(Alda Merini)
(...) Riottosa a ogni tipo di amore
sei entrato tu a invadere il mio silenzio
e non so dove tu abbia visto le mie carni
per desiderarle tanto.
E non so perché tu abbia avuto il mio corpo
per poi andartene
con il grido dell'ultima morte.
Se mi avessi strappato il cuore
o tolto l'unico arto che mi fa male
o scollato le mie giunture
non avrei sofferto tanto
come quando tu un giorno insperato
mi hai tolto la pelle dell'anima.
(...) Riottosa a ogni tipo di amore
sei entrato tu a invadere il mio silenzio
e non so dove tu abbia visto le mie carni
per desiderarle tanto.
E non so perché tu abbia avuto il mio corpo
per poi andartene
con il grido dell'ultima morte.
Se mi avessi strappato il cuore
o tolto l'unico arto che mi fa male
o scollato le mie giunture
non avrei sofferto tanto
come quando tu un giorno insperato
mi hai tolto la pelle dell'anima.
…Rebel a tot tipus d’amor
has entrat a envair el meu silenci
I no sé on has vist les meves carns
per desitjar-les tant.
I no sé perquè has tingut el meu cos
per després anar-te’n
amb el crit de l’última mort.
Si m’haguessis estripat el cor
o tret l’únic membre que em dol
o separat les meves juntures
no hauria patit tant
com quan tu un dia inesperat
em vas treure la pell de l’ànima.
ALDA MERINI
(traducció d’ Anna Cinzia Paolucci)
has entrat a envair el meu silenci
I no sé on has vist les meves carns
per desitjar-les tant.
I no sé perquè has tingut el meu cos
per després anar-te’n
amb el crit de l’última mort.
Si m’haguessis estripat el cor
o tret l’únic membre que em dol
o separat les meves juntures
no hauria patit tant
com quan tu un dia inesperat
em vas treure la pell de l’ànima.
ALDA MERINI
(traducció d’ Anna Cinzia Paolucci)
3 comentaris:
M'agrada el poema, tot i que no comparteixo això "d'un dia". El dia de la dona el de la mare el del pare el te la terra el de l'aigua el de l'oblit..., crec en el dia a dia. Però repeteixo, el poema m'agrada. L'any passat per aquesta època vaig escriure aquest.
Esdevinc
mar i onatge
quan m’aculls,
també si em rebutges.
No vull ser mai
un abordatge
ni un esclavatge.
Només ser el
vent del camí,
el pètal de la flor,
una flama
del foc,
una gota
de la rosada,
una lletra
del poema,
una guspira
de llum
en la boira.
Omplir amb tu
la copa i brindar
amb aigua de lluna.
Ser la petita ombra
quan vulguis reposar.
Que la carícia
floreixi a dos.
A la mateixa
barca, dos rems...
onatge
El dia 8 de març ja t'escriure el que he compost aquest any...
Una abraçada.
onatge
El 8 de març és en realitat tot l'any, però ,ara per ara, continua sent una data imprescindible.
D'acord amb el poema d'Onatge.
També tinc un article preparat sobre el significat d'aquest dia.
Estic dacord amb tu Onatge, no hi ha de ser només un dia, però aquest recital és fa tot els dilluns .S'anomena I lunedi con la poesia" i per aquesta ocasio' es llegiran poemes de dones i per les dones amb un omenatge a Alda Merini una autora italiana que ha mort fa poc de temps.
El teu poema m'agrada molt.Vull demanar-te el permis de poder-lo llegir diumenge proper a un altre recital després de la visio' d'una pelicula en català(dient que és el teu, Onatge o...)
Gràcies també a Rafel...espero poder llegir aviat el teu article
una abraçada
Publica un comentari a l'entrada