Podeu llegir aquest poema també al blog Personatges itinerants de Carme Rosanas.
Forma part d'una roda poetica d'uns blocaires catalans
http://personatgesitinerants.blogspot.com/
Forma part d'una roda poetica d'uns blocaires catalans
http://personatgesitinerants.blogspot.com/
DAVALLAREM ENSIEME
Davallarem ensieme,
aniguerem a lluny,
més enllà d’aquells monts blaus
que limiten l’horitzó.
Veurem l’alternar-se
de sols i llunes,
atravesarem la nit
per gosar la dolçor del dia que naix.
Les mans sempre unides,
les estajons diferents
com lo color de la nostra pell,
com la nostra terra.
Davallarem ensieme,
aniguerem a lluny,
més enllà del mur del plor,
més enllà d' un llit de joia.
Les mans unides
les cares diferents,
transfigurades en rugues
de somni i nostàlgia.
Sentirem el desig de sobreviure al viscut
excavant tombes als records.
Remors d’ondes dins les orelles,
fulgor de llum dins els ulls.
Sospirarem i davallarem sempre enesieme…
Davallarem ensieme,
aniguerem a lluny,
més enllà d’aquells monts blaus
que limiten l’horitzó.
Veurem l’alternar-se
de sols i llunes,
atravesarem la nit
per gosar la dolçor del dia que naix.
Les mans sempre unides,
les estajons diferents
com lo color de la nostra pell,
com la nostra terra.
Davallarem ensieme,
aniguerem a lluny,
més enllà del mur del plor,
més enllà d' un llit de joia.
Les mans unides
les cares diferents,
transfigurades en rugues
de somni i nostàlgia.
Sentirem el desig de sobreviure al viscut
excavant tombes als records.
Remors d’ondes dins les orelles,
fulgor de llum dins els ulls.
Sospirarem i davallarem sempre enesieme…
DISCENDEREMO INSIEME
Discenderemo insieme,
andremo lontano,
oltre quei monti azzurri
che limitano l’orizzonte.
Vedremo l’alternarsi
di soli e lune,
attraverseremo la notte
per assaporare la dolcezza del giorno che nasce.
Le mani sempre unite,
le stagioni differenti
come il colore della nostra pelle,
come la nostra terra.
Discenderemo insieme,
andremo lontano,
oltre il muro del pianto,
oltre un letto di gioia.
Le mani unite
i volti differenti,
trasfigurati in rughe
di sogno e nostalgia.
Sentiremo il desiderio di sopravvivere al vissuto
scavando tombe ai ricordi.
Rumore di onde nelle orecchie,
fulgore di luce negli occhi.
Sospireremo e discenderemo sempre insieme…
Discenderemo insieme,
andremo lontano,
oltre quei monti azzurri
che limitano l’orizzonte.
Vedremo l’alternarsi
di soli e lune,
attraverseremo la notte
per assaporare la dolcezza del giorno che nasce.
Le mani sempre unite,
le stagioni differenti
come il colore della nostra pelle,
come la nostra terra.
Discenderemo insieme,
andremo lontano,
oltre il muro del pianto,
oltre un letto di gioia.
Le mani unite
i volti differenti,
trasfigurati in rughe
di sogno e nostalgia.
Sentiremo il desiderio di sopravvivere al vissuto
scavando tombe ai ricordi.
Rumore di onde nelle orecchie,
fulgore di luce negli occhi.
Sospireremo e discenderemo sempre insieme…
15 comentaris:
Les mans sempre unides,Per ue per elles es transment , amor, energia, consol, sempre ben estrenyades ...
M'he recordat del teu post sobre les mans...
gràcies Striper
"excavant tombes a l'enyor"
Per títol, tota una declaració de principis, una troballa preciosa...
Petons!
Gràcies Zel i benvinguda!
Aquest poema l'he escrit per l'intercanvi poetic al blog Personatges Itinerants.
Txau
Anirem enllà
dels límits de
l'horitzó i de
les limitacions mentals...
Tindrem sempre
un plat a taula
pel sol i la lluna.
Caminarem per la platja
i xerrarem amb les
petxines obertes,
ens asseurem a
les roques i ens
abraçarem amb
les onades...
I quan el far
ens acariciï
els sentits amb
la seva flama
resseguirem abraçats
el camí deixat.
Donarem llibertat
a les llàgrimes
que reposaven en almívar.
Cada arruga és
el vers d'un
poema viscut...
Aclucarem els ulls
i amb diòptries
de nostàlgia
reviurem un món
passat i volgut...
Deixarem que els llavis
tinguin la seva conversa
i nosaltres escriurem
el poema amb la gramàtica
dels nostres cossos...
Tot és possible
en absència
de la realitat...
Salut.
onatge
-gràcies pel teu comentari a personatges itinerants, és veritat que feia temps que no venia, o més ben dit, venia però no deixava res... Vaig pensar que havia d'estar un temps sense dir res-
ONATGE! bentornat !i ho has fet en gran estil , en la manera millor...és a dir amb les teves paraules.
Respecto els teus silencis però vull dir-te que ets sempre el bevingut al meu blog.
El teu poema és precios..perquè no l'envies a Personatges itinerant com he fet jo amb el meu que serà publicat entre pocs dies?
una abraçada
L'alternança de sols i llunes és una imatge preciosa per referir-se al pas dels dies.
Arrugues de somni i nostàlgia, el pas del temps! El temps mai perdut perquè davallarem junts... Com sempre, preciós!
gràcies Cèlia per escoltar la musica del temps que passa...
petons
Oh, quin poema més bell. I ara m'has fet descobrir personatges itinerants, vaig a donar-hi un cop d'ull.
gràcies Gripaublau.
Apunta't també tu a aquesta roda poetica
M'ha encantat. Però ja t'ho havia dit...
Molt maco tot això Giglio. Em recorda el títol a l'himne del Liverpool: you'll never walk alone (tu no caminaras mai sola) Petons!
Vei, moltes gràcies i benvingut almeu blog!
Henry, veig que millores de dia en dia el teu italià. Poliglotta!
bellisima e sono riuscito a capirne molti passaggi anche letteralmente non solo per il senso.
Gràces!!!!
Errata Corrige: Gràcies!
Ciao
Daniele
Publica un comentari a l'entrada