Lo senti il canto del mare? –dissi.
Poi ti presi la mano
e la conficcai nel mio cuore.
Tu ed io anfratti di conchiglia.
L’onda restituì perle
ai nostri sogni.
Pots sentir el cant de la mar? vaig demanar.
Després et vaig prendre la mà
i la vaig clavar dins el cor.
Tu i jo gorges de conquilla.
L’ona va tornar perles
als nostres somnis.
2 comentaris:
Un poema d'una bellesa exquisida.
gràcies Novesflors! :)
Publica un comentari a l'entrada