dissabte, d’agost 20, 2011

............


Crateri di sale

sulla nostra via.

Il vento lambiva

i nostri silenzi.

Sospesi tra acqua e cielo

i nostri sguardi.


Cràters de sal

sobre el nostre camí.

El vent llepava

els nostres silencis.

Suspeses entre aigua i cel

les nostres mirades.

6 Comments:

Blogger fanal blau said...

Preciós! Preciós!
Excel·lència poètica!

12:10 a. m.  
Blogger Lliri blanc said...

gràcies fanal blau! :)m'afalagues...

2:33 p. m.  
Blogger onatge said...

Les nostres mirades
com dos nords
sense destí, només
la sal del mar
que ens crema
els llavis...

Des del far una abraçada sense sal...
onatge

3:31 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

estimat Onatge! una abraçada també per a tu! :)

2:36 p. m.  
Blogger carina said...

Com m'agrada com escrius, preciosos poemes

4:22 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Moltrs gràcies Carina! :)

4:49 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home