BOMBAY...

BOMBAY

TE’N SURTS CAP LA CIUTAT DE LA JOIA,
ENTRE ULLS DE NENS QUE NECESSITEN AFECTE,
ON ES SOBREVIU DE POQUES RUPIES AL DIA.
QUE EL TEU VIATGE, SIGUI UNA CANÇÓ D’AMOR,
UN HIMNE A LA VIDA, UNA LLIÇÓ D’ESPERANÇA.
TE’N VAS ON LA GENT NO TÉ RES
I DE TOTA MANERA TÉ TOT.
TROBARÀS LA BELLESA TAMBÉ DINS EL FANG,
UN SOMRIURE DINS LA DESESPERACIÓ.
T’ENRIQUIRÀS DE NOVES CULTURES,
DE COLORS I LLEGENDES D’ORIENT.
VEURÀS EN CADA ALBA UNA EXPLOSIÓ DE VIDA.
TOT AIXÒ QUE NO ÉS DONAT..ÉS PERDUT.

( a la meva filla que surt cap a India )