HOLOCAUST
A
sota los ulls distraȉts
del món
se
consumi l’immensa tràgedia.
El
cel és baix,
emprenyada
d’horror plora la lluna.
Surti
lo càmion del destí,
olquiden
los vagons aganxats u a l'altre,
ploren
los minyons separats dels pares.
Mans
que busquen mans,
cors
que busquen calor.
Carros
bruts de sang,
d’abusos,
de mort.
Ont
naix l’odi
naixen
flors de deseperació,
el
fred acompanya les hores,
l’esperança
és un tebiu raig de sol.
OLOCAUSTO
Sotto
gli occhi distratti del mondo
si
consuma l'immane tragedia.
Il
cielo è basso,
pregna
d'orrore piange la luna.
Parte
il camion del destino,
stridono
i vagoni agganciati uno all'altro,
piangono
i bambini separati dai genitori.
Mani
che cercano mani,
cuori
che cercano calore.
Carri
sporchi di sangue,
di
abusi, di morte.
Dove
nasce l'odio
nascono
fiori di disperazione,
il
freddo accompagna le ore,
la
speranza è un tiepido raggio di sole.
4 comentaris:
Així va ser...
Un alenar difícil...
Joan, Jacob (tothom amb la J avui)
sou sempre els benvinguts!
Passa't pel meu bloc, que hi tens un premi!
Publica un comentari a l'entrada