dimecres, de març 31, 2010

EXCURSIó SEDILO/ VALL DEL TIRSO

















































http://it.wikipedia.org/wiki/Sedilo


Sedilo (sard Sèdilo) és un municipi italià, dins de la província d'Oristany. L'any 2007 tenia 2.445 habitants. Es troba a la regió de Barigadu. Limita amb els municipis d' Aidomaggiore, Bidonì, Dualchi (NU), Ghilarza, Noragugume (NU), Olzai (NU), Ottana (NU) i Sorradile.

dimecres, de març 24, 2010

Teranyines dins la nit/ Ragnatele nella notte Mencio al premi de poesia sarda "A PES DE SANTU PADRE" BORTIGALI



TERANYINES DINS LA NIT
Esquerdes sobre els murs
dins el fosc silenci.
Paraules callades,respirs ofegats…
L’afany dins el pit
d’una tremolor cansada.
El lliri selvàtic
estripat a la sorra,
reclina el cap derrotat.
El mussol ara riudins la nit inquieta.
Teranyines de llàgrimes dins els ulls.
Es bressa l’aranya
sobre un raig de lluna.
L’incertesa del demà
és la mossegada que destrossa la carn.
Els pensaments són
esquerdes sobre els murs
dins el silenci més amarg.

RAGNATELE NELLA NOTTE
Crepe sui muri
del nero silenzio.
Parole taciute,respiri soffocati…l
’affanno nel pettodi un brivido stanco.
Il giglio selvatico
strappato alla sabbia,
reclina il capo sconfitto.
Il gufo ora ridenella notte inquièta.
Ragnatele di lacrime negli occhi.
Dondola il ragno
su un raggio di luna.
L’incertezza del domani
è il morso che dilania la carne.
I pensieri son crepe sui muri
nel silenzio più amaro.

diumenge, de març 07, 2010

4°Concurs de poesia sarda Sàsser Li Punti menció d'honor
















A LA MEVA ILLA
Un jardí preciós la meva illa
la quietud i el perfum selvatge
d’un entorn tancat que brilla
un sol que pinta d’or el paisatge.
Memòries d’antiga gent gronxades
en el vent de maestral com un estel
que no siguin oblidades
i per sempre reflectides al mirall del cel.
Dins el cor d’aquesta serra
ploren pedres de soledat
la veu de boca de la terra
desperta l’intima veu de llibertat.
Miro amb respecte aquest encant
el seu cos generós d’herba blonda
amb l’ull curiós d’un enfant
llum d’esperança dins la calma de l’onda.

ALLA MIA ISOLA

( la traduzione purtroppo non rispetta la rima)
Un giardino prezioso la mia isola
la quiete e il profumo selvaggio
d’un intorno che brilla
un sole che dipinge d’oro il paesaggio.
Memorie d’antica gente dondolate
nel vento di maestrale come un aquilone
che non siano mai dimenticate
e per sempre riflesse nello specchio del cielo.
Nel cuore di questa catena di monti
piangono pietre di solitudine
la voce di bocca della terra
risveglia l’intima voce di libertà.
Guardo con rispetto questo incanto
il suo corpo generoso d’erba bionda
con l’occhio curioso di un bimbo
luce di speranza nella calma dell’onda.



dimarts, de març 02, 2010

recital dedicat a les dones dilluns 8 de març 20.30















(Alda Merini)

(...) Riottosa a ogni tipo di amore
sei entrato tu a invadere il mio silenzio
e non so dove tu abbia visto le mie carni
per desiderarle tanto.
E non so perché tu abbia avuto il mio corpo
per poi andartene
con il grido dell'ultima morte.
Se mi avessi strappato il cuore
o tolto l'unico arto che mi fa male
o scollato le mie giunture
non avrei sofferto tanto
come quando tu un giorno insperato
mi hai tolto la pelle dell'anima.




























…Rebel a tot tipus d’amor
has entrat a envair el meu silenci
I no sé on has vist les meves carns
per desitjar-les tant.
I no sé perquè has tingut el meu cos
per després anar-te’n
amb el crit de l’última mort.
Si m’haguessis estripat el cor
o tret l’únic membre que em dol
o separat les meves juntures
no hauria patit tant
com quan tu un dia inesperat
em vas treure la pell de l’ànima.

ALDA MERINI
(traducció d’ Anna Cinzia Paolucci)