S’ALÇARÀ
ENCARA LA LLUNA
Mentres
lo sol crema los nostrus records,
los
tous ulls estan buscant altres mirades.
Lo vent no fa tresor del meu lament,
paraules trencades dins lo desert dels meus morros.
A terra se troba immòbil l'espiga tallada
dins la calor sufocant d'un dia d'estiu.
Lo vent no fa tresor del meu lament,
paraules trencades dins lo desert dels meus morros.
A terra se troba immòbil l'espiga tallada
dins la calor sufocant d'un dia d'estiu.
Solament
les cigales canten a la vida.
Pols de llua en l'ària plena d'electicitat...
Però, lo meu cor no bati més quan davalla la nit.
S'alçarà la lluna a damunt dels meus cabells despagats.
Riurà la serp al camp cobert de palla.
Pols de llua en l'ària plena d'electicitat...
Però, lo meu cor no bati més quan davalla la nit.
S'alçarà la lluna a damunt dels meus cabells despagats.
Riurà la serp al camp cobert de palla.
SI ALZERÀ ANCORA LA LUNA
Mentre il sole brucia i nostri ricordi,
i tuoi occhi stanno cercando altri sguardi,
il vento non fa tesoro del mio lamento,
parole spezzate nel deserto delle mie labbra.
A terra giace immobile la spiga tagliata
nell’afa soffocante d’un giorno d’estate.
Soltanto le cicale stridono alla vita,
polvere di noia nell’aria piena di elettricità.
Però il mio cuore non batte più quando scende la notte.
Si alzerà la luna sopra i miei capelli spenti,
riderà la serpe nel campo cosparso di paglia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada