dilluns, d’octubre 07, 2019

LO RESPIR ÉS JA CANT



LO RESPIR ÉS JA CANT
(A LA CORAL “LO FRONTUNI”)

Una nota de piano ressona en l'ària,
distén les cordes de l'ànima,
ralenta el moviment del cor.
La mirada fixada
oltra lo remor de l'existència
reclama lo silenci.
Un buf vital,
vent de llibertat,
munta a la gola en ombra que bril·la ja de melodia.
Davallen a pluja
i s'arresten al gallet
les penes de la vida.
La paraula que falta
és a poca passos del cel.
El cos xaqueda
aguardant un gest...
Un respir...
i l'ànima entopa la veu.


Anna Cinzia Paolucci



IL RESPIRO È GIÀ CANTO
(ALLA CORALE “LO FRONTUNI”)


Una nota di piano echeggia nell'aria,
distende le corde dell'anima,
rallenta il movimento del cuore.
Lo sguardo concentrato
oltre il rumore dell'esistenza
reclama il silenzio.
Un soffio vitale,
vento di libertà,
sale nella gola in ombra che già risplende di melodia.
Scendono a pioggia
e s'arrestano nell'ugola
le pene della vita.
La parola che manca
è a pochi passi dal cielo.
Il corpo scricchiola
nell'attesa del gesto...
Un respiro...
e l'anima incontra la voce.


Anna Cinzia Paolucci




1 Comments:

Blogger Vicent Llémena i Jambet said...

Els encontres d'amor amb música, per exemple "somni damor" de Litz, ens porten a eixe final màgic i que deixem entrevore.
Magnífic poema, Cinzia.

5:10 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home