diumenge, de gener 27, 2008

HOLOCAUST...



HOLOCAUST

A sota los ulls distraȉts del món
se consumi l’immensa tràgedia.
El cel és baix,
emprenyada d’horror plora la lluna.
Surti lo càmion del destí,
olquiden los vagons aganxats u a l'altre,
ploren los minyons separats dels pares.
Mans que busquen mans,
cors que busquen calor.
Carros bruts de sang,
d’abusos, de mort.
Ont naix l’odi
naixen flors de deseperació,
el fred acompanya les hores,
l’esperança és un tebiu raig de sol.




OLOCAUSTO


Sotto gli occhi distratti del mondo
si consuma l'immane tragedia.
Il cielo è basso,
pregna d'orrore piange la luna.
Parte il camion del destino,
stridono i vagoni agganciati uno all'altro,
piangono i bambini separati dai genitori.
Mani che cercano mani,
cuori che cercano calore.
Carri sporchi di sangue,
di abusi, di morte.
Dove nasce l'odio
nascono fiori di disperazione,
il freddo accompagna le ore,
la speranza è un tiepido raggio di sole.








4 comentaris:

Joan de Peiroton ha dit...

Així va ser...

Anònim ha dit...

Un alenar difícil...

Lliri blanc ha dit...

Joan, Jacob (tothom amb la J avui)
sou sempre els benvinguts!

Anònim ha dit...

Passa't pel meu bloc, que hi tens un premi!