dijous, de juliol 10, 2008

DAVALLAREM JUNTS


Podeu llegir aquest poema també al blog Personatges itinerants de Carme Rosanas.
Forma part d'una roda poetica d'uns blocaires catalans
http://personatgesitinerants.blogspot.com/


DAVALLAREM JUNTS

Davallarem junts,
anirem a lluny,
més enllà d’aquells monts blavosos
que limiten l’horitzó.
Veurem l’alternar-se
de sols i llunes,
travesserem la nit
per saborejar la dolçor del dia que naix.
Les mans sempre unides,
les estacions diferents
com el color de la nostra pell,
com la nostra terra.
Davallarem junts,
anirem a lluny,
més enllà del mur del plor,
més enllà d' un llit de joia.
Les mans unides
els rostres diferents,
transfigurats en arrugues
de somni i nostàlgia.
Sentirem el desig de sobreviure al viscut
excavant tombes a l’enyor.
Remors d’ones dins les orelles,
fulgor de llum dins els ulls.
Sospirarem i davallarem sempre junts…
DISCENDEREMO INSIEME

Discenderemo insieme,
andremo lontano,
oltre quei monti azzurri
che limitano l’orizzonte.
Vedremo l’alternarsi
di soli e lune,
attraverseremo la notte
per assaporare la dolcezza del giorno che nasce.
Le mani sempre unite,
le stagioni differenti
come il colore della nostra pelle,
come la nostra terra.
Discenderemo insieme,
andremo lontano,
oltre il muro del pianto,
oltre un letto di gioia.
Le mani unite
i volti differenti,
trasfigurati in rughe
di sogno e nostalgia.
Sentiremo il desiderio di sopravvivere al vissuto
scavando tombe al ricordo.
Rumore di onde nelle orecchie,
fulgore di luce negli occhi.
Sospireremo e discenderemo sempre insieme…

15 Comments:

Blogger Striper said...

Les mans sempre unides,Per ue per elles es transment , amor, energia, consol, sempre ben estrenyades ...

5:25 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

M'he recordat del teu post sobre les mans...
gràcies Striper

6:24 p. m.  
Blogger zel said...

"excavant tombes a l'enyor"

Per títol, tota una declaració de principis, una troballa preciosa...

Petons!

1:25 a. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Gràcies Zel i benvinguda!
Aquest poema l'he escrit per l'intercanvi poetic al blog Personatges Itinerants.
Txau

1:34 a. m.  
Blogger onatge said...

Anirem enllà
dels límits de
l'horitzó i de
les limitacions mentals...

Tindrem sempre
un plat a taula
pel sol i la lluna.

Caminarem per la platja
i xerrarem amb les
petxines obertes,
ens asseurem a
les roques i ens
abraçarem amb
les onades...

I quan el far
ens acariciï
els sentits amb
la seva flama
resseguirem abraçats
el camí deixat.

Donarem llibertat
a les llàgrimes
que reposaven en almívar.
Cada arruga és
el vers d'un
poema viscut...

Aclucarem els ulls
i amb diòptries
de nostàlgia
reviurem un món
passat i volgut...

Deixarem que els llavis
tinguin la seva conversa
i nosaltres escriurem
el poema amb la gramàtica
dels nostres cossos...

Tot és possible
en absència
de la realitat...


Salut.
onatge

-gràcies pel teu comentari a personatges itinerants, és veritat que feia temps que no venia, o més ben dit, venia però no deixava res... Vaig pensar que havia d'estar un temps sense dir res-

11:33 a. m.  
Blogger Lliri blanc said...

ONATGE! bentornat !i ho has fet en gran estil , en la manera millor...és a dir amb les teves paraules.
Respecto els teus silencis però vull dir-te que ets sempre el bevingut al meu blog.
El teu poema és precios..perquè no l'envies a Personatges itinerant com he fet jo amb el meu que serà publicat entre pocs dies?
una abraçada

12:38 p. m.  
Blogger Cèlia said...

L'alternança de sols i llunes és una imatge preciosa per referir-se al pas dels dies.
Arrugues de somni i nostàlgia, el pas del temps! El temps mai perdut perquè davallarem junts... Com sempre, preciós!

5:14 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

gràcies Cèlia per escoltar la musica del temps que passa...
petons

7:24 p. m.  
Anonymous gripaublau said...

Oh, quin poema més bell. I ara m'has fet descobrir personatges itinerants, vaig a donar-hi un cop d'ull.

6:41 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

gràcies Gripaublau.
Apunta't també tu a aquesta roda poetica

9:49 p. m.  
Blogger El veí de dalt said...

M'ha encantat. Però ja t'ho havia dit...

1:05 a. m.  
Blogger Henry The VIII said...

Molt maco tot això Giglio. Em recorda el títol a l'himne del Liverpool: you'll never walk alone (tu no caminaras mai sola) Petons!

1:14 a. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Vei, moltes gràcies i benvingut almeu blog!
Henry, veig que millores de dia en dia el teu italià. Poliglotta!

7:55 a. m.  
Anonymous Daniele Verzetti, il Rockpoeta said...

bellisima e sono riuscito a capirne molti passaggi anche letteralmente non solo per il senso.

Gràces!!!!

11:34 a. m.  
Anonymous Daniele Verzetti, il Rockpoeta said...

Errata Corrige: Gràcies!

Ciao
Daniele

12:15 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home