diumenge, de gener 27, 2008

HOLOCAUST...


HOLOCAUST

Sota els ulls distrets del món
es consuma l’immensa tràgedia.
El cel és baix,
gravida d’horrors plora la lluna.
Surt el camió del destí,
grinyolen les roderes,
ploren els nens separats dels pares.
Mans que busquen mans,
cors que busquen calor.
Carretons bruts de sang,
d’abusos, de mort.
On naix l’odi
naixen flors de sang,
el fred acompanya les hores,
l’esperança és un tebi raig de sol.

AUSCHWITZ ( Cançó de Guccini I Nomadi)...



AUSCHWITZ ( Cançó de Guccini I Nomadi)

He mort amb altres cent,
he mort que era un nen,
passat per la xemeneia
i ara sóc en el vent i ara sóc en el vent.
A Auschwitz hi havia la neu,
el fum pujava lent
en el fred dia d’hivern
i ara sóc en el vent i ara sóc en el vent.
A Auschwitz moltes persones
però només un gran silenci
És estrany no puc encara
Somriure aquí en el vent a Somriure aquí en el vent.
Pregunto com pot l’home
matar un seu germà
però som a milions
en pols aquí en el vent,en pols aquí en el vent.
Encara trona el canó
i encara no és contenta
de sang la bèstia humana
I encara ens condueix el vent ,encara ens condueix el vent.
Pregunto quan serà
que l’home podrà apprendre
a viure sense matar
i el vent cessarà i el vent cessarà.
I el vent cessarà………..

divendres, de gener 25, 2008

FRÍVOL...


FRÍVOL

T’agrada la fauna de belles dones.
N’hi ha de moltes varietats al món.
La bellesa, és mascara fugaç
d’un tresor fràgil i fàcil de perdre.
Llamp que fuig, flor que perd el seu color,
Culte d’allò fals se te’n tornarà
record del més fràgil orgull perdut.
El dia mor i la llum d’ incertesa
embolcalla el teu frívol pensament.

dimecres, de gener 23, 2008

FUGA PER LA LLIBERTAT...


FUGA PER LA LLIBERTAT

Caminarem tots mà dins la mà,
diferents i units.
Plorarem llàgrimes del mateix color
sobre rostres sense cap nom.
Les mans lligades d’amor,
nus els cossos de lliure veu armats.
En nits sense ombres,
el lament dels oprimits cridarà
paraules senzilles per no oblidar l’horror.
Justícia i llibertat
ens ensenyaran el camí.
Fuga per la libertà
Cammineremo tutti mano nella mano,
differenti e uniti.
Piangeremo lacrime dello stesso colore
sopra volti senza nome.
Le mani legate d'amore,
nudi i corpi di libera voce armati.
In notti senza ombre,
il lamento degli oppressi criderà
parole semplici per non dimenticare l'orrore.
Giustizia e libertà
ci mostreranno il cammino.

dilluns, de gener 21, 2008

EXCURSIÓ THARROS –SINIS...




EXCURSIÓ THARROS –SINIS

Surtida des de la plaça de la Pau a les vuit.
Després del fantàstic recorregut ran la mar l’Alguer Bosa,primera etapa a Cuglieri ( l’hereu de la romana Gúrulis Nova ) un poble que s’erigeix suggestiu sobre una altura coronada de la seva catedral.
La costa a l’ovest d’Oristany, alta i plena de roques al nord, desdevé baixa i arenosa al centre i al sud i plena d’estanys ( l’estany Sale Porcu, de Cabras, de Santa Giusta ).Aquí es troba la península del Sinis que acaba amb el promontori Capo S.Marco i el golf d’Oristany. En aquesta península hi ha les ruïnes de Tharros, antiga ciutat fundada pels Fenicis al segle VII a.c.,que es va ingrandir sota els Cartaginèsos i els Romans.Fortificada durant l’edat bizantina, va continuar a viure amb dificultats fins al segle IX d.c..Va ser abandonada a causa dels sovints atacos dels sarraïns.Al 1070 el jutge d’Arborea la va declarar oficialment morta.La torre de S.Joan, una de les 80 erigides per Filippo II d’Aragó entre el 1580 i el 1610, domina les ruïnes de l’Acròpoli, de dos edificis termals,uns temples i el baptisteri d’una esglesia paleocristiana.Les ruïnes es prolonguen fins i tot dins les aigües de la mar.
Aquesta franja de terra àrida, condueix fins a l’antiga i solitaria esglesia de S.Joan de Sinis del segle IX-X amb una cúpula tosca i un interior de rude sensilleza.
Escampats per tota la península, un centenar de núrags ( tipus de monuments prehistòrics en forma de torre, anàlegs al talaiot) parlen a un cel tan blau que trenca el respir.Li respon la mar amb les restes d’un tros de terra desaparegut dins l’aigua, és a dir l’escull del Català i l’Illa del Mal di Ventre, que es troben al front del golf d’Oristany.
Entre les roques i la vegetació, una guineu descansa gaudint del sol a prop del cau. Espavilada! Quin lloc més agradable podia escollir?!

dimecres, de gener 16, 2008

PARTIR...


PARTIR

Mama…….he d’anar.
El meu cor sent més d’això que pugui dir.
Trist l’adéu que ens separa,
una altra abraçada amb ulls plorosos.
Els teus braços m’envolten,
els teus ulls perduts sobre els equipatges acumulats.
Tornaré com trèmula espurna sobre la neu
o com tendre maragda de les primeres herbes.
Amorosa, tacita, em mires…
Oh benèfica imatge que endolceix
el meu aspre camí!
El cotxe s’allunya i es perd
pel carrer llarg i infinit.
Les mans s’agiten per saludar,
les paraules es trencan en el vent.
Fins que el meu cor tindrà un pàlpit d’afecte,
un bufec de vida, cantaré el meu amor per tu,
que ets el poema de la vida!

diumenge, de gener 13, 2008

EL CASTELL DE PAPER...


EL CASTELL DE PAPER
Princesa d’un castell de paper.
Trist memòria de temps remots.
Cor enderrocat que domina l’altura.
El camí s’ha esvaït, queda l’esbarzer a les mans.
Lluny fulgor de cuirasses lluents,
trenes daurades de cavalls neguitejants,
suspirs de dames i cavallers cortesos.
A la vall l’eco del plor de la princesa.
Gemecs ofegats d’un tendre somni.

IL CASTELLO DI CARTA

Principessa di un castello di carta.

Triste memoria di tempi passati.

Cuore abbattuto che domina l’altura.

Il sentiero è svanito, resta il rovo tra le mani.

Lontano fulgore di lucenti corazze

Trecce dorate di cavalli scalpitanti

Sospiri di dame e cavalieri cortesi.

Nella valle l’eco del pianto della principessa.

Gemiti soffocati di un tenero sogno.

dimecres, de gener 09, 2008

LA NEU...


LA NEU

En el fred sa i punxent,
entre els relleus endolcits per la blanca neu,
vola el tÍmid pit-roig.
Els arbres amb càndids arabescs,
s’emocionen al seu passatge.
Hi ha tant silenci en l’aire,
només el soroll del passos enfonsats
dins el mantell tou.
Voltejo entre lentes papallones
que tot tornen immaculat.
Una mirada al cel de plom fos,
al paisatge que no puc reconeixer,
al vol cansat dels flocs cap al terra,
al seus morir dins el rierol.
Tot és il.limitat i irreal
en aquest estrany blancor.
Em perdo en jocs de llum,
dins la fascinació del somni,
entre arbres de sucre i camins de nata
que conviden a l’alegria i
sedueixen la curiositat i l'il.lusió.
El gentil pit-roig s’apropa buscant aliments,
lliure i colorat improvisa un màgic missatge.
Pogués el meu cant unir-se al seu!
Al voltant neva el silenci,
la terra descansa la seva llavor
i calla el meu cor.

LA NEVE

Nel freddo sano e pungente,

tra i rilievi addolciti dalla bianca neve,

vola il timido pettirosso.

Gli alberi con candidi arabeschi

si emozionano al suo passaggio.

C’è tanto silenzio nell’aria,

solo il rumore dei passi affondati

nel morbido manto.

Volteggio tra lente farfalle

che rendono tutto immacolato.

Uno sguardo al cielo di piombo fuso,

al paesaggio che non riesco a distinguere,

al volo stanco dei fiocchi verso la terra,

al loro morire nel ruscello.

Tutto è illimitato ed irreale

in questo strano biancore.

Mi perdo in giochi di luce,

nel fascino del sogno,

tra alberi di zucchero e sentieri di panna

che invitano all’allegria

e seducono la curiosità el’ illusione.

Il gentile pettirosso si avvicina cercando da mangiare,

libero e colorato improvvisa un magico messaggio.

Potesse il mio canto unirsi al suo!

D’intorno nevica il silenzio,

la terra culla il suo seme

e zittisce il mio cuore.