dissabte, d’abril 10, 2010

senyalacció al xxiv concurs de poesia sarda Antoni Andria Cucca de Ossi







L’ALBA D’UN NOU DIA
En un moment d’amargor
amago les meves llàgrimes
cobrint la cara amb una manta.
Ajaguda al llit
intento buscar confort
dins la foscor que m’envolta.
Quin és el confí
entre viure i morir?
Ofego les meves ansies dins les tenebres
allunyant-me de la resta del món.
Però,com la nit
anhela la llum de la lluna,
també els ulls
esperen un somriure solar,
s’inebrien d’un raig lluent.
Sóc immòbil aquí
a dos passos de l’oblit,
celada dins la mata ombrívola
amb la por de la flor
que sa d’anar perdent el seu color.
Si les mans s’acaricien
encara dins la penombra,
serà més suau tremolar
en la brisa d’un nou dia

L’ALBA D’ UN NUOVO GIORNO
In un momento di amarezza
nascondo le mie lacrime
coprendo il volto con una coperta.
Sdraiata sul letto
provo a trovare conforto
nel buio che mi avvolge.
Qual è il confine
tra vivere e morire?
Affogo le mie ansie nelle tenebre
allontanandomi dal resto del mondo.
Ma,come la notte
anela la luce della luna,
anche gli occhi
aspettano un sorriso solare,
s’inebriano di un raggio lucente.
Sono immobile qui
a due passi dall’oblio,
celata nell’ombroso cespuglio,
con la paura del fiore
che sa di perdere il suo colore.
Se le mani si accarezzano
ancora nella penombra,
sarà più dolce rabbrividire
nella brezza di un nuovo giorno.



7 Comments:

Blogger onatge said...

L'autor ha eliminat aquest comentari.

11:08 p. m.  
Blogger onatge said...

Un bon poema Cinzia, no el vull espatllar amb un intent de poema meu instantani. Entre excursions i concursos...

Una abraçada.
onatge

11:09 p. m.  
Blogger novesflors said...

La por de la flor...

m'agrada aquesta personificació.

11:45 p. m.  
Blogger Rafel said...

Fins i tot les fotografies
han posat penombra al poema. Però a diferència dels trofeus que dibuixen la seva silueta, el premi després la nit serà el dia.

5:34 p. m.  
Anonymous Jacme said...

hola cinzia!

si entres aquí:
http://www.basar.cat/?p=1223

potser et trobaràs alguna cosa que et farà gràcia.

fins aviat!

10:27 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Gràcies a tots!

Jacme aquell que m'has fet és un regal que m'ha donat molta il.lusio'!!! :)una emocio' fins a les llàgrimes...

11:48 p. m.  
Anonymous Jacme said...

m'alegra molt que t'hage agradat. sempre que faig un podcast em queda la recança de si a l'autor no li agrada... i és un goig veure que t'ha agradat!

a vore si d'esta manera hi ha encara més gent que coneix que hi ha poemes que venen "des de l'alguer"

una besada!

9:47 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home