DERROTA
Plouen ulls sobre la terra
ja humida de derrota.
El cel és tancat i boirós,
fusells ressonen dins la vall
i parlen de tardor.
Ànimes salvatges s’uneixen
Dins l’abraçada del bosc.
La derrota atemoreix,
la sensació d’impotència trasbalsa
i la tristor senyala
l’avançada de l’enemic.
Proejctils travessen el cor,
paraules trencan els somnis,
tiràns capturen respirs.
Vindrà l’hivern que congelarà el dolor,
sereu miserables i despullats com la terra.
Oblidarem les joies desil.lusionades
quan sobre els vostres passos pesats
tornaran a créixer les flors.
Plouen ulls sobre la terra
ja humida de derrota.
El cel és tancat i boirós,
fusells ressonen dins la vall
i parlen de tardor.
Ànimes salvatges s’uneixen
Dins l’abraçada del bosc.
La derrota atemoreix,
la sensació d’impotència trasbalsa
i la tristor senyala
l’avançada de l’enemic.
Proejctils travessen el cor,
paraules trencan els somnis,
tiràns capturen respirs.
Vindrà l’hivern que congelarà el dolor,
sereu miserables i despullats com la terra.
Oblidarem les joies desil.lusionades
quan sobre els vostres passos pesats
tornaran a créixer les flors.
SCONFITTA
Piovono occhi sulla terra
già umida di sconfitta.
Il cielo è chiuso e nebbioso,
fucili risuonano nella valle
e parlano d’autunno.
Anime selvagge si uniscono
nell’abbraccio del bosco.
La sconfitta intimorisce,
il senso di impotenza sbigottisce,
la tristezza scandisce
l’incedere del nemico.
Proiettili attraversano il cuore,
parole spezzano i sogni,
tiranni catturano respiri.
Verrà l’inverno che congelerà il dolore,
sarete squallidi e nudi come la terra.
Oblieremo le deluse gioie
quando sui vostri passi pesanti
cresceranno nuovamente i fiori.
Piovono occhi sulla terra
già umida di sconfitta.
Il cielo è chiuso e nebbioso,
fucili risuonano nella valle
e parlano d’autunno.
Anime selvagge si uniscono
nell’abbraccio del bosco.
La sconfitta intimorisce,
il senso di impotenza sbigottisce,
la tristezza scandisce
l’incedere del nemico.
Proiettili attraversano il cuore,
parole spezzano i sogni,
tiranni catturano respiri.
Verrà l’inverno che congelerà il dolore,
sarete squallidi e nudi come la terra.
Oblieremo le deluse gioie
quando sui vostri passi pesanti
cresceranno nuovamente i fiori.
Enviat d'en Onatge :
De la derrota en naixerà
la llavor de l'esperança
d'una nova vida,
una nova il·lusió.
Els fusells sempre
són una mala aixada
només caven tombes de mort...
Totes les ànimes bones
faran una gran abraçada
i encerclaran a l'enemic.
Després de l'hivern
vindrà la nostra primavera
fondrà neus i freds.
Serem veu i clam
sembrat en terra bona.
La tristesa també
tindrà la seva tardor.
Serem flama del mateix foc...
Enviat de Cèlia:
de l'esperança nascuda
s'uniran les cordes
contra els miserables.
Cels enfosquits
cridaran noves ànimes
hivernals i solitàries
fins que arribi,de nou,
seguint el seu cicle,
la primavera,el sol,la pluja,
l'amor,la solitud,la pluja.
De nou, els projectils
capturaran l'angoixa- oprimida
encara-dels vostres cors.
I una flor vermella
s'obrirà de cop.
Enviat del Rockpoeta:
CORAZONES DE TRAPO
No hay Esperanza
Derrota y muerte
Com en corazones de trapo
No hay esperanza
E ti preleveranno dal nulla
Senza potersi voltare indietro.
E senza più poter alzare lo sguardo
Verso il futuro.
Un soffio
Il Buio.
DANIELE VERZETTI, ROCKPOETA