
Tu fresco di gioventù mi guardi,
io anelo la tua
spensieratezza.
Quante cose avrei potuto dire...
Tu ed io, soli,
in un angolo del mondo,
appesi alle nuvole...
sopravvissuti al vortice della vita.
una campana di vetro allontana le voci,
ci preserva dai pericoli,
unisce i cuori ,
ma scompone i nostri corpi.
Le mani no...non si possono toccare.
Le labbra infiammate baciano il vetro freddo...
Tu crisalide ed io
farfalla innamorata che vola verso l'imbrunire.
12 comentaris:
Preciós, inquietant, amor llunyà, amor prohibit, amor inaccessible...
Un poema preciós! Fa ja un temps que llegeixo blog i la veritat és que no decep. Tampoc dic gaire la meva perquè ,en poesia, prefereixo callar i escoltar.
És possible que la imatge sigui una iŀlustració d'en Luís Royo amb els colors invertits?
L'atzar i el destí i el corrent de les vides de vegades porten camins diferents. Sort que tenim la poesia. El poema, preciós.
Gràcies Carme i Novesflors.......una perpetua i vana recerca d'una ànima que ens pugui completar......
Benvingut/uda MOZ ho has encertat...l'illustracio' que he busct amb el google és d'en Royo.Quin observador més atent!
saluts
????????????
Però, però jo en quin món he estat vivint que no coneixia aquest blog tant bell...!!!
Et fa res et vagi visitant i que posi un enllaç a casa meva?
Un petonet dolç ;¬)*
Bellíssima i talentosa poetessa, l'ànima recercada no deu ser molt lluny. I la seua recerca és l'ànima de la poesia.
Cinzia, deixem dir-te que ja et trobes dins la millor tradició del romanticisme. O al menys dins el primigenis.
Estàs molt creativa!!! Es un honor poder llegir-te.
T'he decobert avui, i m'ha encantat el teu blog. Poemes preciosos. M'ha agradat tant, que t'he deixat una coseta a lasa meva.
Em sembla que tindràs la coseta de l'Anna repetida, però no importa, així es veurà que som molts que ens agrada el teu blog. Passa per casa també. Petonets.
Hola Lliri! Molt maco aquest poema de "To The Twilight".
Salutacions Lliri i dieu-li els italians al Berlusconi que amb aquell color de cabell tenyit tan poc creïble ens espanta.
Publica un comentari a l'entrada