OCTUBRE
Les ondes de la marina
lluiten amb el vent,
los núvols voguen
a damunt dels meus pensaments.
Gavines en goig,
vibrant les ales,
ignoren la mia tristesa.
Me deixo caure sobre la sorra
per assaborar l’últim calor
Al voltant, solament ullades grises del cel
i lo remor sord de l’algua.
I jo, com en un somni,
m'atur aquí
per arrobar
les últimes mirades segretes de or.
Les ondes de la marina
lluiten amb el vent,
los núvols voguen
a damunt dels meus pensaments.
Gavines en goig,
vibrant les ales,
ignoren la mia tristesa.
Me deixo caure sobre la sorra
per assaborar l’últim calor
Al voltant, solament ullades grises del cel
i lo remor sord de l’algua.
I jo, com en un somni,
m'atur aquí
per arrobar
les últimes mirades segretes de or.
OTTOBRE
Le onde del mare
lottano con il vento,
le nuvole vogano
sopra i miei pensieri.
Gabbiani spensierati,
vibrando le ali,
ignorano la mia tristezza.
Mi abbandono sulla sabbia
per gustarne l'ultimo tepore.
D'intorno soltanto occhiate grige del cielo
e il rumore sordo dell'acqua.
Ed io, come in un sogno,
mi fermo qui
per rubare
mi fermo qui
per rubare
gli ultimi sguardi furtivi di oro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada